Les empreses, davant el desafiament de captar i retenir talent

«En els últims temps, la paraula ‘talent’ ha començat a ser omnipresent als mitjans de comunicació, i sobretot als fòrums empresarials i a les mateixes companyies». Amb aquestes paraules la periodista Isabel Benítez va introduir una trobada organitzada a Madrid per Prensa Ibérica i ‘El Periódico de España’ que, amb el patrocini d’AstraZeneca i Asisa, va portar per títol Retenció del talent, la clau de l’èxit empresarial. Cinc experts hi van abordar en una taula rodona alguns dels principals desafiaments a què s’enfronten les empreses per captar i preservar el talent.

Carla Ruiz, directora de Recursos Humans d’AstraZeneca a Espanya, va assenyalar que «les persones són el pilar fonamental» de les empreses. La directiva de la companyia farmacèutica va posar en relleu el canvi de paradigma en la manera de pensar de les noves generacions, que «ens desafia i ens posa a sobre de la taula realitats que no contemplàvem i que ens porten a haver d’adequar-nos per cobrir les necessitats que ens reclamen».

Carmen Sebrango, directora de Carreres Professionals i Ocupabilitat i directora de la Comissió d’Empresabilitat de la Universitat CEU San Pablo, va coincidir en aquest punt i va afirmar que «l’èxit empresarial de qualsevol organització depèn avui dia cent per cent del talent perquè, al final, les coses les fan les persones». No obstant, va afegir que per arribar a aquest èxit «es requereix una estratègia a llarg termini».

Marian Romero, directora de Tecnologia de Michael Page, va assegurar que «a poc a poc es va veient la transformació que estan tenint les companyies quant a la importància del talent com a element diferencial» i va remarcar, en aquesta línia, que la missió de captar i retenir talent constitueix un factor fonamental perquè les organitzacions aconsegueixin els seus objectius.

Carlos Alberto Pérez Rivero, director del Màster Universitari en Direcció de Persones i Desenvolupament Organitzatiu a ESIC Business and Marqueting School, percep una millora progressiva en la retenció de talent «perquè, malgrat anar bastant més lents del que hauria de ser, hi estem obligats». Pérez Rivero va lamentar que «moltes vegades la llibertat, la flexibilitat i el tracte a les persones estan més vistos com una estratègia circumstancial que com una convicció real de la direcció» i va indicar que una de les màximes d’ESIC és «energitzar els alumnes perquè tinguin desitjos de fer coses, perquè busquin, s’esforcin i trobin els seus propis espais».

Belén García Díaz, directora general del Servei Públic d’Ocupació de la Viceconselleria d’Ocupació de la Comunitat de Madrid, va exposar les dificultats que troba el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) per atraure els perfils joves als seus processos de selecció i ofertes d’ocupació i formació. «Aquí hi ha un repte important», va afegir. Des del SEPE veuen «clau» la formació perquè persones en risc d’exclusió o aturats de llarga durada puguin continuar desenvolupant els seus coneixements i habilitats. Per això, García va ressaltar les 4.000 accions gratuïtes que ofereix el seu organisme públic als usuaris a través d’un ampli catàleg formatiu.

Retenció de talent

Sens dubte, un dels punts essencials d’aquest fòrum va ser l’abordatge sobre com les empreses poden treballar per retenir el talent. Pérez Rivero advoca perquè les empreses creïn «les condicions perquè les persones es desenvolupin fins al seu nivell màxim». Aquesta aposta és crucial «perquè el talent se senti a gust i evolucioni», va assenyalar el responsable d’ESIC. «Si volem canviar les organitzacions i, de veritat, atraure aquest talent és necessari entendre que les persones mereixen respecte, mereixen cuidats i mereixen tenir la capacitat de participar en la seva pròpia decisió de cap a on volen anar», va afegir.

Carla Ruiz va assenyalar que des de la seva companyia treballen en la diversitat i a veure que «el que abans valia per a tothom ara ja no val». La representant d’AstraZeneca va enaltir un dels programes que té en marxa la companyia,Reverse mentoring, que contribueix a fer que «les noves generacions entenguin el valor del sacrifici». La companyia farmacèutica AstraZeneca va ser elegida el mes de juny per Forbes com la millor empresa per treballar a Espanya. Carla Ruiz va posar èmfasi en el compromís de la seva empresa per «crear entorns de confiança, espais de seguretat psicològica on cada un pugui ser, comportar-se i compartir com realment és, i donar oportunitats de desenvolupament». «Treballem en diferents blocs com la diversitat i la inclusió, i fem esforços per generar espais on la gent pugui parlar i continuar creant, entre tots, aquest gran lloc per treballar que ja tenim en el dia d’avui», va destacar.

Universitat i empreses

Belén García Díaz va al·ludir al món de l’educació com «l’escenari per aprendre a desenvolupar talent i saber el que cada alumne pot aportar en l’entorn empresarial». La representant de la Comunitat de Madrid va comentar que des del servei públic compten ja amb un projecte que es diu ‘Aula emplea’, en el qual acosten la realitat de les empreses als ciutadans informant sobre els diferents sectors d’activitat, les carreres i professions que hi ha i els llocs de treball que es necessita cobrir en el mercat laboral actual. «És una manera d’acompanyar les empreses i, a més, de parlar el seu llenguatge des del terreny públic; és important comptar amb experts que parlin el mateix idioma que els departaments de recursos humans», va remarcar.

García Díaz es va referir també a la tasca de desenvolupament personal que han d’assumir les persones fixes discontínues, a qui va animar a «no quedar-se esperant que els truquin i a aprofitar les aturades per continuar formant-se i reciclant-se». En la mateixa línia, Carla Ruiz va comentar que abans es buscaven sempre els mateixos perfils a les empreses, mentre que ara una mateixa companyia pot buscar perfils tan diferents com un enginyer o un analista de dades. Va remarcar, referent a això, que «estem competint amb altres companyies per atraure un talent que no és propi de la indústria». Carla Ruiz va instar a trencar estereotips i va animar a treballar en iniciatives primerenques per donar a conèixer els diferents sectors i la seva proposta de valor.

Carmen Sebrango va remarcar que, tot i que s’ha avançat molt, hi continua havent «un gap entre el món acadèmic i l’empresarial». Va posar en valor que s’estan fent passos i «implementant mesures perquè l’empresa sigui dins de la universitat, de tal manera que els alumnes tinguin un contacte més directe amb la realitat empresarial i puguin conèixer millor els sectors i les possibilitats que ofereixen». «Moltes vegades els joves no tenen al radar ni totes les opcions ni es plantegen quines oportunitats poden tenir en determinades empreses», va explicar Sebrango, que va remarcar que, al final, es tracta de «facilitar aquestes oportunitats perquè els alumnes coneguin i vegin que hi pot haver un espai per a ells».

Marian Romero va explicar que «si la companyia no ofereix el que estan demanant els perfils i, a més, no hi ha persones preparades per cobrir aquests llocs, es crea una bretxa molt gran entre el que es demana i el que existeix en la realitat del mercat». Per això va defensar un acostament entre les empreses i els centres de formació que comenci des de les mateixes escoles. «Necessitem molta flexibilitat», va concloure. Romero va destacar, així mateix, que actualment els perfils més demanats són els digitals i tecnològics, entre els quals va ressaltar els relatius a ciberseguretat o anàlisi de dades. L’experta va remarcar la importància de donar a conèixer les carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a l’escola i que els alumnes «tinguin una bona orientació laboral que els ajudi a saber quines seran les sortides de les diferents carreres». «És important que tinguin referents per poder preguntar», va dir.

Noves tecnologies

Carmen Sebrango va recordar que actualment hi ha un desajust entre el talent que hi ha al mercat i el que demanen les empreses. «No estem sent prou ràpids per posar en el mercat el talent que necessita l’empresa», va lamentar. També va suggerir canviar la manera en què s’està intentant atraure talent jove: «Ells ara tenen altres necessitats, altres valors i altres velocitats».

Notícies relacionades

Cepsa aviva la guerra de preus amb descomptes exprés a les seves 1.500 gasolineres

Iberdrola impulsa una empresa dedicada a reduir l’empremta de carboni amb solucions basades en la natura

Sebrango va argumentar que el que les empreses oferien als seus empleats tradicionalment ha deixat de tenir interès per a les noves generacions i que el que busquen ara és, sobretot, flexibilitat. Segons la seva opinió, no es tracta tant d’implantar el teletreball com de ser flexibles davant determinades circumstàncies o demandes. «L’empleat pot dir que se n’anirà dos mesos a Bali i que vol treballar des d’allà; i si tu l’hi permets, fantàstic, i, si no, busca una altra feina perquè el mercat ara ofereix possibilitats», va assenyalar. La representant de la Universitat CEU San Pablo va recordar, a més, que els empleats també es fixen avui en aspectes com la reputació de la companyia o la seva sensibilitat mediambiental.

Marian Romero va coincidir en aquest punt i va afegir que es continua demanant «un pla de carrera i un desenvolupament professional», alhora que es valora «la seguretat i el benestar a la feina, i fins i tot l’espai». Va assenyalar també que actualment no només es valora el salari sinó també els beneficis socials que ofereix la companyia. «Es busca el paquet retributiu complet», va recalcar. García Díaz va manifestar que, segons la seva opinió, les persones joves són més «en el costat del gaudi o la immediatesa que en el de la cultura de l’esforç» i va incidir que canviar aquesta realitat social és una de les prioritats del SEPE. «És un tema d’engagement», va remarcar.