Una entrevista de campions

Alma és una nova manera de parlar del social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa.

Soc Andy Trias, aquest any he fet 46 anys i tinc síndrome de Down. Treballo al CosmoCaixa i també soc redactor de la revista Exit 21 i president de l’Assemblea de Drets Humans Montserrat Trueta de la Fundació Catalana Síndrome de Down. Per a mi, poder entrevistar l’actriu Gloria Ramos és la fita més alta de la meva vida. Té un gran mèrit que una actriu amb síndrome de Down hagi gravat una pel·lícula amb la repercussió de Campeones. 

Jo també he escrit les meves memòries, titulades Ignorando el SD, perquè per a mi tenir síndrome de Down no és tan rellevant. Em considero una persona com qualsevol altra: treballo, tinc mals d’esquena, visc amb la meva parella... 

Aquesta entrevista m’agradaria que servís perquè la gent deixi de posar etiquetes a les persones com nosaltres. Perquè la síndrome de Down no deixa de ser un cromosoma de més, i la Gloria o jo mateix som un exemple entre molts del que fa falta en la nostra societat: més persones i professionals amb Down que demostrin que som capaços d’això i molt més.

Gloria, el personatge que interpretes a Campeones, 

Collantes és només el personatge que em va tocar a la pel·li. Jo a la vida real soc una persona que s’ha esforçat molt i ha estudiat a la universitat. Ara seré tieta per primera vegada i el que més vull és que el meu nebot Rodrigo neixi ja.

¿T’ha sorprès l’èxit de Campeones

M’ha sorprès molt l’èxit de la pel·lícula. He treballat amb un equip de companys maquíssims, sobretot l’entrenador. Vull donar-li les gràcies a ell, especialment. Durant el rodatge fèiem moltes preses. Estàvem fins a dotze hores drets. ¡Fins i tot a la nit! Ara estem tots separats, però fem entrevistes i esdeveniments, i no parem.

¿Què se sent al ser nominada als Goya?

Estar nominada als Goya ha sigut un regal. L’experiència m’ha agradat molt. Ens han donat un diploma perquè hem guanyat tres Goya: a la millor pel·lícula, a la millor música i al millor actor.

¿Com portes la fama? 

La fama m’agrada moltíssim. M’encanta que la gent em demani fotos i autògrafs. ¡És el que té el món del cine! A la feina alguns em diuen que a veure si la fama em pujarà al cap. Però jo vull continuar fent més pel·lícules i esdeveniments. No vull que aquesta experiència s’acabi mai.

¿En el teu dia a dia de què treballes?

Estic treballant a la botiga d’Adidas de Gran Via. I m’agrada molt la meva feina. Els meus companys de feina són com els meus germans i m’anomenen “l’animada”.

¿I què t’aporta el fet de treballar?

Quan treballes, pots guanyar diners i cobrar perquè en el futur puguis pagar les teves coses i si algun dia vols convidar algú al teu lleure, que puguis. Les persones amb discapacitat poden treballar en diferents tipus de feines i han de poder treballar en molts més llocs. Cadascú treballa com pot.

¿Què has estudiat?

Em vaig graduar a EducaDEMOS a la Universitat Pontifícia Comillas per treballar a llars d’infants i escoles.

¿D’on va sorgir la teva vocació d’actriu?

Ser actriu sempre ha sigut un objectiu, perquè m’agrada molt actuar. Ja de petita vaig dir: “Jo de gran vull ser actriu”. I la meva senyora mare em va apuntar a fer teatre. Porto moltíssim temps fent-ho i és el que m’apassiona.

¡I vas acabar a Campeones

Sí, per a això sí vaig haver d’estudiar...

Aprendre’t els papers requereix molta memòria, ¿no?

Sí, i vull continuar estudiant per ser actriu en altres pel·lícules i obres de teatre. Vull treure’m un títol de teatre.

¿Quin és la teva actriu o actor favorit?

Jo vull ser actor professional, com Javi Gutiérrez. El Javi és impressionant, és el meu heroi. La meva actriu favorita és Dove Cameron, a Los descendientes. I també m’agrada molt Pirates el Carib. M’encanten les pel·lis d’acció. A la meva habitació tinc penjada una bandera pirata enorme i també tinc una disfressa de pirata, perquè de petita les meves germanes em disfressaven. De gran, a més de ser actriu, vull ser un pirata de veritat.

¿Què és per a tu la síndrome de Down?

Significa que hi ha coses que et costen més que a d’altres i coses que et costen menys. Aprens coses diferents.

¿T’agradaria viure independent? 

Sí, per poder viure amb la meva parella.

Jo sempre dic que la sobreprotecció és el nostre enemic més gran. ¿A tu t’han sobreprotegit?

Els meus pares i els meus germans em protegeixen perquè volen ajudar-me. Perquè m’estimen. De vegades estan molt pendents; per la por, també...

Però, al cap i a la fi, som persones i també tenim dret a equivocar-nos, ¿no?

És clar.

A alguns companys meus els han negat l’entrada en un bar. ¿A tu t’han discriminat alguna vegada?

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Tenir síndrome de Down no és un problema. El problema és que hi hagi discoteques o concerts en els quals no et deixin passar. Quan tens síndrome de Down, tens els teus drets. Ningú et pot dir el que has de fer.

Continua llegint aquesta entrevista a Mirades amb Ànima.