Resistència en escena

Un focus banya amb llum ataronjada un desert d'Atacama fet de llençols. Al fons de la sala, un projector llança versos del poeta xilè Raúl Zurita: «Verás un mar de piedras. Verás margaritas en el mar…». Pertany a l'obra 'Extraños mares arden', un documental experimental dels artistes Txalo Toloza i Laida Azkona sobre el desert d'Atacama, la indústria armamentística i l'art contemporani. Un clar exemple del que es pot trobar a l'Antic Teatre (Verdaguer i Callís, 12), un espai de creació artística i agitació cultural poc convencional.

A l'històric barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, Semolinika Tomic, la directora i fundadora, es pren una cervesa en un idíl·lic jardí interior. «Nosaltres som la resistència al neoliberalisme en la cultura i en l'art -defensa-. Només fixa't en el nostre origen: un grup d'artistes que ressusciten un centre cívic abandonat, l'autogestionen i el converteixen en un escenari de creació independent».

L'Antic Teatre s'emplaça en un antic palau neoclàssic de l'any 1650. «No en tenim més informació, però creiem que els aristòcrates ja es van fer construir el teatre per a les seves representacions privades», comenta Tomic. L'any 1879, el lloc es converteix en la seu del Círculo Barcelonés de Obreros San José, fundat per l'arquitecte Joan Martorell, en oposició als ateneus obrers laics que en aquella època afloraven per tot el país.

Aprofitant el teatre, el lloc esdevé un centre cívic on els treballadors podien prendre un refrigeri al bar i participar en activitats educatives i artístiques. Aquestes activitats es mantenen fins als anys 90, quan l'edifici queda pràcticament abandonat fins que un grup d'artistes el recuperen el 2003.

Semblava com si aquest tresor els hagués estat esperant. Però l'Antic sempre va ser el reflex de les inquietuds artístiques del barri. «Vam descobrir que als anys 70 s'hi projectaven pel·lícules radicals dirigides per l'artista transvestit Pierrot», diu la directora.

Panorama incert

Després de 14 anys, l'Antic Teatre pot desaparèixer. «Ens temem que, quan se'ns acabi el contracte, el propietari ens faci fora -comenta Semolinika-. És el típic cas de capitalisme salvatge, perquè aquest lloc, al cor de Ciutat Vella, és un bombó». Però els treballadors i el barri es neguen a rendir-se.

Notícies relacionades

Cop de volant al 'vintage'

«Els que vinguin al concert seran mecenes de la ciència»

«Aquí ens van donar la il·lusió de saber que podíem servir per a alguna cosa més que per fregar plats o fer el menjar», explica Aurora Roig, veïna jubilada que balla en les classes gratuïtes de dansa contemporània que ofereix l'Antic com a part del seu programa per a gent gran. «Això m'ha donat la vida», afegeix una altra dona, Mari Gutiérrez.

«L'Antic és l'únic lloc que segueix apostant per l'experimentació en les arts escèniques -defensa l'artista Txalo Toloza-. I l'experimentació en l'art és la R+D de la cultura».