Crisi de preus

Espanya es resisteix a aplicar un cistell de consum antiinflació com el francès

El Govern central opta per la rebaixa de l’IVA i no impulsa un acord amb les grans cadenes com el de França

Els supermercats aposten per les ofertes i els descomptes puntuals com a alternativa a topar preus

Espanya es resisteix a aplicar un cistell de consum antiinflació com el francès

FERRAN NADEU

L’última vegada que es va reunir formalment amb el sector, el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, es va mostrar convençut que la inflació alimentària havia tocat sostre. S’emparava, sobretot, en la rebaixa de l’IVA de diversos productes d’alimentació bàsica que havia entrat en vigor amb l’any nou i que al gener semblava haver aconseguit com a mínim frenar l’escalada de preus. No obstant, les dades que l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica aquest dimarts no deixen lloc a dubtes: aquests preus són un 16,6% per sobre d’on eren un any abans, una diferència més d’un punt pitjor que la de gener. Tot i així, de moment la postura del Govern central no canvia un pèl i res sembla indicar que negociï amb el sector l’aplicació d’instruments com un cistell de consum de preu limitat com el que s’ha acordat a França o un límit als preus com s’està discutint a Portugal. I, almenys allà, compten amb el beneplàcit dels supermercats, que en general es posicionen rotundament en contra d’una mesura així.

Fins aquest dimarts, la negativa es mostrava només en privat. «Si topes el preu final [de l’alimentació], l’únic que fas és ofegar l’última baula», es lamentava aquesta setmana un alt càrrec d’un dels grans supermercats d’Espanya. «Ja estem assumint un impacte molt gran sobre els marges», sumava un responsable d’una altra cadena. «És una il·lusió, és impossible: això funciona amb oferta i demanda, i les altres coses són brindis al sol», ha dit aquest dimarts, en públic i sense matisos, el president executiu de Mercadona, Juan Roig. El missatge és clar: un lot de productes a preu rebaixat no és possible a Espanya. Carrefour ho va provar durant uns mesos, i el grup Eroski llançarà el seu aquest mateix dijous, però la resta prefereix mantenir-se fidel a l’estratègia que ha utilitzat fins ara, que és acudir a descomptes puntuals i ofertes personalitzades.

Mercadona,per exemple, ha implantat una eina que ha denominat DPP per calcular la rendibilitat de cada producte i afinar, així, punteria amb els costos. Carrefour brandeix la seva proposta de subscripció al supermercat (Carrefour+, una tarifa plana que en teoria permet accedir a descomptes del 15% en productes frescos); Consum assegura que ha activat ofertes especials per als clients posseïdors de la targeta del supermercat (el 80% dels que consumeixen en aquesta cadena); i Caprabo, que ha reforçat el seu programa de fidelització i s’ha dedicat a llançar descomptes amb certa periodicitat.

«El que s’ha anunciat a França no és res nou, en el sentit que les empreses espanyoles fa mesos que inverteixen en ofertes i descomptes», apunten des d’ANGED, Associació Nacional Grans Empreses de Distribució que representa Alcampo, Carrefour o la mateixa Eroski, entre d’altres. «Totes les empreses de distribució estan fent, sense necessitat d’un acord així, un munt de campanyes i ofertes dirigides al mateix resultat –hi coincideix el director general d’ACES, associació de cadenes de supermercats, Aurelio del Pino–. I ho estan fent amb un sacrifici importantíssim en marges».

Translació de costos

Un estudi d’Ernst & Young (EY) al qual al·ludeixen les dues patronals indica que els preus als supermercats pugen menys del que ho fan en parts prèvies de la cadena. Segons això, els productors i ramaders van pagar l’any passat un 33% més car de mitjana el pinso, les llavors, els fertilitzants i altres matèries primeres; després, van vendre el seu producte a un preu només un 23% més alt, i, a continuació el sector de la distribució el va posar a la venda amb una diferència del 16% respecte al 2021, «cosa que indica que els agents de la cadena estarien reduint els seus marges o, a tot estirar, fent una mera translació de costos», diu aquesta anàlisi.

Hi afegeixen que fa anys que el sector està estancat en una rendibilitat mitjana (el que guanyen pel que inverteixen) d’amb prou feines un 1,5%, lluny del 8% que s’atribueix als fabricants d’alimentació. De fet, un informe que està elaborant el gabinet econòmic de CCOO a partir de dades de la central de balanços del Banc d’Espanya eximeix en part els supermercats dels increments: per ara, aquesta anàlisi apunta que on més han crescut els marges de beneficis és en terreny majorista. I que només un 20% del problema és atribuïble al punt de venda final.

Resultats financers

De moment, els comptes dels supermercats amb més quota de mercat a Espanya no permeten treure massa conclusions sobre això. Carrefour no publica els seus guanys a Espanya fins ben entrat l’any; Lidl, tampoc; Dia fa diversos exercicis que té pèrdues (això sí, el 2022 les va reduir gairebé un 52%, dels 250 milions als 124), i Bonpreu, la segona en el podi català, encara no ha presentat les seves xifres.

Notícies relacionades

Mercadona, convertida en referència inevitable pel seu lideratge i àmplia quota de mercat a Espanya, ha anunciat aquest dimarts que la inflació els va portar a facturar un 11% més l’any passat (31.000 milions d’euros), però també que els costos van créixer en 500 milions i que el seu marge de benefici és 140 milions d’euros més petit. Al final, els guanys d’aquesta cadena se situen en els 718 milions d’euros en l’últim exercici, un 5% més que el 2021.

«A Espanya hi ha un problema de costos i no de marges», mantenen fonts d’Anged. «Tots els sectors han suportat un increment desproporcionat de tots els costos motivat per les matèries primeres, la guerra a Ucraïna, els nous costos regulatoris... quan tot això vagi disminuint anirà baixant la tendència de la inflació», confien des d’aquesta associació. De tota manera, completa el director general d’Aces, a Espanya s’ha reaccionat millor que en altres països europeus (l’Eurostat indica que hi ha 23 països amb pitjors dades d’IPC). «Al final, aquí tenim un sector de distribució molt competitiu: hi ha molta rivalitat entre companyies perquè és un mercat menys concentrat, i aquesta competència garanteix que tothom hagi de ser al més eficient possible», diu.