La Comunitat de Madrid creix un 13% en consultes hospitalàries del 2021 al 2022, més del doble que la mitjana nacional

El ‘II anàlisi sobre el nivell assistencial a Espanya’, realitzat pel Grup d’Estudis i Investigació de l’Institut Coordenades de Governança i Economia Aplicada (ICGEA), entitat que «dibuixa la realitat del sistema sanitari espanyol en el seu conjunt a través d’una sèrie d’anàlisis comparatives», situa la Comunitat de Madrid al capdavant en relació amb el nivell assistencial en atenció especialitzada que s’ofereix als ciutadans no només l’any 2022, sinó també comparativament respecte a l’any anterior.

En aquesta segona part de l’anàlisi de la sanitat espanyola, els experts se centren en l’evolució del 2021 al 2022 en relació amb les dades de consultes hospitalàries, intervencions quirúrgiques, urgències, estades en hospital i parts, així com assistència en altres àrees clau.

«Espanya ha viscut, en línies generals, un any de recuperació. Malgrat que el 2022 es va iniciar amb la variant òmicron, segons van avançar els mesos, la millora va ser clara fins a tornar, en molts àmbits, a les dades d’activitat prèvies a la pandèmia. Una tendència que esperem que continuï al llarg d’aquest 2023», va indicar el vicepresident de l’Institut Coordenades, Jesús Sánchez Lambás.

A escala autonòmica, l’entitat assenyala que Madrid és la regió que registra la millor evolució en consultes hospitalàries. «De fet, és la comunitat que més ha crescut en relació amb el nombre d’atencions en hospital realitzades –amb un creixement del 13,07%–, més del doble que la mitjana nacional, que se situa en el 5,67%; i més de dos punts per sobre de la segona, Catalunya, amb un 10,71%».

Per sota de la mitjana nacional situa comunitats com Castella-la Manxa, amb un increment del 0,16% del 2021 al 2022; el País Basc, del 2,16%; o el País Valencià, del 2,84%. Per la seva banda, Castella i Lleó, Aragó, Galícia i Navarra presenten un decreixement el 2022 en el nombre de consultes hospitalàries ateses, amb un -5,57%, -4,72%, -1,86% i -0,94%, respectivament.

Urgències

«La falta d’estudis especialitzats en Urgències i Emergències a Espanya, que els urgenciòlegs siguin avui un col·lectiu envellit, l’autoregulació de cada comunitat autònoma o la falta de places MIR estan provocant, entre altres factors, una saturació dels serveis d’urgències», afirma l’Institut Coordenades.

«Un col·lapse en tendència alcista atès el creixent abús del sistema d’urgències per part dels pacients», assenyala Jesús Sánchez Lambás, que afegeix que es tracta d’«una situació que està provocant un seriós problema per al Sistema Nacional de Salut a escala estructural, no només a Madrid, ja que l’increment generalitzat de les visites dels espanyols a aquests serveis està sobrepassant les capacitats d’aquests sistemes destinats a donar resposta a veritables situacions de necessitat».

Segmentant per comunitats i comparant el 2021 amb el 2022, «Madrid torna a encapçalar el més gran percentatge d’augment al servei d’urgències hospitalàries d’un any a un altre, amb un 13% de creixement en aquest tipus d’atenció sanitària, i duplica el 5,71% de la mitjana nacional, i per sobre del 10,91% de la segona comunitat que més va créixer, Catalunya», afegeix l’entitat.

Per sota de la mitjana nacional se situen Castella-la Manxa, amb un creixement d’un 0,61%; el País Valencià, del 2,70%; o el País Basc, del 3,17%. Per la seva banda, Castella i Lleó, Aragó, Galícia i Navarra van presentar un decreixement el 2022 en el nombre d’urgències ateses respecte a l’any anterior, amb un -5,31%, -4,89%, -1,74% i -0,18%, respectivament.

Intervencions quirúrgiques

Segons el Grup d’Estudis i Investigació de l’Institut Coordenades, Madrid va ser la comunitat amb un percentatge de creixement més gran en intervencions quirúrgiques el 2022 en comparació amb el 2021, amb un 13,02% (davant el 5,78% de la mitjana nacional), i el 10,92% que la segona comunitat que va créixer més, Catalunya. Per sota de la mitjana nacional se situen comunitats com Castella-la Manxa, amb un creixement de l’1,18%; el País Basc, del 2,31%; i el País Valencià, del 2,49%.

En el cas de Castella i Lleó, Aragó, Galícia i Navarra es va produir el 2022 un fort descens en el nombre d’intervencions respecte a l’any anterior, un -5,21%, -4,77%, -1,85% i -0,34%, respectivament.

Respecte a estades en hospital i parts, assegura que el nivell assistencial es va mantenir el 2022 molt similar al conjunt de comunitats, amb un creixement de l’1,02% en el cas de les estades i un descens del -0,42% en el cas de parts; en concret de Madrid, aquesta comunitat va experimentar un increment del 0,51% en estades i un descens del -0,64% en parts.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

En el cas de les estades a l’hospital, la mitjana nacional va estar en 844,4 per cada 1.000 habitants; mentrestant, a Madrid es va situar en 786,1. En el cas dels parts, a Madrid se’n van atendre 8,3 per cada 1.000 habitants, davant la mitjana de 7,3 registrat en el conjunt nacional.

Per a la resta de les àrees assistencials, Madrid va créixer un 12,94% el 2022, davant el 5,85% de mitjana nacional. En el cas de la CAM, es van situar en 205,7 per cada 1.000 habitants, mentre que en el cas del conjunt de comunitats va ser de 169,2.