«Posicionem la marca Madrid i fomentem l’atracció d’inversió a la capital i la regió»

La sostenibilitat i la innovació són dues paraules perennes en qualsevol projecte urbanístic seriós a Europa. La crisi climàtica, els canvis socials i la tecnologia han canviat la forma en què entenem la ciutat. Fruit de totes aquestes transformacions que precedeixen el que vindrà, va néixer el 2020 Madrid Capital Mundial, una associació promoguda per l’Ajuntament de Madrid i conformada en l’actualitat per més de 160 entitats públiques i privades que agrupen empreses, universitats i institucions.

Aquest diari n’entrevista el president, David García Núñez, que ens desgrana les claus d’aquesta organització i el futur de la sostenibilitat urbana. García és enginyer per la Universitat Politècnica de Madrid i fa molts anys que es dedica a la comunicació corporativa, primer en el gabinet de la Comunitat de Madrid i, després, en l’entorn corporatiu. Actualment és director de Comunicació de FCC.

Pregunta: ¿Què persegueix Madrid Capital Mundial?

Resposta: Tenim tres objectius principals. Posicionar la marca de Madrid, fomentar l’atracció de la inversió a la capital i la regió i, l’últim, però no menys important, poder desenvolupar projectes en relació amb solucions urbanes que millorin la qualitat de vida dels ciutadans a través de l’ecosistema empresarial públic i privat que hem creat.

P.: Llavors l’associació es dirigeix a tota la regió, no només a la capital...

R.: De fet, hem firmat un conveni de col·laboració junt amb la Fundació Metròpoli i la Comunitat de Madrid per crear un Innovation Lab. Aquest acord, que és únic a Europa, permet impulsar un laboratori de solucions urbanes. L’Administració autonòmica convida les empreses privades que presentin projectes innovadors i sostenibles que promocionin solucions urbanes per poder estudiar-los, valorar-los i implantar-los en pròxims desenvolupaments, inclosos Madrid Nou Nord i el desenvolupament del sud-est. L’objectiu és crear un pla que es diu Madrid Metròpolis 2040.

P.: ¿De quina manera entén Madrid Capital Mundial la sostenibilitat urbana i d’infraestructures?

R.: Per a nosaltres és troncal, és a dir, és un element més que hem d’implantar, aplicar i desenvolupar en tots els nostres projectes. Un exemple és la mobilitat, basada en la implantació de zones de baixes emissions, la micromobilitat i l’aposta ascendent, no abrupta, per substituir els combustibles fòssils per un consum d’energies netes.

P.: Parla del pla de Madrid Metròpolis el 2040. ¿Com seran les metròpolis en les pròximes dècades?

R.: Nosaltres hi veiem cinc punts clau. Una mobilitat que sigui sostenible, però que permeti al ciutadà tenir llibertat d’elecció –metro, voltants, autobús, bicicleta, patinet, cotxe...– a partir de solucions que brindin en cada moment opcions també sostenibles. En segon lloc, un ús eficient de l’energia i dels recursos que té la ciutat, com l’aigua, o l’energia geotèrmica. En tercer lloc, la construcció d’un cinturó forestal, com el Bosc Metropolità, que està impulsant Madrid, que protegeixi de les altes temperatures. En quart lloc, un prisma econòmic. Busquem una ciutat liberal, que permeti la baixada d’impostos i l’augment de l’activitat econòmica a través del consum i la inversió per part de les empreses. I finalment, des del punt de vista social, el foment d’una regió equilibrada, on els ciutadans tinguin l’oportunitat d’exercir el que vulguin exercir per créixer professionalment.

P.: Amb el xoc de la pandèmia, que ha accelerat la digitalització i el teletreball i ha canviat la manera de relacionar-nos des de la llar, ¿detecteu que els nous projectes urbanístics tenen en compte tots aquests conceptes? Penso en Madrid Nou Nord, la corona sud-est, el projecte de Nova Centralitat Est...

R.: Sí. Tots els desenvolupaments a Madrid estan adoptant els nous paradigmes que ha portat la covid. Parlem de pols de mobilitat mixtos d’oficines i vivendes on el ciutadà orientarà la seva residència en funció d’on desenvolupi la seva activitat.

P.: El pla estratègic de Madrid Capital Mundial destaca la innovació i la formació. L’entitat compta, entre els seus socis, amb nou de les 15 universitats presents a la regió. ¿Hi ha algun projecte en potència?

R.: Per a nosaltres, la relació amb la universitat és vital. Tenim dos tipus de connexió. La primera és a través de les càtedres per desenvolupar projectes que demanen les empreses, o perquè aquestes els diguin a les universitats quines són les professions del futur i es puguin preparar. La segona és a través d’Innovation Lab, que permet a les universitats desenvolupar projectes d’investigació que després es poden implantar. L’objectiu és evitar la fuga de talent. Cada vegada és més difícil retenir-lo.

P.: ¿El laboratori actua, per tant, com una acceleradora de projectes?

R.: Exacte. És una finestra d’oportunitat per a totes les universitats i, sobretot, per als estudiants. En primer lloc, perquè les universitats puguin bolcar tots aquests projectes en un contingut que serà analitzat i aplicat posteriorment. D’altra banda, perquè els estudiants puguin incorporar-se a l’estructura empresarial privada.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

P.: Abans hem parlat que tots els projectes tenen la regió de Madrid en ment. ¿S’ha arribat a plantejar en el futur parlar amb ciutats de fora de la província, com Toledo, Segòvia o Guadalajara, cada vegada més relacionades amb la capital?

R.: Sí. Si sumem totes les poblacions que són a una hora i mitja amb cotxe, suposen ja vuit milions de persones. Ja comptem amb projectes de col·laboració amb Màlaga, Alacant i Nova York perquè tenen models similars als nostres. Però en el futur dialogarem sobre com Madrid es relaciona amb Segòvia, Valladolid o Toledo.