Espanya menja poc formatge

Manxego, cabrales i idiazàbal. Els consumidors són fidels als gustos autòctons i han classificat, per aquest ordre, les seves preferències sobre formatges espanyols, amb un clar avantatge per al castellanomanxec, que amb un 73% de valoració s’imposa al 37% de l’asturià i el 26% del basc. I tot i que la majoria de la població reconeix que aquest producte és una part important de la riquesa patrimonial espanyola, «un símbol gastronòmic», Espanya és un país que menja poc formatge. O almenys, en menja bastant menys que els seus veïns europeus: mentre el consum per càpita aquí és de nou quilos a l’any, la mitjana de la Unió Europea ascendeix a 21 quilos anuals per persona, segons recull l’enquesta elaborada per l’empresa IPSOS per a l’Organització Interprofessional Làctia (InLac), presentada aquest dimecres a Madrid.

Notícies relacionades

Els plats preparats esquiven la caiguda del consum

"No és per no cuinar, és perquè així puc anar variant"

Això sí, pocs consumidors distingeixen segells de qualitat com la denominació d’origen (DOP) i la indicació geogràfica protegida (GIP), ni es fixen en si són productes de proximitat o quilòmetre zero a l’hora de menjar-los. Per això el president d’InLac, Daniel Ferreiro, ha aprofitat per fer una crida perquè els amants del formatge «comprovin a les etiquetes l’origen dels formatges i opten pels nacionals». «A més de la seva enorme qualitat i varietat, l’elaboració d’un producte com el formatge està vinculada a la gestió del territori, a l’economia, el treball, el medi ambient i el desenvolupament rural de totes les comunitats autònomes», ha remarcat. 

Espanya té, ha acabat el president de l’organització de fabricants lactis, «més de 150 varietats de formatges i compta amb 27 denominacions d’origen i tres IGP, i per això és necessari fer una gran feina per col·locar en primera posició el consum de formatges nacionals davant els d’importació».