100 anys per tancar la bretxa

El pas és lent i les ferides, moltes. Totes les fonts reconeixen una espera insuportablement llarga per a la igualtat de gènere: es necessitaran 99,5 anys (tota una vida) per aconseguir la plena paritat entre homes i dones. L’últim informe de l’Institut Europeu d’Igualtat de Gènere (EIGE) que mesura l’evolució cap a la igualtat, mostra que el conjunt de la UE només ha pujat un punt, fins a 67,4, cosa que significa un ritme de creixement molt baix. Aquest índex situa gairebé la meitat dels països per sota de 60 punts.    

Les dades per a Espanya, que assoleix una puntuació de 70,1 se situa com a novè classificat en el rànquing establert per l’EIGE i col·loca el nostre país 2,7 punts per sobre de la mitjana de la UE en el seu conjunt. Una dada positiva és que des del 2005 ha crescut la seva puntuació en gairebé 8 punts, cosa que indica que s’avança cap a la igualtat de gènere a un ritme superior a altres països de la Unió Europea. La puntuació més alta la trobem en salut, on destaca amb 90,1 punts, mentre que la més baixa és l’àmbit del poder, ja que les dones tenen una baixíssima presència en els consells d’administració d’entre el 18% i el 22% segons la font.

A l’analitzar la igualtat de gènere, l’apartat de treball, que mesura el tipus de contracte majoritari per a cada gènere, la UE arriba als 72,0 punts mentre que Espanya està gairebé un punt per sobre, amb 72,9.

En el tema de la bretxa salarial, la UE està per sobre de la puntuació espanyola, amb 80,4 i 76,7, respectivament.

Altres indicadors

Quant al coneixement, apartat que observa si hi ha igualtat de condicions per accedir a estudis i a quina tipologia d’estudis (ciències, lletres o art), la UE obté una puntuació de 63,5, mentre que a Espanya la xifra és de 67,4 punts.

Respecte a la conciliació laboral i altres feines de casa, la Unió Europea té una puntuació superior a Espanya, amb 65,7 punts per 64,0 punts.

A l’hora de mesurar el repartiment dels llocs de treball de responsabilitat, tant a la UE com a Espanya s’obté un índex baix amb 51,9 punts per a la UE i 62,0 punts per a Espanya.

En l’àmbit de la salut, que supervisa l’accés als serveis sanitaris, la UE se situa en 88,1 punts, just dos per sota de la xifra d’Espanya, amb 90,1 punts.

Llenguatge inclusiu, pendent

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

L’escriptora Marcela Serrano assegura: «El dia en què l’home es va apoderar del llenguatge, es va apoderar de la història i de la vida. I al fer-ho, ens va silenciar». La revolució pendent del nostre segle és que les dones recuperin la veu i, per tant, la denúncia activa dels aspectes sexistes de vegades imperceptibles del llenguatge, amb especial atenció a paraules, frases i conceptes que tenen un significat diferent d’un gènere a l’altre, generalment amb matisos negatius quan es refereixen al femení. Alguns exemples en castellà: ‘zorro/zorra, verdulero/verdulera, sargento/sargenta’...

En aquesta presa de consciència arriben propostes de llenguatge inclusiu tan injuriat per una RAE que fixa la norma i que només ha tingut 11 dones en 500 anys d’història.