La CNMC trenca el silenci i defensa que la baixada de l’IVA dels aliments s’ha aplicat correctament

Després de molt reclamar-l’hi l’organització en defensa dels drets dels consumidorsFacua, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha fet públiques aquest dijous les seves indagacions i conclusions sobre si s’ha aplicat bé o no la rebaixa de l’IVA de determinats aliments aprovada pel Govern a finals de l’any passat per combatre la inflació. D’acord amb les dades d’aquest organisme públic, aquesta mesura que ja fa set mesos que està en marxa s’ha traslladat correctament. «L’anàlisi de les dades disponibles no dona indicis que els distribuïdors no hagin traslladat íntegrament la baixada de l’IVA», remarca l’entitat, que no ha trigat a rebre resposta de Facua: «Competència ha elaborat un informe a mida dels interessos de les grans cadenes».

Facua tot l’any publica mensualment comparatives de preus que reflecteixen que el cistell de consum continua encarint-se i que, a més, ho fa cada vegada més. Per exemple, l’estudi de mercat publicat al juliol mostra que la meitat dels articles afectats per la rebaixa de l’IVA s’han encarit en comparació amb principis d’any, mentre que al juny, al maig i a l’abril parlaven de quatre de cada deu; al març, d’un terç; i al febrer, d’un de cada cinc.

El seu argument ha sigut, des del principi, que les cadenes de supermercats no estaven aplicant correctament la mesura i, de fet, ha presentat diverses denúncies a la CNMC en aquest sentit.

La resposta d’aquest organisme ha arribat aquest dijous en forma d’informe. Tot i que, en realitat, Competència ha explicat que el que motiva el seu estudi és una petició formulada per la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa (SEEAE), un òrgan que depèn del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital. De fet, el document fa una anàlisi profunda del sector, incloent-hi com un punt més entre molts d’altres la rebaixa de l’IVA.

El que ha fet la CNMC, en essència, és dividir en dos grups el conjunt d’aliments que té monitoritzats l’Institut Nacional d’Estadística (INE): aquells que s’han vist afectats per la rebaixa de l’IVA i aquells que no. D’acord amb les seves dades, mentre que fins al gener les dues famílies de productes s’encarien al mateix ritme, a partir de l’entrada en vigor de la mesura, els aliments de primera necessitat, la pasta i l’oli es van abaratir momentàniament. Va ser cosa d’un mes, i, des d’aleshores, aquest segon grup d’aliments continua pujant de preu, però ho fa considerablement menys que els que han mantingut l’IVA intacte.

Principals conclusions

«En vista dels resultats, la major part dels articles afectats per la reducció de tipus de l’IVA ha registrat una rebaixa en el seu preu en línia amb l’esperat, en alguns casos superior», apunta la CNMC en aquest document. «D’altra banda, els productes no compresos en la rebaixa dels quals s’han recopilat preus han vist incrementat el preu o gairebé no han registrat variacions, en contrast amb el que s’observa en el cas dels aliments afectats per la mesura», afegeix el text.

Notícies relacionades

La inflació va fer que les famílies espanyoles gastessin gairebé un 8% més el 2022

Els plats preparats esquiven la caiguda del consum

És a dir –insisteix al final-, «que els distribuïdors minoristes en general van reduir els preus finals dels productes afectats després de la rebaixa de l’IVA», que «no s’han detectat indicis sistemàtics de falta de translació impositiva» i que «no s’observa que els diferents nivells de concentració entre províncies o municipis hagin afectat el grau de reducció dels preus finals».

No obstant, Facua ha sigut taxativa en la crítica: aquest estudi ha quedat curt i ha obviat les seves dades. «Aquesta anàlisi s’ha realitzat sobre un molt reduït nombre de productes, només 21 tipus d’aliments que en els envasaments corresponen a entre una i onze marques diferents, segons els casos, i això davant els més de 200 tipus de productes d’alimentació que Facua ve analitzant mensualment», ha retret aquesta associació en un comunicat, en què també lamenta que només s’hagin analitzat 18 marques de fabricant i 10 marques blanques, davant els 180 que manegen ells. «La CNMC ha elaborat un informe a mida dels interessos i grans empreses de distribució», rematen.