Solucions de la natura: la millor aliada

Plantar un arbre, restaurar les pastures marines, transformar l'agricultura i descarbonitzar l'energia són quatre possibilitats per desaccelerar les conseqüències de l'escalfament global

Soluciones de la naturaleza: La mejor aliada

Soluciones de la naturaleza: La mejor aliada

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

El 2007, la Unió Africana va posar en marxa un projecte que involucra 11 països del Sàhara i el Sahel i que pretén combatre els efectes del canvi climàtic a través de la plantació d’una muralla d’arbres de 7.700 km. La FAO pretén traslladar la mateixa iniciativa al llarg d’urbs de l’Àfrica Reforestació: el grup d’experts sobre canvi climàtic de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), també conegut per les seves sigles en anglès IPCC, indicava en un informe del 2018 que reforestar fins a 1.000 milions d’hectàrees, la superfície equivalent a la Xina, podria ajudar a aconseguir el compliment dels acords de París. La plantació d’arbres és una de les solucions més senzilles i eficaces per controlar els efectes de l’escalfament global. La vegetació actua com a embornal de carboni, és a dir com a dipòsits naturals que, mitjançant la fotosíntesi, absorbeixen el diòxid de carboni emès a l’atmosfera. Un estudi publicat el 2019 per la revista científica ‘Science’ identificava fins a 900 milions d’hectàrees de terra que podria convertir-se en coberta vegetal i així retenir fins a 205 gigatones de diòxid de carboni, gairebé sis vegades més de les que emet l’ésser humà anualment. A més, la plantació d’arbres pot atenuar les inundacions, ja que absorbeixen l’aigua de la terra.

Prades: a més d’actuar com a aliment i llar per a una infinitat d’espècies i animals, les pastures marines són un gran aliat per al medi ambient. Els oceans poden arribar a absorbir el 50% de les emissions de carboni i, concretament, les prades marines representen el 10% de la seva capacitat d’emmagatzematge. Segons l’IPCC, els manglars, les maresmes i les prades de pastures marines poden retenir fins a mil tones de carboni per hectàrea. No obstant, l’impacte humà, com la contaminació i la urbanització de la costa, està provocant la desaparició d’aquests ecosistemes. Malgrat el seu gran impacte positiu, la conservació de les prades marines encara no sembla ser a la llista de prioritats dels 159 països que compten amb aquests hàbitats a les costes. Segons el centre GRID-Arendal, que col·labora amb el programa de les Nacions Unides per al medi ambient, fins ara només 10 estats s’han referit a aquest ecosistema en els seus compromisos existents.

Notícies relacionades

Conservar el sòl: des de l’any 2008, una mitjana de 26 milions de persones a l’any s’ha vist obligades a abandonar la seva llar per desastres climàtics i meteorològics. Així ho afirma l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, en les seves sigles en anglès). El sector agrícola és un dels més castigats per les conseqüències del canvi climàtic, ja sigui per períodes de sequera o inundacions. A més, moltes de les pràctiques de cultiu més freqüents són les responsables de la degradació del sòl. Una cosa que porta els agricultors a talar boscos a la recerca de terres fèrtils. Tal com assegura Greenpeace, el 80% de la desforestació mundial és el resultat de l’expansió agrícola. En aquest sentit, l’agricultura ecològica es caracteritza per les pràctiques de cultiu que preserven la biodiversitat del sòl, en què no s’utilitzen fertilitzants de síntesi química, sinó que es realitza rotació de cultius i s’aporta matèria orgànica i es recorre a mètodes naturals per fer front a les males herbes.

Biomassa: la descarbonització de l’energia és una prioritat per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, així, combatre el canvi climàtic. La transició cap a un model energètic renovable ja comença a ser una realitat per a moltes empreses. Concretament, la biomassa representa més del 70% del consum total d’energia renovable, segons dades de l’Associació Mundial de Bioenergia (WBA, per les seves sigles en anglès). Aquest tipus d’energia consisteix en l’ús de matèria orgànica com a font, com residus de l’activitat agrícola i rebutjos d’origen vegetal i animal. De fet, segons la FAO, als països en vies de desenvolupament, el 90% de l’energia s’obté de la llenya i altres biocombustibles. No obstant, en moltes ocasions, aquest ús prové de la recerca desesperada d’energia i pot contribuir a la desforestació. Des de la FAO insisteixen que l’ús eficient d’aquesta font d’energia podria ajudar a erradicar la pobresa i la fam i garantir la sostenibilitat del medi ambient.