El cistell de consum costa un 30% més a Coaliment que a Alcampo: aquests són els supermercats més cars i barats d’Espanya el 2023

La diferència entre fer la compra a la cadena de supermercats més barata i la més cara a Espanya ronda el 30%. És a dir que un cistell de consum que a Family Cash o Alcampo costi 100 euros, a Coaliment, l’ensenya que figura a l’altre costat de la taula, surt per 130 euros. I això tenint només en compte les empreses que operen a escala nacional, perquè la diferència escala fins al 55% en el cas dels supermercats locals, amb la marca madrilenya Sánchez Romero al capdavant.

Així ho indica l’última anàlisi portada a terme per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a través de la recollida de gairebé 155.500 preus de 236 productes en 84 cadenes de supermercats. D’acord amb aquestes dades, les empreses amb presència en pràcticament tot el país on el cistell de consum surt més car són Coaliment, Amazon i Unide, davant Family Cash, Alcampo i Supeco, que són els més barats. En la lliga regional, figuren Condis, Caprabo i Dialprix com les més cares, i Tifer, Cash Fresh i Familia com les més barates. Finalment, a escala local, pel costat de la despesa més gran guanyen Sánchez Romero, El Economato i Sorli Discau, davant Dani, Más Ahorro i Deza.

L’OCU tradueix la diferència en 1.056 euros anuals de mitjana. «Comprant a l’establiment més barat davant el més car es pot estalviar un 17% de mitjana de la despesa anual d’una família en drogueria i alimentació», ha assegurat aquest dijous el portaveu de l’organisme, Enrique García, acompanyat del tècnic responsable de l’estudi, Miguel Ángel Pascual.

Tots dos han explicat que la despesa mitjana anual per llar al supermercat ha ascendit fins als 6.019 euros per la inflació. «Els preus del cistell OCU [la versió estàndard que han repetit en totes les cadenes] han pujat de mitjana un 14,1% des de l’últim estudi: es tracta de la segona pujada més gran en els 35 anys que es fa l’estudi», han puntualitzat els dos portaveus. La primera va ser l’any passat, cosa que significa que, sempre segons aquestes dades, els consumidors paguen ara un 30% més per la compra que fa dos anys. «És molt significatiu i feia molts anys que no passava», han denunciat.

La diferència és que el 2023 pugen pràcticament tots els productes. Ho fan especialment el sucre (65%), la llet condensada (61%), les pastanagues (56%) i les patates fregides congelades (49%). Una altra particularitat de l’estudi d’aquest any és que els productes de marca blanca i els productes de marca de fabricant pugen de forma molt semblant.

Encariment de preus

Aquest encariment també és comú en tots els supermercats. El que menys ha apujat els preus és la cadena cordovesa Masymas, però, fins i tot així, presenta una diferència mitjana de preus del 8% en relació amb l’any passat. La segueixen Eroski, Mercadona, Ahorramás, Lupa, Hipercor, Consum, Lidl, El Corte Inglés, Caprabo... així fins a arribar a la quinzena de supermercats que s’han encarit tant o més que l’índex de preus de consum (IPC). E. Leclerc, Supeco, Carrefour Express i BM Urban han apujat els preus per sobre del 15%.

Notícies relacionades

La CNMC trenca el silenci i defensa que la baixada de l’IVA dels aliments s’ha aplicat correctament

Les famílies retallen el seu consum d’oli d’oliva davant l’alça interminable dels preus

«La despesa en alimentació ha crescut de forma important després de dos anys consecutius de fortes pujades de preus. Alhora que s’incrementa la despesa dels consumidors hem anat perdent capacitat adquisitiva, ja que comprar el mateix cistell implica destinar-hi un percentatge més gran del pressupost familiar», afirma l’OCU. «Davant d’això moltes llars s’han vist obligades a comprar més productes elaborats i menys productes frescos, de manera que la qualitat nutricional de la nostra dieta s’ha reduït», adverteix el mateix organisme.

En aquest sentit, l’OCU també fa la comparació en funció del tipus de compra que es faci. Per exemple, la cadena nacional més assequible si es tracta de fer una compra d’article de marca passa a ser Alcampo (no Family Cash), o si es busca només producte econòmic, lidera Supeco, per exemple.