FONT DE VIDA

Economia blava, un mar d’oportunitats

No hi haurà economia verda sense economia blava. No en va, el 70% de la superfície del nostre planeta està ocupada per mars i oceans i conservar-los i aprofitar-los és clau per impulsar un desenvolupament sostenible

Economia blava, un mar d’oportunitats
1
Es llegeix en minuts

La Comissió Europea denomina «creixement blau» a l’estratègia a llarg termini de recolzament al creixement sostenible per als diferents sectors econòmics relacionats amb el medi marítim. Parlem, per exemple, de la pesca i l’aqüicultura, la biotecnologia, la mineria submarina, el turisme, el transport marítim i les activitats portuàries. També, per descomptat, de l’energia oceànica renovable, un sector en què la UE és líder mundial i que va camí de produir el 35% de la seva electricitat a partir de fonts marines per al 2050. 

Segons xifres de la mateixa institució, l’economia blava ja genera aproximadament 5,4 milions de llocs de treball i un valor afegit brut de gairebé 500.000 milions d’euros a l’any. La Xarxa Espanyola del Pacte Mundial afegeix que en el pla nacional aquest mercat dels recursos i indústries marines i costaneres ocupa més de 691.000 persones i genera al voltant de 23.000 milions d’euros de valor afegit brut.

Per un planeta més saludable

D’acord amb aquests números i de l’enorme potencial de l’economia blava, cada vegada més empreses estan reformulant els seus negocis per reduir el seu impacte negatiu en l’ecosistema marí i afavorir la salut i prosperitat de l’oceà. Es tracta, com explica la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial al seu informe ‘Oceans saludables i sostenibles: oportunitats per al sector empresarial en l’economia blava’, que les empreses i organitzacions prenguin mesures eficaces que contribueixin a la conservació, cura i prosperitat de l’oceà.

Notícies relacionades

Entre els principals problemes a combatre, enumeren en aquest document, hi ha l’augment de l’acidificació de l’oceà en un 30% a causa de les emissions de CO2; la contaminació, les escombraries marines i els plàstics; la destrucció de l’hàbitat i la pèrdua de biodiversitat; la sobrepesca i sobreexplotació de recursos marins; i la governança feble. 

En paraules de Cristina Sánchez, directora executiva de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, «és hora que l’ODS 14 de vida submarina abandoni l’última posició com a ODS menys treballat, tant en l’àmbit nacional com mundial, i es col·loqui al lloc que es mereix». Només així s’impulsarà una economia verda i s’avançarà en la consecució de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.