La mobilitat sostenible, clau de volta de les ciutats del futur

Hipòdam de Milet està considerat el pare de l’urbanisme. L’arquitecte grec va planejar el traçat de diferents llocs del món hel·lè, com el Pireu, un dels ports més importants de l’antiguitat; Milet, bressol de la filosofia occidental, o Rodes, un dels centres comercials i científics més importants del Mediterrani oriental durant el període macedoni i romà.

Les seves idees i planificacions han suposat la base de l’organització territorial de multitud de civilitzacions: des de les urbs romanes fins a la mateixa Manhattan, amb el seu traçat d’escaquer. El geni grec va establir que les ciutats s’havien d’articular entorn de tres àmbits: un espai sagrat, un de públic i un de privat.

Amb els anys ha desaparegut la importància del sacre. No obstant, la coexistència de l’espai públic i privat continua sent el debat central de l’urbanisme contemporani, tot i que amb un important ingredient extra. A les idees clàssiques d’Hipòdam s’hi afegeix un component que ha marcat les ciutats del segle XX i XXI: la mobilitat, tant dins com entre urbs.

Amb el canvi climàtic i les transformacions socials, el paradigma del transport s’està modificant per incloure àrees vinculades amb el benestar ambiental i ciutadà. Per aquesta raó, ‘El Periódico de España’ va organitzar una jornada amb què donar visibilitat a aquesta nova realitat cada vegada més present. Sota el títol ’Mobilitat sostenible: un canvi social per cuidar el medi ambient’, l’esdeveniment va comptar amb les veus de destacats especialistes del transport i les infraestructures que van mirar de prendre-li el pols a les principals coordenades de la mobilitat urbana en una trobada celebrada a l’Espai Bertelsmann, a Madrid.

Present prometedor

Per entendre cap a on ha d’anar la mobilitat sostenible, s’ha de conèixer quin és el punt de partida a Espanya. La taula d’experts, a grans trets, va valorar que el nostre país compta amb una posició consolidada, amb virtuts i defectes, que obliguen a treballar. «Som en un moment apassionant i de capacitat de lideratge», va assenyalar Alberto Calvo, subdirector de Coordinació i Estratègia Comercial d’Adif. «Tenim un nivell de motorització alt, les infraestructures són bones i som entre els primers països del món en seguretat viària», va indicar Francisco Aparicio, president de l’Institut Universitari d’Investigació de l’Automòbil (INSIA) i president de l’Associació Espanyola de Professionals de l’Automoció (ASEPA).

El principal escull es troba en la sensibilització sobre la mobilitat sostenible. «La sostenibilitat no és només un concepte mediambiental. Si hagués de posar-li un adjectiu de cap a on va, seria també una mobilitat intel·ligent, en què la digitalització serà una eina per al ciutadà», va afirmar Arturo Pérez de Lucía, director general de l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (Aedive). «És urgent un canvi de consciència», va indicar Beatriz González, sòcia-directora adjunta de Murarte Global.

David García, director de Comunicació de l’àrea de Construcció de Grupo FCC, va valorar que la mobilitat espanyola «progressa adequadament» i que s’ha de fer pedagogia per difondre «al conjunt de la ciutadania» els nous canvis. «Els grans problemes de mobilitat són en la connectivitat i la permeabilitat de l’espai urbà amb tots els espais periurbans. Si som capaços de solucionar aquesta connectivitat, podrem tenir una mobilitat segura, innovadora, sostenible, accessible i inclusiva», va assegurar.

Divulgació ciutadana

Aquest escull ha fet que part de la ciutadania miri amb suspicàcia els plans de mobilitat sostenible. «Hi ha un gran desconcert que està generant un retrocés en els consumidors i que es retardin les compres. El mercat de segona mà està creixent moltíssim i aquests cotxes contaminen moltíssim més que els actuals», va asseverar Aparicio. «Hi ha molta necessitat de divulgar i informar», va indicar González. «Quan parlem de mobilitat, parlem també de bicicletes, patinets o caminar. No obstant, la realitat és que estem construint ciutats per als cotxes i són per a les persones», va afegir.

García va considerar que el problema és que «no hi ha un consens» sobre la definició de mobilitat sostenible: «És necessari que tots els que participem en el disseny de les ciutats definim els mateixos conceptes, hem de reflexionar sobre com integrarem aquests models i que cali el missatge a totes les capes socials».

En aquest sentit, el vehicle elèctric està cridat a ser un dels principals vectors en la transició de la mobilitat. «Espanya és molt competitiva en la indústria automobilística, però tenim l’obligació de treballar en la descarbonització i l’electrificació compassant la indústria. Si no, no tindrem cotxes perquè ningú podrà comprar-se’ls», va assenyalar Pérez de Lucía. El director general d’Aedive va plantejar que la mobilitat elèctrica a Espanya s’ha d’impulsar amb mesures de l’Administració: «Trobem a faltar una reforma fiscal que apliqui avantatges per fomentar l’electrificació, una agilitat més gran en la concessió de llicències i permisos per al desplegament de punts de recàrrega i una aposta més gran per la conscienciació».

L’altra opció que pot afavorir l’ús del transport sostenible és la promoció de sistemes públics de mobilitat. L’autobús, el tramvia, el metro o la xarxa de Rodalies són crucials per fomentar la connectivitat entre les urbs. «Som en un procés de transició per integrar cada vegada més atributs propis de la mobilitat sostenible, com la digitalització o l’accessibilitat. Nosaltres l’estem atacant des del disseny per millorar la connectivitat física de la ciutat», va assenyalar Calvo. «Materials de construcció, elements que garanteixin el confort climàtic, sistemes de flux que combinin els diferents transports públics. Volem donar la volta a la ‘piràmide’ de la mobilitat perquè el cotxe no estigui a la cúspide», va afegir.

Cooperació pública

Si Hipòdam plantejava tres espais diferenciats quan va dissenyar ciutats com la colònia atenesa de Turis a la Magna Grècia, els especialistes de l’urbanisme, les infraestructures i la mobilitat insisteixen en la necessitat que els diferents actors treballin estretament. Per aconseguir els èxits establerts per l’Agenda 2030, empreses, administracions i societat civil han d’unir esforços perquè aspectes com la mobilitat sostenible no es quedin en paraules buides.

Un exemple que marcarà el futur i present del transport és l’anunci del final del motor de combustió convencional. La Unió Europea ha aprovat aquesta setmana la prohibició de vendre vehicles dièsel i gasolina a partir del 2035. Des d’aquell any, tots els automòbils comercialitzats hauran de ser zero emissions. «El que més contamina no és el diòxid de carboni, sinó les micropartícules. D’altra banda, el soroll és també un factor contaminant que genera morts a causa de l’estrès. Hem d’acotar per aconseguir una mobilitat coherent que estigui en línia amb els criteris de salut», va plantejar Pérez de Lucía.

Per aconseguir aquest èxit, aquests esforços s’han de materialitzar. «Siguem clars: tothom parla de la col·laboració publicoprivada, però menys predicar i més practicar. Necessitem un marc jurídic que afavoreixi aquesta col·laboració; la relació que les organitzacions privades mantenen amb les administracions públiques és rígida», va afirmar García. «Els governs tenen espais públics que s’han de gestionar. Si cedeixen aquests espais i permeten a les entitats privades intervenir-hi, podran millorar-los i comunicar-se amb la societat civil», va assenyalar González.

Aquestes iniciatives no només han de provenir de l’Administració perquè l’empresa s’encarregui de la «feina brutr», sinó que les mateixes companyies poden establir mesures per fomentar la transició. «Les empreses han d’establir plans de mobilitat que afavoreixin que l’empleat pugui arribar al seu lloc de treball sense utilitzar el cotxe. Amb la tecnologia, es pot fomentar i obtenir un canvi de consciència com establir llançadores o fomentar el teletreball», va explicar González.

«Una cosa que em preocupa no és tant la col·laboració publicoprivada com la col·laboració publicopública», va indicar Pérez de Lucía. El director general d’Aedive en va posar d’exemple que, per desplaçar-se entre dues ciutats perifèriques situades al nord de Madrid, era més senzill traslladar-se a la capital i després moure’s a la ciutat de destinació per intentar anar-hi directament a causa de la falta d’interconnexions públiques. «La mobilitat no es pot analitzar en format illa, ja que aquesta no té fronteres. La falta de col·laboració publicopública és un dels grans problemes que tenim», va afegir.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

«Necessitem una planificació clara i uns riscos que no sempre recaiguin en l’entitat privada. Hem de connectar aquest espai periurbà potenciant el consorci públic i la micromobilitat. És un element crític i un trampolí per a la sostenibilitat, perquè la societat encara no està conscienciada en l’ús del transport públic», va apuntar García. Per a això, González va insistir en la comunicació com a manera d’arribar a aquesta consciència: «Els governs han de deixar de ser tan opacs i han de divulgar amb l’ajuda de les empreses privades».

De la mateixa manera que les doctrines dels antics grecs van marcar la forma en què les civilitzacions venidores van entendre l’espai i la ciutat, els ‘Hipodams d’avui, especialistes en una àmplia varietat de camps, estan assenyalant els passos que s’han de transitar perquè les generacions futures disfrutin d’un món menys contaminat i amb més benestar: sostenibilitat en sentit ampli, conscienciació i cooperació de tots els actors.