El 6,5% de la població espanyola no tindrà accés a l'efectiu en cinc anys

El 6,5% de la població espanyola no tindrà accés a serveis bancaris essencials, entre aquests, poder accedir a diners en efectiu dipositats a l’entitat sota promesa de lliure disponibilitat a través d’oficines i els caixers automàtics, en cinc anys.

Segons l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, en tan sols un any el percentatge de població en risc d’exclusió i sense accés a l’efectiu s’incrementarà en un 30% respecte a l’última anàlisi, a causa de la concentració financera i la previsió de reducció d’oficines físiques i caixers automàtics.

Aquesta anàlisi preveu que a finals d’aquest any hagin tancat unes 5.000 oficines bancàries i en quedin menys de 23.500 d’obertes al públic, un nivell que es donava a finals dels anys 70.

L’estudi destaca que el procés de concentració bancària ha experimentat en els últims mesos un impuls notable després de l’operació CaixaBank-Bankia i ha obert la veda per a altres operacions similars amb entitats financeres com Unicaja i Liberbank, entre d’altres.

A més, la digitalització ha propiciat que també entitats financeres que no tenen previst entrar en processos de fusió tinguin plans concrets de reducció de la seva xarxa comercial d’oficines de cara al públic.

L’Institut considera que els esforços de les entitats bancàries per oferir caixers automàtics volants, oficines mòbils i altres solucions no han aconseguit superar el problema d’accés als diners en efectiu d’una població eminentment rural que creix any després d’any ara impulsat per la crisi sanitària.

«El ritme accelerat de tancament d’oficines bancàries és molt més ràpid que el ritme d’implantació de solucions digitals que poden compensar l’absència de serveis financers presencials, generant que més de 4 milions de persones a tot Espanya quedin excloses de facto de l’accés al sistema financer», recull l’anàlisi.

L’Institut ha detectat un previsible increment de la bretxa financera a Espanya, a l’ampliar-se el nombre de poblacions i ciutadans que no tindrà accés directe a serveis bancaris presencials, des d’un simple caixer automàtic a altres serveis més complexos.

El pitjor de la situació, assenyala l’anàlisi, és que si no s’atura aquest eixamplament de la fractura digital en els serveis financers la discriminació es farà crònica i frenarà qualsevol política de desenvolupament i protecció a les capes socials més necessitades.

Els problemes de tipus social i econòmic que aquesta falta d’accés a l’efectiu generen en amplis estrats de població s’aguditzaran i les seves conseqüències tindran impacte en el conjunt nacional, assenyala l’anàlisi.

«Impedir o dificultar l’accés als diners efectius no fa cap altra cosa que incrementar la desigualtat i fomentar un repartiment injust de la riquesa. Una societat sense accés als diners en efectiu és el paradigma de la desigualtat», argumenta l’anàlisi de l’Institut Coordenades.

L’anàlisi de l’Institut reitera els perills de la tendència a l’estalvi de costos instal·lada en bona part del sistema de financer d’impulsar l’eliminació dels diners en efectiu i la seva substitució per mitjans de pagament electrònics.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

«En un món sense diners les institucions financeres podran rastrejar qualsevol operació i tindran accés a un cabal d’informació que incrementaria fins a nivells preocupants les seves opcions de control social i polític», ha destacat l’Institut.

Jesús Sánchez Lambás, vicepresident executiu de l’Institut Coordenades, ha assenyalat que àmplies zones rurals sense caixers ni mitjans digitals seran excloses per complet del sistema. «Això és una cosa que de cap manera podem permetre’ns per lesionar dos nivells clars necessitats d’especial protecció: gent gran i migrants», ha conclòs.