¿Què ha passat perquè el litre d’oli més barat ja rondi els 7 euros?

«Al final haurem de fregir amb aigua», es lamenta una àvia mentre observa la prestatgeria dels olis del seu supermercat de confiança. El litre de la marca que s’emporta habitualment s’acosta perillosament als nou euros, i l’opció més barata, la de marca blanca, està pràcticament en els set euros. Ho està en aquest establiment de Barcelona en concret i en fins a cinc més de cinc cadenes diferents, on és estrany veure garrafes de cinc litres per sota dels 33 euros. A jutjar per la informació de preus en origen que recopila Infaoliva (Federació Espanyola d’Industrials Fabricants d’Oli d’Oliva), l’oli d’oliva verge s’ha encarit un 10% aquest últim mes, però acumula una pujada del 75% des del març. I la tendència es replica en el cas del verge extra i del llampant.

«La situació és ben simple, l’únic problema que hi ha és de falta de producció; hem tingut una collita molt baixa i això està influint en el fet que la pròxima campanya, la que comença a l’octubre, també sigui molt baixa», contextualitza el president del sector de l’oli d’oliva de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Rafael Sánchez de Puerta. «Hi ha falta de disponibilitat de producte i, com en totes les activitats, quan cau l’oferta s’ha d’ajustar la demanda», apunta, i detalla que la pujada extrema de les últimes setmanes coincideix amb el moment en què s’ha estudiat la disponibilitat d’oli per a la imminent campanya.

Perquè, tant ell com el responsable d’Olivar de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), Cristóbal Cano, i el president de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) de Girona, Martí Clos, assenyalen l’escàs excedent de la collita prèvia com un dels indicadors que més convida al pessimisme. Si l’any passat comptaven amb un enllaç (volum amb el qual es cobreixen l’esquena durant la temporada de collita) de 450.000 tones, aquest any se situa entorn de les 250.000, cosa que, per a ells, és pràcticament zero. Això se suma a un arbre que arrossega els efectes de dos anys consecutius de sequera: és a dir, que s’espera aconseguir menys de les 660.000 tones que es van reunir l’any passat i, per descomptat, menys del milió i mig de tones amb què es treballava fa dos anys.

«La campanya del 2022-2023 es va tancar amb la pitjor collita del segle XXI i el problema s’agreuja perquè encadenarem una segona campanya 2023-2024 també amb unes males previsions de collita, una cosa que mai s’havia donat al nostre sector, dues campanyes consecutives dolentes», planteja Cano. A més, «tenint en compte que Espanya és el primer productor d’oli d’oliva del món (aglutinem el 50% de la producció mundial), això té unes conseqüències clares als mercats», alerta.

Més demanda que oferta

D’acord amb les dades que maneja l’Organización Interprofesional del Aceite de Oliva Español, la Unió Europea estima que aquest any la producció mundial d’oli d’oliva es mourà entorn dels 2,5 milions de tones, quan fa un any va estar per sobre dels 3,3 milions. Seria la primera vegada en sis campanyes que el volum es queda per sota dels tres milions. En paral·lel, el mateix organisme espera un consum mundial de 2,9 milions de tones. «Una baixa producció, unida a un consum que s’està comportant bastant bé, pressiona a l’alça els preus», remarca la gerent d’aquesta associació, Teresa Pérez.

Notícies relacionades

La pitjor campanya en 15 anys pressiona a l’alça el preu de l’oli d’oliva

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

«Sempre vam pensar que el problema seria d’excedent, perquè estava augmentant moltíssim la producció i s’estaven fent moltes plantacions, però ara ens trobem amb un problema de desproveïment que ens fa molt mal: no hi ha res pitjor que no poder atendre la demanda dels nostres clients», lamenta Sánchez de Puerta. «Ja no recordem quan aquí tota la conversa era que Espanya produïa perquè d’altres venguessin, ara el que és dramàtic és que després d’haver creat això, ens quedem sense producte», conclou.

¿La solució? A curt termini, res més enllà que esperar que plogui. A mitjà termini, segons aquest últim expert, establir una política clara de regadiu i de prevenció de les conseqüències del canvi climàtic. Per al responsable d’Olivar de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders, la resposta ha de passar perquè l’administració s’impliqui que es compleixin les normatives, perquè es creï un índex de costos de producció «real, àgil i flexible segons les condicions del moment» i per la creació d’un observatori de marges comercials.