Josep Maria Trigo, astrònom: «Un asteroide com el 2024 YR4 pot produir un esclat atmosfèric»

L’astrònom Josep Maria Trigo ha estat estudiant tota una vida les possibilitats que un gran asteroide impacti contra la Terra, com va passar en l’època dels dinosaures i, al seu torn, advocant per una divulgació clara, rigorosa i lluny de qualsevol tipus d’alarmisme sobre aquesta qüestió. Ara que tant s’està parlant de la possibilitat que un asteroide conegut com 2024 YR4 impacti contra la Terra el 2032, el científic demana parlar d’aquesta qüestió amb cautela i sense caure en el sensacionalisme. «La bona notícia és que estem en plena era de la defensa planetària», afirma l’investigador principal del Grup d’Asteroides, Cometes i Meteorits de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC). 

Acabem de descobrir un asteroide que podria impactar contra la Terra el 2032. Quina va ser la seva primera reacció al veure les dades sobre aquest cos celeste?

Que no hauria de ser motiu de preocupació. Al contrari. El fet de poder detectar un asteroide d’aquestes dimensions amb un marge de dues aproximacions i més de set anys de marge ens hauria de donar tranquil·litat. La bona notícia és que estem ja en plena era de la defensa planetària.

¿Què sabem sobre aquest asteroide?

És un asteroide rocós pròxim a la Terra amb un diàmetre d’entre 50 i 90 metres i que procedeix de la fragmentació d’un asteroide més gran. Per tant, procedeix d’aquest gran magatzem de petits cossos que és el cinturó principal d’asteroides. Allà segueixen òrbites estables durant milions d’anys fins que alguns cauen en les anomenades ressonàncies planetàries que, per l’acció gravitatòria dels planetes, els impulsen a la regió pròxima a la Terra.

Quines probabilitats d’impacte té contra la Terra i, sobretot, per què aquesta xifra ha anat canviant en els últims dies?

Ara mateix la probabilitat d’impacte és d’un 2,1%, segons el programa de monitoratge SENTRY del Jet Propulsion Laboratory i la NASA. És normal que ara, conforme estem entenent millor la seva òrbita, les probabilitats d'impacte estan augmentant lleugerament donat que, gràcies a les noves observacions, estem restringint l’àrea d’incertesa entorn de la Terra en el seu pas pròxim del 2032. Això sí, no serà fins al 2028 quan realment sabrem per on passarà.

¿Per què hi continua havent tanta incertesa sobre la seva trajectòria?

Perquè només hem calculat un petit arc de la seva òrbita, així que encara no podem predir de forma exacta per on passarà. Si ho comparem amb seguir una marató de set anys, sembla obvi que, seguint el corredor durant una mica més d’un mes, no puguem predir com acabarà…

¿Ha passat alguna altra vegada que un asteroide hagi tingut una probabilitat d’impacte similar a aquest?

Sí, i m’alegra que m’ho pregunti perquè serà possiblement un exemple del que passarà. Fa anys, quan es va fer seguiment de l’asteroide (99942) Apophis també es va arribar a una probabilitat d’impacte del 3%, la més alta mai registrada per a un asteroide de mida significativa. No obstant això, una anàlisi detallada de les imatges d’arxiu d’aquell asteroide, obtingudes abans del 2004, van confirmar que no hi havia risc de col·lisió.

És la primera vegada que s’activen els protocols dels cossos de defensa planetària de les Nacions Unides. ¿És això indicatiu que la situació és més preocupant que altres vegades o és mer protocol?

Forma part del protocol establert. Quan es descobreix un nou asteroide se sol estudiar la seva òrbita per veure si realitzarà trobades properes amb els planetes, especialment amb la Terra. Si resulta que en aquests càlculs sorgeix una probabilitat d’impacte superior a l’1% s’activa aquest protocol.

En cas que l’asteroide col·lideixi amb la Terra, ¿fins a quin punt l’atmosfera en podria esmorteir l’impacte?

Un asteroide d’aquestes dimensions segurament produiria un esclat atmosfèric o ‘airburst’. Estaríem en un escenari similar a l’ocorregut per la disrupció d’un asteroide el 30 de juny de 1908 sobre Tunguska, Sibèria. L’ona de xoc va arrasar prop de 2.200 km² d’una zona remota de la taigà siberiana, però ens podem imaginar la catàstrofe que això produiria sobre una regió poblada.

En cas que impactés contra la superfície, ¿a quines zones es podria produir l’impacte? ¿Hi ha alguna zona poblada potencialment en perill o el més probable és que caigui sobre l’oceà?

Penso que no és temps encara de parlar d’aquest escenari d’impacte perquè estic convençut que és molt improbable. En qualsevol cas, amb l’enorme incertesa actual, hi ha una franja d’impacte que s’estén per Bogotà (Colòmbia), Lagos i Mumbai.

¿Per la mida de l’asteroide en si quins danys podrien produir-se? Entenc que estem molt lluny de l’asteroide que va acabar amb els dinosaures…

El més probable és la disrupció de l’asteroide, sense produir cràter d’impacte. Llavors tindríem una ona de xoc que destruiria milers de quilòmetres quadrats i la incineració posterior de la zona si la bola de foc toqués el terra.

¿Quin tipus de dades s’estan recopilant ara per estudiar aquest asteroide? Es diu que en uns mesos li perdrem la pista i no tornarem a veure’l fins al 2028. ¿Què es farà en aquest temps?

Estem prenent imatges per mesurar la seva posició. La NASA ja ha anunciat que farà servir el telescopi espacial James Webb per seguir-lo. Això ens permet millorar progressivament l’estudi de la seva òrbita. Mentrestant, continuarem investigant i modelant tècniques pal·liatives. No oblidem que tenim en curs cap a l’asteroide binari Didyms la sonda Hera de l’Agència Europea de l’Espai (ESA). És molt important perquè la majoria d’asteroides són piles de runes: miríades de roques apilades després de colossals impactes.

En cas que suposi una amenaça real, ¿quins plans hi ha per evitar el seu impacte?

L’hem de continuar observant tot el temps que sigui possible i en el seu retorn del 2028, una vegada millorada la seva òrbita i disposant de dades més precises sobre la seva trobada amb la Terra el 2032, s’haurà de prendre una decisió. Si la probabilitat disminueix es pot deixar passar i, en cas contrari, plantejar algun mètode pal·liatiu, com enviar una missió per desviar-lo, cosa que ja es va testejar amb el projecte DART. Una evacuació de determinades zones tampoc seria descartable.

Fa anys que estudia el perill que suposen els asteroides per a la nostra espècie i, alhora, denuncia el sensacionalisme amb què es parla del tema. ¿Alguna reflexió arran de les notícies dels últims dies?

Doncs només dir que no és temps per alarmismes, sinó per continuar donant suport a la ciència perquè puguem continuar investigant en temes com aquest. Es tracta de temes que a priori no semblen importants, fins que una trobada així demostra la vulnerabilitat del nostre planeta i la nostra espècie i, alhora, del que som capaços a nivell científicotecnològic.

Notícies relacionades

¿Per què hi ha gent que recorda els seus somnis amb tot luxe de detalls i d’altres que mai en recorden res?

Julio Basulto: «La dieta anticàncer és una mentida perillosa que indueix el malalt a pensar que es curarà»

Última pregunta. Quan, efectivament, arribi un asteroide realment preocupant… ¿com ho sabrem? ¿Quins seran els senyals d’alarma?

El protocol serà el mateix i, per tant, la població seria degudament informada. Malauradament, les nostres accions sobre el planeta Terra ens dirigeixen a un escenari en què haurem d’acostumar-nos a les catàstrofes naturals. Fa un any recordem que un huracà va fer evacuar tota la península de Florida. Tant de bo puguem predir amb anys de marge l’impacte amb un asteroide per poder adoptar el millor protocol i evitar víctimes.