Visita del general Franco a Tortosa, esquerra. Fossa comú a Salomón (Tarragonès), dreta.
La Generalitat ha posat en marxa el compte enrere perretirar el monument franquista de Tortosa(Baix Ebre) ubicat enmig del riu Ebre. El Departament de Justícia va sol·licitar el novembre passat la llicència d’obres a l’Ajuntament de Tortosa i el permís per accedir al riu en la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). Si aquests tràmits es resolen en els terminis previstos, les obres de desmantellament podrien sol·licitar-se al gener i adjudicar-se al març. En aquest cas, els treballs podrien començar l’estiu del 2021. El cost serà d’uns 200.000 euros.
Inaugurat per Franco en honor als vencedors de la batalla de l’Ebre
El monument és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells iel va inaugurar el 21 de juny del 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la batalla de l’Ebre, on van morir més de 30.000 soldats. Originàriament es va denominar ‘Monument en honor al gloriós exèrcit vencedor de la Batalla de l’Ebre’. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’unarecaptació–suposadament voluntària i popular– que es va fer en diferents municipis tarragonins.
Té una altura de 45 metres, comptant les dues piràmides de ferro i el pedestal. La piràmide més baixa, de 16 metres, està coronada per una àguila de ferro de dos metres d’envergadura. L’altra piràmide, de 26,5 metres, té en la part frontal la creu de Sant Jaume en homenatge a l’exèrcit rebel i, al dors, una creu de Crist de 12 metres d’altura.
L’obra està coronada per una estàtua de bronze, de 5,30 metres d’altura i dues tones de pes, que representa un combatent amb el braç aixecat, amb el qual sosté una estrella. El tronc del monument mostra diferents esquerdes que representen marques de metralla, i que progressivament es van convertint en creus i vitralls de colors.
Desmuntatge amb grua i el mètode de l’oxitall
Desmuntatge amb grua i el mètode de l’oxitallEl 20 de novembre passat,el Departament de Justícia va iniciar la licitació d’un estudi geotècnicper assegurar-se que el llit fluvial aguanta el pes d’una grua de 300 tones, amb un braç extensible de fins a 80 metres de longitud. La grua necessita un radi de gir de 44 metres i ha de ser capaç d’aixecar 7 tones. Amb aquest vehicle, la direcció de l’obra podrà retirar els diferents segments del monument i la resta d’escultures que el componen.
El projecte d’execució preveu instal·lar una bastida de 36 metres d’altura al voltant del monument, que s’aixecarà des de la base del pedestal. Els operaris s’enfilaran a sobre de la bastida i aniran segmentant l’obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran ambel mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d’oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s’anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin altura. El pedestal, que és un pilar de l’antic pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: «Als combatents que van trobar glòria a la batalla de l’Ebre».
Els elements escultòricss’aniran retirant íntegrament, sense danyar-losi es guardaran en algun dels dipòsits que la Generalitat té al territori. Les obres duraran unes tres setmanes, comptant la instal·lació de la grua, el muntatge de la bastida i la segmentació per oxitall.
El pedestal buit
El pedestal buitLa Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap obra a sobre del pedestal de l’antic pont de la Cinta una vegada s’hagi retirat el monument franquista. Amb tot, un grup de treball estudiarà les fórmules més adequades per deixar constància que en aquest punt hi va haver un monument franquista alçat durant gairebé 60 anys.
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme