La pèrdua de glaceres acabarà contaminant els rius

Un equip d’investigació internacional dirigit per la Universitat de Leeds, al Regne Unit, ha vinculat per primera vegada els rius de muntanya alimentats per glaceres amb taxes més altes de descomposició de material vegetal, un procés important en el cicle global del carboni. A mesura que les glaceres de les muntanyes es fonen, l’aigua es canalitza cap als rius. Però amb l’escalfament global accelerant la pèrdua de glaceres, els rius tenen temperatures d’aigua més càlides i són menys propensos a un flux d’aigua variable i al moviment de sediments. Aquestes condicions són molt més favorables perquè els fongs s’estableixin i creixin.

Els fongs que viuen en aquests rius descomponen la matèria orgànica, com les fulles de les plantes i la fusta, el que eventualment condueix a l’alliberament de diòxid de carboni a l’aire. El procés, una part clau del cicle global del carboni dels rius, ara s’ha mesurat a 57 rius de sis cadenes muntanyoses de tot el món, a Àustria, l’Equador, França, Nova Zelanda, Noruega i els Estats Units.

Sarah Fell, de l’Escola de Geografia de Leeds i water@leeds, i autora principal de l’estudi, publicat a la revista ‘Nature Climate Change’, explica que s’han descobert patrons i processos similars a tot el món. «Trobem augments de la taxa de descomposició de la matèria orgànica als rius de muntanya, que després es pot esperar que condueixin a un alliberament més gran de carboni a l’atmosfera», afegeix.

«Aquesta és una forma inesperada de retroalimentació climàtica, per la qual l’escalfament provoca la pèrdua de glaceres, que al seu torn recicla ràpidament el carboni als rius abans que torni a l’atmosfera», prossegueix.

El retrocés de les glaceres de muntanya s’està accelerant a un ritme sense precedents a moltes parts del món, i es preveu que el canvi climàtic provocarà la pèrdua contínua de gel durant el segle XXI. No obstant, la resposta dels processos de l’ecosistema fluvial (com el cicle de nutrients i carboni) a la disminució de la coberta de glaceres, i el paper de la biodiversitat fúngica a l’impulsar-los, continua sent poc conegut.

L’equip d’investigació va fer servir roba de lona d’artistes per imitar materials vegetals com ara fulles i gespa que s’acumulen naturalment als rius. Això va ser possible perquè la roba està feta de cotó, compost predominantment d’un compost anomenat cel·lulosa, el polímer orgànic més abundant del món que es troba a les fulles de les plantes que s’acumulen als rius de forma natural.

Les tires de lona es van deixar als rius durant aproximadament un mes, després es van recuperar i es van provar per determinar amb quina facilitat es podien esquinçar. Les franges es van esquinçar més fàcilment a mesura que els fongs aquàtics les van colonitzar, el que va mostrar que la descomposició de les molècules de carboni es va produir més ràpidament als rius que eren més càlids perquè tenien menys aigua que fluïa de les glaceres.

El coautor de l’estudi, el professor Lee Brown, també de l’Escola de Geografia de Leeds,explica: «La nostra troballa de patrons similars de degradació de la cel·lulosa a llocs de tot el món és realment emocionant perquè suggereix que hi podria haver una regla universal sobre com es desenvoluparan aquests ecosistemes fluvials a mesura que les muntanyes continuïn perdent gel. Si és així, estarem en una posició molt millor per fer pronòstics sobre com canviaran els ecosistemes fluvials en el futur», assegura.

El també coautor professor Alex Dumbrell, que amb un equip de la Universitat d’Essex va analitzar els fongs de les mostres del riu, afegeix que el treball «va mostrar que mesurar un gen específic que sustenta l’activitat de l’enzim que degrada la cel·lulosa (Celobiohidrolasa I) significava que podíem prediu millor la descomposició de les tires de cotó que utilitzant informació sobre l’abundància de les espècies de fongs, que és l’enfocament més utilitzat normalment. Això obre noves rutes perquè la investigació millori les nostres prediccions sobre els canvis del cicle del carboni», avança.

Notícies relacionades

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El futur del català: parlem-ne avui per parlar-lo demà

Atès que el creixement d’algues i plantes als rius alimentats per glaceres es redueix al mínim per la baixa temperatura de l’aigua, els canals inestables i els alts nivells de sediments fins, la descomposició de la matèria vegetal pot ser una important font de combustible per aquests ecosistemes aquàtics. En algunes zones del món, com Alaska i Nova Zelanda, els rius alimentats per glaceres també s’estenen cap als boscos que proporcionen més quantitat de fullaraca a les cadenes alimentàries dels rius.

A més, a causa que la pèrdua de les glaceres significa que flueix menys aigua a través dels rius i són menys propensos a canviar de curs, s’espera que les plantes i arbres de les vores creixin més en aquests hàbitats en el futur, cosa que significa que s’acumularà encara més fullaraca als rius. És probable que això acceleri el processament fúngic del carboni als rius de muntanya de tot el món fins i tot més que en l’actualitat, assenyalen els autors.