Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Gairebé tot el que ha transcendit fins ara han sigut filtracions i rumors però, tot i així, són moltes les veus del sector que afirmen que la situació és cada vegada més tensa i que, a diferència d’altres ocasions, en aquest cas es tem una escabetxada pressupostària. Segons avança la revista ‘Ars Technica’, el primer esborrany de pressupostos de l’agència espacial nord-americana durant l’era Trump recull retallades de fins al 50% en missions de ciència planetària, estudi de la Terra i astrofísica. En aquesta categoria s’engloben des de missions per buscar vida en altres planetes fins a projectes satel·litaris per estudiar l’impacte del canvi climàtic a la Terra. En els documents filtrats també es recull la cancel·lació total per al telescopi espacial Nancy Grace Roman, un projecte ja acoblat i que s’havia d’enlairar en els pròxims dos anys.

També hi ha rumors sobre un possible desmantellament prematur de l’Estació Espacial Internacional, un projecte que havia d’arribar a la seva fi a partir del 2030 però que, segons ha defensat el mateix Musk, «s’hauria de desmantellar al més aviat possible per centrar els esforços en altres missions». Un dels grans projectes de la NASA per als pròxims anys era justament la tornada a la Lluna amb el programa Artemis. Però des de l’arribada de Trump al poder, el pes d’aquesta iniciativa s’ha anat diluint i, entre d’altres, s’ha eliminat qualsevol menció al fet que aquesta havia de ser la primera missió a portar una dona i una persona de color a la Lluna. Ara, sota l’ombra de Musk, sembla que el nou objectiu és enviar la primera missió tripulada a Mart. Una cosa que, segons adverteixen els experts, encara no és viable ni tècnicament ni humanament, ja que no hi ha cap vehicle espacial capaç de realitzar un viatge tan llarg i molt menys hi ha garanties que un astronauta pugui resistir tant temps exposat a la radiació extrema.

Clima d’incertesa

«Més enllà dels rumors, el que més preocupa ara és la incertesa. Sobretot perquè quan parlem de missions espacials es tracta de projectes científics de llarg abast que requereixen temps i estabilitat pressupostària per tirar endavant», explica Jesús Martínez-Frías, expert en geociències planetàries del CSIC i president de la Xarxa Espanyola de Planetologia i Astrobiologia (REDESPA), que recentment s’ha adherit a un manifest internacional per reclamar que es protegeixin les missions científiques enfocades a la recerca de vida en altres planetes. «Em preocupa que les retallades s’enfoquin just en aquestes missions de ciència bàsica que, tot i que siguin menys espectaculars que les protagonitzades per astronautes, podrien ajudar-nos a respondre preguntes tan transcendentals com si estem sols al cosmos», comenta aquest especialista, que fa més de dues dècades que treballa en col·laboració amb la NASA.

L’amenaça de retallades en matèria espacial inquieta cada vegada més la comunitat científica. La Societat Astronòmica dels Estats Units, per exemple, ha emès un comunicat alertant de com de «catastròfica» podria ser aquesta mesura per a la ciència espacial i per als científics que es dediquen a aquesta àrea del coneixement. «Els Estats Units perdrà tota una generació de talent que marxarà a altres països que estan augmentant la seva inversió en l’espai», comenta la presidenta de l’entitat, Dara Norman. La revista ‘Scientific American’ va un pas més enllà i afirma que Trump podria «destruir per complet el llegat espacial dels Estats Units» i, d’aquesta manera, relegar les missions nord-americanes a «la mediocritat o l’oblit» i deixar que potències com la Xina s’avancin en la carrera espacial i geopolítica que suposa «conquistar» l’espai.

Notícies relacionades

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Reduir un 25% el trànsit a Barcelona permetria evitar més de 200 morts per contaminació a l’any

També coincideix en aquesta premissa l’investigador Josep Maria Trigo, que afirma que les retallades de l’administració Trump podrien «desmantellar el lideratge científic dels Estats Units». «L’impacte d’aquestes retallades sobre equips científics que fomenten els avenços tecnològics i la innovació podria causar els efectes contraris als buscats, i debilitar encara més l’economia nord-americana», comenta aquest especialista, afiliat a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (CSICIEEC), que es mostra molt preocupat per l’eventual impacte d’aquestes retallades no només en la ciència nord-americana sinó, en general, en tots els projectes internacionals tant públics com privats que pengen de la NASA.

Més enllà de la qüestió estrictament científica, són moltes les veus que alerten de les divergències ideològiques que podrien crear un abisme entre els projectes espacials nord-americans i els de la resta del món. De fet, mentre l’administració Trump ha iniciat una veritable caça de bruixes contra els projectes relacionats amb el canvi climàtic, la perspectiva de gènere i la inclusió, en les institucions espacials europees s’estan fomentant cada vegada més aquest tipus d’iniciatives. En aquest context, segons expliquen diverses entitats del sector privat a aquest diari, són molts els socis externs que dubten sobre com enfocar la seva feina per por de ser exclosos d’un costat o de l’altre. També són moltes les empreses espacials que, malgrat estar molt preocupades per la situació, afirmen que per ara prefereixen mantenir la seva opinió en l’anonimat per por de possibles represàlies.