La Fundació Jiménez Díaz, millor centre hospitalari en la sèrie històrica 2015-2019 de l’Índex d’Excel·lència Hospitalària de l’Institut Coordenades

La Fundació Jiménez Díaz ha sigut triada, en la sèrie històrica de l’Índex d’Excel·lència Hospitalària (IEH) 2015-2019 que elabora l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada, millor centre hospitalari d’Espanya, «consolidant el reconeixement entre la representativa mostra de professionals consultats al llarg de les cinc edicions», afirma l’Institut.

L’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada ha presentat el llibre ‘IEH 2015-2019. Cinc anys de sanitat a Espanya’, editat per Profit, per fer balanç, al complir el primer lustre, del seu Índex d’Excel·lència Hospitalària, basat en resultats i percepcions dels professionals que treballen en aquests centres. El volum recull els rànquing de les cinc edicions, tant en l’àmbit general, autonòmic i per especialitats; i analitza la situació i evolució del Sistema Nacional de Salut en aquest període.

L’Institut Coordenades fa cinc anys consecutius que fa un seguiment del sector de la salut a Espanya per aproximar-se «amb rigor i objectivitat a l’estat operatiu dels nostres hospitals i centres assistencials».

Madrid és la comunitat amb més presència d’hospitals al ‘top 10’ d’aquesta llista durant les cinc edicions de l’IEH. Juntament amb la Fundació Jiménez Díaz també destaca en totes les edicions l’Hospital Universitari La Paz, que s’ha anat alternant en les diferents edicions entre la posició segona (2018 i 2016) i tercera (2019, 2017 i 2016); així com l’Hospital Universitari Gregorio Marañón i l’Hospital Universitari Quirónsalud Madrid.

Tanca la representació madrilenya l’Hospital Clínic San Carlos, present entre els deu millors ininterrompudament des del 2016, en substitució de l’Hospital Universitari Ramón y Cajal, que va tancar el ‘top 10’ en la primera edició del 2015.

Catalunya és, juntament amb Madrid, la comunitat amb més nombre de centres hospitalaris al ‘top 10’ nacional de millors hospitals d’Espanya a IEH, ja que compta amb una representació de quatre hospitals: al Clínic de Barcelona, que s’ha anat alternant amb La Paz entre la segona i la tercera posició, se li han unit durant tot el quinquenni l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’Hospital Quirónsalud Barcelona i el Centre Mèdic Teknon.

D’altra banda, l’Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València ha completat durant la sèrie històrica els llocs de cap en les edicions del 2019 i 2017 (ocupant les posicions vuitena i novena respectivament), mentre que l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla ho ha fet en les edicions del 2018 (novè lloc), 2016 i 2015 (setè lloc).

SISTEMA NACIONAL DE SALUT

El llibre destaca, a més, com des de la seva creació el Sistema Nacional de Salut espanyol representa una aposta «ferma i compromesa» en favor d’una sanitat equitativa, universal i solidària, que contribueix molt eficaçment a la cohesió social.

Assenyala que es tracta d’un sistema en què la tímida introducció als hospitals públics de tècniques de gestió pròpies del món de l’empresa privada ha permès avançar en la millora de la productivitat i eficiència dels centres, contra models organitzatius d’estructures rígides, burocràtiques i centralitzades, que a més presenta problemes d’accés als usuaris, tal com evidencia l’evolució de les llistes d’espera.

En aquest sentit, indica que contra el posicionament d’un sector molt ideologitzat que nega qualsevol tipus de col·laboració entre la sanitat pública i privada que permeti assegurar els nivells de qualitat assolits per la sanitat espanyola, aquesta anàlisi constata els beneficis que impliquen la coexistència i la col·laboració entre tots dos.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

Segons les dades recollides al llibre, la sanitat privada, que actualment compta amb més de deu milions de ciutadans amb algun tipus d’assegurança privada, permet que el conjunt del sistema sigui sostenible i la seva descongestió, pal·liant un dels principals problemes de la sanitat pública, les llistes d’espera.

Així mateix, adverteix que una conversió de l’estructura actual a un sistema totalment públic suposaria una caiguda en termes de qualitat i portaria el sistema públic a tenir l’obligació d’augmentar la capacitat dels ingressos en un 32%, d’incrementar les consultes en un 24%, l’atenció d’urgències en un 32% o les operacions quirúrgiques en un 45%.