Estudi científic
¿Per què hi ha gent que recorda els seus somnis amb tot luxe de detalls i d’altres que mai en recorden res?
Una investigació analitza tots aquells factors que poden influir en la capacitat de les persones de somiar i de recordar què han somiat
ESPECIAL MULTIMÈDIA | ¿Per què ens fem petons? Quatre teories que expliquen un gest únic de la naturalesa humana

¿Por qué contamos ovejas para dormirnos? /
Gran part del que passa al nostre cervell mentre estem als braços de Morfeu continua sent un gran misteri. Especialment en el cas dels somnis, un fenomen pel qual la nostra ment experimenta sensacions, pensaments i emocions mentre estem adormits. Durant la pandèmia de covid-19, quan mitja humanitat es va tancar a casa per aturar l’avenç del virus, es va detectar un important augment de les persones que afirmaven despertar-se recordant amb claredat el que acabaven de somiar. Això va tornar a avivar el debat sobre si l’habilitat de recordar somnis depèn de les persones, del context o de factors que, fins ara, no hem sigut capaços de detectar. O dit d’una altra manera, ¿per què hi ha gent que recorda els seus somnis amb tot luxe de detalls i d’altres que mai recorden res? Una investigació publicada a la revista ‘Communications Psychology’ dona una possible resposta a aquesta qüestió.
L’estudi, liderat per l’IMT School for Advanced Studies Lucca i la Universitat de Camerino, es basa en l’estudi dels somnis de gairebé 200 participants d’entre 18 i 70 anys. Segons relaten els responsables, al llarg d’aquest estudi cadascun dels voluntaris va haver de mantenir un diari dels seus somnis i, per exemple, gravar tot el que recordaven dels seus somnis tot just despertar-se així com parlar de si havien dormit bé o si se sentien descansats. Paral·lelament, els participants també van haver de portar un conjunt d’aparells per monitoritzar els seus patrons de descans i, a més, passar unes proves psicològiques per tenir registres dels seus nivells d’estrès, l’estat de la seva memòria, la seva capacitat de focalitzar l’atenció i, finalment, el seu interès en el món dels somnis.
Més somnis a l’hivern que a la primavera
L’anàlisi d’aquestes dades, recollides entre el 2020 i el 2024, va mostrar alguns dels factors clau a l’hora de recordar els somnis. En primer lloc, tot apunta que les persones que més recorden els seus somnis són les que més interès mostren en aquest fenomen. Això, segons argumenten els investigadors, suggereix que la predisposició podria jugar un paper clau en l’habilitat de recordar el que s’ha somiat. La investigació també apunta que les persones que tenen períodes més llargs de son lleuger tendeixen a recordar què han somiat. Així mateix, es detecta que aquest fenomen és més habitual entre les persones joves, mentre que les persones de més edat afirmen tenir la sensació d’haver somiat alguna cosa tot i que es mostren incapaços de recordar exactament el què.
Un dels factors més curiosos que recull aquest estudi és que, segons apunten els registres, sembla que les persones recorden més els seus somnis en èpoques com l’hivern que a la primavera. Els experts argumenten que aquest fenomen podria indicar que els factors ambientals juguen un rol clau en aquest procés tot i que, per ara, encara no és clar ni com passa ni quin és el seu impacte. En aquest sentit, altres treballs suggereixen que «l’augment dels somnis» durant la pandèmia de covid-19 podria ser causat per l’augment generalitzat de l’estrès, l’angoixa i la incertesa generada durant aquell període. També hi ha qui especula que el ‘boom’ de somnis pandèmics podria estar relacionat amb l’augment de les hores de son i la reducció d’ús d’alarmes.
«Els resultats d’aquest estudi suggereixen que l’habilitat de recordar somnis (també conegut com a ‘dream recall’) no és només una qüestió de probabilitat, sinó un reflex d’actituds personals, característiques cognitives i dinàmiques de son», afirma Giulio Bernandi, un dels autors principals d’aquest treball. Segons explica aquest especialista, l’estudi d’aquest fenomen també està molt relacionat amb qüestions com, per exemple, els factors que influeixen en la qualitat del son o, en general, que poden afectar la nostra salut mental. Ja hi ha treballs en què s’està investigant com els somnis poden ser un senyal d’alerta davant l’aparició de certes malalties i trastorns mentals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Habitatge El milionari José Elías opina sobre comprar o llogar el 2025: "Si guanyes 2.000 euros al mes..."
- Platja El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular
- Oscar Pierre (Glovo): "Vam canviar de model perquè no teníem diners per a multes"
- Proves genètiques La jove polonesa que diu que és Madeleine McCann aporta un test de l’ADN que podria confirmar la paternitat de Gerry McCann
- Previsió meteorològica El Meteocat avisa: canvi a la vista a Catalunya