¿Quant s’apujarà el cistell de consum el 2023?

Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els productes alimentaris eren un 15,3% més cars el novembre –últimes dades disponibles–, que fa un any. Això significa que l’alimentació s’encareix pràcticament el doble que la vida en general, perquè si bé l’Índex de Preus de Consum (IPC) va marcar un increment rècord del 10,8% al juliol, des d’aleshores ha anat baixant fins a situar-se en el 6,8% al novembre. En canvi, els productes alimentaris s’han apujat de preu ininterrompudament fins arribar a un 15,4% rècord a l’octubre. Al novembre la taxa és menor, però només una dècima. L’evolució de la taxa anual de la inflació subjacent (que exclou els elements més volàtils com l’energia i els aliments no elaborats) ha escalat al desembre fins al 6,9%, més d’un punt per sobre de la mitjana general.

2. ¿Quins productes s’han apujat més de preu?

Un cop més segons les dades de l’INE, els productes que més s’han encarit el novembre (l’última dada assenyalada) són l’oli que no és d’oliva (+55,9%), el sucre (+50%), la farina (+37,6%), la mantega (+37,5%), les salses (+32,1%), la llet desnatada (+31%) i sencera (+30,9%), productes de fleca sense comptar el pa (+27,4%), els ous (+27,1%) i l’oli d’oliva (+25,9%). També aquests aliments lideren el rànquing dels productes que més s’han encarit des que va començar l’any. Això no implica que siguin els més cars del supermercat, sinó els que més s’han apujat de preu respecte al mateix mes del 2021. 

3. ¿Per què s’han apujat tant aquests aliments?

Els preus poden pujar o baixar en funció de com vagi la collita, del que costi produir-los o per ruptures en les vies de subministrament. «Aquest any ho tenim tot», introdueix el president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, que tanmateix apunta que el que ha fet que la gràfica es dispari (i que s’encareixin més uns productes que uns altres) ha sigut la guerra d’Ucraïna. «La guerra ha tingut lloc entre els dos països més importants de producció de productes essencials: Ucraïna i Rússia són els grans exportadors de cereal, oli de gira-sol i fertilitzant», explica l’expert.

4. ¿Quant costa al desembre un cistell de consum bàsic?

Un cistell amb 10 productes d’alimentació que es consideren bàsics per a una dieta equilibrada costa ara al voltant d’uns 25 euros. És la mitjana que surt al comparar el preu d’aquests productes als tres supermercats que més quota tenen a Catalunya. Aquest lot inclouria 1 quilogram de macarrons, un pot de llenties, oli d’oliva verge extra, carn picada, un bric de llet i una dotzena d’ous, tot de marca blanca; i també un grapat de bledes, una malla amb patates i una altra de taronges i una barra de pa. 

5. ¿Continuaran apujant-se els preus aquest any?

Segons l’economista Francesc Reguant, la situació s’està relaxant. Es basa sobretot en les previsions dels mercats de futur, entorns en què es pacten les condicions de compravenda de certes matèries a curt, mitjà i llarg termini. Aquests auguren que d’aquí a un any l’increment aproximat serà del 2%, un percentatge molt menor a l’actual. «Estem en procés de reducció de preus», explica Reguant, afegint a l’equació la baixada del preu de l’energia i el combustible. En qualsevol cas, «una cosa claríssima és que això està ple d’incertesa: si ara s’acabés la guerra, tots els preus tornarien a la posició d’equilibri, però si Rússia tirés una bomba atòmica, demà els preus es multiplicarien per cinc». 

6. ¿Quines mesures s’han pres per pal·liar-ho?

Una consisteix a suprimir l’IVA del 4% al pa, la farina panificable, la llet, el formatge, els ous, la fruita, les verdures, les hortalisses, els llegums, els tubercles (patates) i cereals i rebaixar del 10% al 5% el de l’oli i la pasta. La mesura es mantindrà fins al 30 de juny o fins que la taxa anual d’inflació subjacent, la que exclou els preus de l’energia i els aliments no elaborats, baixi del 5,5%. L’altre suport consisteix en un xec de 200 euros en pagament únic per a les rendes inferiors als 27.000 euros anuals i un patrimoni inferior als 75.000, sense incloure la vivenda habitual. Segons un càlcul per a un cistell de consum setmanal per a una família de quatre persones de 122,84 euros se n’estalviarà uns 3,5.

7. ¿Què diuen els supermercats?

Notícies relacionades

Preus dels aliments: la pujada no ha acabat d’arribar al consumidor

¿Quins aliments sortiran més barats aquest Nadal?

La proposta dels supermercats i el comerç en general, també dels negocis més petits, era que el Govern abaixés l’IVA dels aliments. Així ho van manifestar les principals associacions d’empreses del sector de la distribució després de reunir-se amb Yolanda Díaz, assegurant que a Alemanya es va portar a terme una mesura així el 2020 durant sis mesos amb resultats positius. També demanen suspendre temporalment els impostos mediambientals que penalitzen el consum i reduccions dels costos regulatoris.  

8. ¿Què diuen les associacions de consumidors?

L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també es decantava per abaixar durant una temporada l’IVA de determinats aliments bàsics, com són la fruita i verdures, els llegums, l’arròs, la pasta, la carn, el peix, la llet, els ous, el pa...