Les escoles blinden el menú escolar contra l’efecte davant la inflació

¿És possible que l’etern problema que per a molts pares (i per a molts alumnes, també) suposa el menjador escolar s’hagi convertit, amb l’impacte de la inflació i la pujada de preus dels aliments, en un problema encara més apressant? «Depèn de les empreses que presten el servei. El que hem vist és que com més gran és aquesta companyia menys atenció es presta a la qualitat del menjar i, en contrapartida, quan la gestió la fan les mateixes famílies, per si mateixes o a través d’empreses de proximitat, millor mengen els nens», respon Belén Tascón, presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac).

El problema, lamenta Eduardo Montero, portaveu de la federació de consumidors i usuaris CECU, és que el pressupost continua sent, en la majoria dels casos, el principal criteri que apliquen les administracions públiques (i també les entitats privades) a l’hora d’adjudicar a una empresa o una altra un servei de menjador col·lectiu. «Les que ofereixen menús més barats són les que solen guanyar aquests concursos i, lamentablement, això va en detriment gairebé sempre de la qualitat del producte», coincideix Montero.

De moment, i tret de flagrants excepcions com la de Terrassa, les escoles catalanes asseguren que estan aconseguint contenir l’impacte de l’augment del preu dels aliments, sense haver de retallar ni en qualitat ni en quantitat. «Bé, és que no és tan fàcil agafar un menú escolar i canviar-lo d’un dia per a l’altre per així poder introduir aliments més barats», es defensa Froilán Salgado, director operatiu de Fundesplai, una entitat del tercer sector que gestiona el menjador en uns 250 escoles a Catalunya i serveix uns sis milions de menjars cada any.

Entre altres raons, prossegueix Salgado, «perquè hi ha uns contractes anuals amb proveïdors, que no es poden modificar tan fàcilment», i en segon lloc, perquè tots els menús estan estudiats per dietistes, són equilibrats quant als aliments que els componen, tenen en compte els al·lergògens i les intoleràncies i han sigut pactats amb les famílies». «No hi ha marge per a la improvisació i qualsevol modificació en aquest menú hauria d’anticipar-se amb molta antelació», afegeix.

«Els que hem carregat amb l’impacte de la inflació hem sigut les famílies», denuncia Tascón, després de recordar que el preu del menú escolar, que va estar congelat durant 13 anys, des del 2008-2009, va començar a escalar el 2021 i des d’aleshores acumula una pujada de més d’11 punts. En aquell mateix període, però, l’IPC dels aliments ha pujat més de 30 punts. «La del menjador escolar és una altra de les moltes càrregues que hem hagut d’assumir les famílies, en lloc de fer-ho l’Administració», afegeix la presidenta de l’Affac, que demana que l’alimentació als centres educatius «hauria de ser universal i tendir a la gratuïtat».

L’especificitat catalana

A diferència del que passa a la majoria de les comunitats autònomes espanyoles, a Catalunya, entre un 50% i 60% dels menjadors escolars estan en mans de petites i mitjanes empreses (en moltes ocasions contractades per les associacions de famílies o pels consells comarcals), segons càlculs de l’Acellec, la patronal del sector. Un 30% els gestionen entitats del tercer sector (com la ja citada Fundesplai o Pere Tarrés), i la resta (entre el 10% i el 20%) són les que estan en mans d’empreses grans com Eurest (sota el nom de Scolarest), Serhs o Clece, una empresa multiserveis del grup ACS, propietat de Florentino Pérez.

Al conjunt d’Espanya, el sector es troba sota les mans de quatre grans empreses: Serunion, (que gestiona un terç dels menjadors d’escoles públiques espanyoles), Eurest, Aramark i Ausolan. Tret de l’última, que pertany al grup Mondragón, les altres tres són filials de diferents grups empresarials estrangers.

Contractació pública més saludable

Notícies relacionades

Els plats preparats esquiven la caiguda del consum

"No és per no cuinar, és perquè així puc anar variant"

Una de les poques administracions públiques que ha pres mesures per posar límit a la situació és la Generalitat, que fa una mica més d’un any va adoptar un acord perquè les empreses públiques i altres institucions (com les universitats) incorporin clàusules que permetin promoure als menjadors col·lectius una alimentació «saludable, ecològica, de proximitat i contra el desaprofitament alimentari». A la iniciativa, que de moment és d’adhesió voluntària, s’hi van sumar entre l’1 de juny i el 31 de desembre de l’any passat un 62,3% dels contractes de serveis alimentaris que va firmar la Generalitat i altres organismes adscrits.

El 2022, els departaments de la Generalitat van treure a concurs 144 adjudicacions públiques relacionades amb productes d’alimentació i serveis d’hostaleria, per un import de 20,18 milions d’euros. L’any anterior, encara amb la covid cuejant, els contractes públics de l’Administració autonòmica en aquest àmbit van ser 117 i l’import de les adjudicacions havia ascendit a 11,25 milions.