Claus per avançar cap a una nova mobilitat sostenible a les ciutats

La manera com ens desplacem per les ciutats està vivint un profund procés de transformació i condueix a un nou enfocament des del qual la protecció del medi ambient i la reducció de les emissions de carboni s’han convertit en una prioritat. La societat té, en clau de mobilitat sostenible, l’objectiu d’afrontar les necessitats actuals de transport tenint cada vegada més en consideració el seu impacte ambiental. Sota el títol ‘Mobilitat sostenible: Zones de Baixes Emissions (ZBE) i cotxe elèctric’, El Periódico de España i Neomotor, tots dos del grup Prensa Ibérica, van organitzar un esdeveniment monogràfic a Madrid amb el patrocini d’ABB  i Northgate i la col·laboració de Bertelsmann i Pons Mobility. En la trobada, que va reunir experts destacats del sector, es van abordar alguns dels principals desafiaments als quals s’enfronta avui la mobilitat a les ciutats.

En el marc que ofereixen actualment els projectes estratègics per a la recuperació i transformació econòmica (Perte) dedicats al vehicle elèctric i connectats, Álvaro Vázquez, ‘country manager’ d’ABB Emobility, va assegurar que el cotxe elèctric és «una solució innegable» i «una realitat», mentre instava a reflexionar sobre les barreres que troba el cotxe elèctric per al seu desenvolupament. I va posar èmfasi en dos obstacles: el preu d’adquisició i la falta de punts de recàrrega.

Teresa Romo, directora de Desenvolupament i Sostenibilitat a Northgate Espanya, va coincidir que el vehicle elèctric és «una eina clau per a les zones de baixes emissions» i va apuntar que a Northgate ja treballen per establir les bases per a la seva progressiva implantació i poder «acompanyar» els seus clients en aquesta transformació. Va instar a «fer pedagogia» i va assenyalar que «la por dels clients és la falta de coneixement». Romo va explicar, en aquest sentit, que des de la seva companyia s’esforcen per «assessorar-los i posar facilitats». La directiva de Northgate va reflexionar, per exemple, sobre el preu d’adquisició o de rènting d’un cotxe elèctric i va reconèixer que molts ciutadans el consideren encara elevat. Va assenyalar, no obstant, que «quan els argumentes i els ajudes, es fixen en el cicle de vida total del cotxe i ja no els sona tan malament».

Arancha García, directora d’Indústria i Medi Ambient de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC), assenyala que no només cal fixar-se en el cost d’adquisició, sinó també analitzar-lo «en funció dels usos i quilòmetres». «En molts casos, el vehicle elèctric té més avantatges que el de combustió si es mantenen les ajudes actuals», va remarcar. Assegura que el cotxe elèctric suposa «un canvi de mentalitat i d’ús» i afirma que per a la promoció d’aquests vehicles cal que les administracions i empreses transmetin la idea que «és assequible, accessible i confortable, que cobreix totes les necessitats de mobilitat i brinda una millor connectivitat a través d’una tecnologia punta».

Punts de recàrrega

La falta d’infraestructures de recàrrega per satisfer la necessitat dels usuaris dels cotxes elèctrics crea incertesa i constitueix una altra de les barreres principals que dissuadeixen molts clients de comprar un model elèctric. Els ponents van coincidir, referent a això, en la importància i la urgència de buscar solucions. Vázquez (ABB Emobility) va instar a acabar amb el problema que representa que un client vagi a un punt de recàrrega i, després d’endollar el cotxe, s’adoni que no funciona correctament. Va remarcar, en aquest sentit, la importància que tots els actors involucrats en el procés siguin garants d’una potència de recàrrega adequada als usos i es va mostrar partidari de senyalitzar degudament aquests espais.

Rafael del Río, director tècnic de l’Associació Empresarial per al Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (AEDIVE), va recordar que els punts de recàrrega no estan situats a les gasolineres, per això «la gent no els veu». Va denunciar que «encara hi ha molta resistència interessada», però va admetre que, «amb absoluta honradesa, hi ha gent que pensa que aquesta tecnologia encara no està del tot desenvolupada i, per tant, no pensa gastar-se diners en un cotxe elèctric».

Arancha García va insistir també en la importància de continuar treballant «per garantir més autonomia als vehicles». La representant d’ANFAC creu que es tracta de «garantir a l’usuari la seguretat que pot carregar el seu cotxe amb la informació precisa i en qualsevol moment». Una altra de les qüestions que es va analitzar va ser la potència de càrrega. La representant d’ANFAC va explicar que «un camioner no pot parar en una estació de servei durant la seva hora de parada regulada i que el seu vehicle no es carregui a la potència que demanda» perquè hi «perd diners». Rafael del Río (AEDIVE) va recalcar, en la mateixa línia, que hi ha dificultat per trobar instal·lacions amb una potència de càrrega suficient per a vehicles de distribució i va assenyalar que és en aquest punt on «és necessària una inversió gran en xarxa».

Álvaro Vázquez va alinear el seu missatge i va afirmar que «per accedir al cotxe elèctric fa falta un ecosistema». Una idea que va completar Teresa Romo a l’assegurar que Espanya està preparada per a l’arribada del cotxe elèctric. «¡No en quedarà cap altra!», va emfatitzar. Romo (Northgate) creu que «els clients decideixen quan volen fer el pas, però és evident que l’han de fer tard o d’hora i, com abans el facin, abans es posicionaran davant els seus competidors».

Informació

Rafael del Río (AEDIVE) va destacar que un dels punts clau en els quals s’ha de treballar és oferir millor informació als usuaris, tant dels vehicles elèctrics com de les infraestructures de càrrega. «Qui té un cotxe dièsel sense etiqueta se’n compraria un altre de més avançat si tingués una idea clara de per on es pot moure i si se li convenç que el preu, tot i que aparentment sigui més car, es compensa al llarg de l’ús», va argumentar. Álvaro Vázquez va advertir, en aquest aspecte, que la indústria té la responsabilitat de simplificar el seu discurs. «Hem d’entendre que no podem fer canviar el ciutadà, que hem d’introduir nostre discurs i les subvencions al món en què vivim, no en el que volem viure», va sentenciar.

El cotxe elèctric es revela com un dels elements fonamentals per avançar en la implantació de les conegudes com zones de baixes emissions (ZBE), que són àrees urbanes on determinats vehicles tenen restringit l’accés a causa de les seves emissions.

Zones de baixes emissions

Els reptes actuals que afronten les ciutats espanyoles per al desenvolupament aquests espais es van abordar en una altra taula rodona que va venir precedida per la presentació d’un informe sobre la matèria elaborat per la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials. Álvaro Alba, especialista del Departament d’Indústria, Energia, Medi Ambient i Clima de la CEOE, va ser l’encarregat d’exposar les principals conclusions d’un estudi titulat ‘Implantació de les zones de baixes emissions a Espanya’. En ell es conclou que només 15 dels 149 municipis de més de 50.000 habitants obligats a implantar una ZBE abans de 2023 han aconseguit ja desenvolupar-la.

Alba va incidir també en les causes per les quals tan poques localitats –amb prou feines un 10%– han complit amb l’objectiu marcat. Va apuntar com a principals raons els retards en la definició dels projectes, la incertesa reglamentària, la falta de fons i la inestabilitat política. «Clarament, la mobilitat està canviant», apuntava María Dolores Ortiz, directora general de Planificació i Infraestructures de Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid, que va exposar que la capital està implementant aquestes zones de manera progressiva i que «funciona bastant bé». «En el cas de Madrid hi havia un incompliment de la directiva de qualitat de l’aire que vam complir el 2022 i ara hem posat en marxa l’estratègia Madrid 360», va remarcar. Alfredo Sánchez Vicente, conseller tècnic de la Direcció General de Transport Terrestre del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, va assegurar que les ZBE volen donar prioritat a la mobilitat activa i ordenar la resta d’usos. També va reflexionar sobre la conjuntura actual que viu el sector del transport: «Estem en un moment clau en què hem de posar-nos seriosos per delimitar les emissions contaminants quant a la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, però també altres qüestions, com el soroll».

Ramón Ledesma, conseller assessor de Pons Mobility, va remarcar que «al final el ciutadà canvia el que entén» i que, tot i que afirma que ha comprès «allò de les etiquetes dels vehicles i té una idea de què contamina, no té ni idea de si una ciutat és neta o no». Per això reclama senyals a l’entrada de les ciutats i assegura que «en la part de màrqueting públic ha faltat pedagogia». Ledesma va afegir que les restriccions haurien d’anar de la mà de la digitalització i va advocar per la creació d’«una plataforma estatal» que comuniqui i «posi a disposició dels usuaris la informació». «El punt de la digitalització és important per evitar les disfuncions i el desconeixement del ciutadà», va prosseguir.

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

María Dolores Ortiz va afegir que, segons la seva opinió, una de les causes per les quals encara hi ha moltes ciutats que no compleixen aquesta normativa és perquè «el llindar s’ha posat en el nombre d’habitants i no en la qualitat de l’aire». Va aclarir que hi ha ciutats que tenen 50.000 habitants però una qualitat de l’aire adequada i que això suposa «una contradicció». Ortiz va destacar també alguns dels avantatges  amb què compten els usuaris de vehicles elèctrics, com poder aparcar de manera gratuïta a la zona regulada. En aquest aspecte, va voler posar en valor l’«èxit del ‘cotxe multiusuari’» a les ciutats, un nou model de mobilitat compartida que –assegura– «és el futur».

«És positiu per a la mobilitat de la ciutat, per a la qualitat de l’aire i per a la congestió», va afirmar. Alfredo Sánchez es va mostrar en desacord que el cotxe elèctric estigui sent el centre de l’anàlisi de les zones de baixes emissions i va puntualitzar que té més a veure amb ordenar l’espai. «Es tracta de canviar el xip i donar prioritat al vianant, a la mobilitat activa i al transport públic», va afegir. «No és tant la quantitat d’ajuda al principi, sinó la seguretat que em donarà els pròxims deu anys», va apuntar Ramón Ledesma. El representant de Pons Mobility va explicar que si realment l’objectiu és electrificar el parc, «hem de creure’ns-ho», perquè si no només s’adoptaran «mesures aparents», va concloure.