La crisi climàtica incentiva l’arribada de microbis africans a Catalunya: «Detectem bacteris resistents als antibiòtics a l’aire»

Per entendre aquesta notícia, explica el científic, cal anar un pas enrere i comprendre l’origen d’aquest fenomen. Sabem que la majoria d’episodis de calitja que arriben a Catalunya provenen de zones desèrtiques com el Sàhara, on els corrents d’aire calent eleven les minúscules partícules de pols a més de 8.000 metres d’altitud i les injecten en els patrons de circulació atmosfèrica que van directes cap al sud d’Europa. «Quan es produeixen aquests episodis, microbis com els fongs i els bacteris s’adhereixen a les partícules de pols per viatjar a través de corrents d’aire intercontinentals. D’aquesta manera, microorganismes molt llunyans poden viatjar d’una punta a l’altra del món a través de l’aire», afirma aquest investigador en una entrevista amb EL PERIÓDICO. 

En condicions normals, explica Ortega Casamayor, s’estima que un metre cúbic d’aire pot contenir entre 1.000 i 10.000 cèl·lules de bacteris i fongs en suspensió. No obstant això, durant les intrusions de calitja, aquesta quantitat es pot multiplicar per cent i fins i tot per mil i arribar a un milió de microbis per metre cúbic. I no només això. Segons les anàlisis realitzades a Catalunya, en els dies d’intrusió de pols sahariana no només hi ha més quantitat de microbis sinó que, a més, també s’hi detecten espècies foranes. «Majoritàriament, aquests microorganismes exerceixen un paper clau en l’equilibri ecològic.Molts tenen funcions beneficioses com, per exemple, la fixació de carboni i nitrogen que afavoreix el creixement de les plantes. No obstant això, també hem detectat que un petit percentatge pot ser problemàtic, especialment per a la flora i la fauna, i en casos aïllats, per a la salut humana», comenta el científic.

Pluja de fang

Un dels estudis més importants realitzats fins ara sobre aquest fenomen, publicat fa uns dies a la revista ‘Environmental Microbiology’, presenta els resultats de l’anàlisi de més de 30 anys de mostres recopilades al Montseny i revela la presència de gran quantitat de bacteris i fongs del Sàhara a Catalunya. «Quan vam començar aquesta feina, allà pels anys vuitanta, el nostre objectiu era estudiar la pluja àcida. Després també vam voler estudiar les concentracions de nitrogen atmosfèric, un element necessari per al creixement dels boscos però que, en excés, pot ser perjudicial. I va ser en el marc d’aquest treball que ens vam adonar de la presència cada vegada més elevada de la pols sahariana a les mostres d’aire que recollíem», afirma Anna Àvila, investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i responsable de la recollida de mostres. 

Segons explica aquesta investigadora, són molts els estudis que mostren com els episodis de calitja s’estan tornant cada vegada més freqüents a causa de l’avenç de la crisi climàtica. «Abans era una cosa molt esporàdica i des de fa uns anys s’està tornant habitual. En molts casos ni tan sols ho percebem, però, de vegades, quan coincideix amb episodis de pluja, veiem de manera molt gràfica la quantitat de pols que es plasma en cada gota», afirma la científica. «Ara sabem que, a més de la pols, aquest fenomen també transporta grans quantitats de microorganismes», afegeix Àvila, que explica que, per confirmar-ne l’origen, també es van dur a terme campanyes al Senegal i el Marroc per confirmar que, efectivament, els microbis detectats al Montseny i altres zones de la península Ibèrica provenien d’aquests sòls africans.

Resistència als antibiòtics

Notícies relacionades

El risc d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 contra la Terra s’eleva fins al 3,1%, el més gran mai pronosticat per a aquest tipus d’esdeveniments

¿Per què hi ha gent que recorda els seus somnis amb tot luxe de detalls i d’altres que mai en recorden res?

La troballa de microorganismes del Sàhara al Montseny no és un cas aïllat. Segons explica Ortega Casamayor, en estudis anteriors liderats pel seu equip han detectat aquest fenòmens en punts tan remots com el Pirineu. «Es tracta d’un punt estratègic que ens permet estudiar la situació al sud d’Europa», afirma el científic. En un dels treballs més recents realitzats en aquest lloc es va descobrir que, entre els microorganismes diversos transportats en la calitja, també hi havia bacteris amb gens resistents als antibiòtics. «Creiem que aquest fenomen s’origina en les macrogranges i la mala gestió dels purins d’aquesta indústria que té lloc a l’Àfrica. Es tracta d’un problema que contamina els seus sòls i que després arriba a nosaltres a través dels corrents d’aire», afirma l’investigador.

Els experts afirmen que la presència de microbis forans no hauria de ser un senyal d’alarma sinó un incentiu per continuar investigant per comprendre en profunditat tant els seus orígens com els seus impactes. «Necessitem invertir més recursos en estudis a llarg termini que ens ajudin a comprendre aquests fenòmens», afirma Àvila. «És imprescindible estudiar l’impacte de la calitja des de les zones d’alta muntanya fins a les ciutats, on sabem que la pols en suspensió es barreja amb la contaminació local i genera combinacions complexes de partícules químiques i biològiques», afegeix Ortega Casamayor.