¿Pot arribar a Espanya la pesta porcina que ha contagiat un ciutadà britànic?

La confirmació que un ciutadà del nord de Yorkshire, a Anglaterra, ha donat positiu al virus de la pesta porcina ha fet saltar les alarmes als països en els quals ja s’havia detectat aquesta malaltia, que fins ara només afectava animals. L’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit (UKHSA), que està mirant de detectar quina ha sigut la via de contagi de la persona infectada, ha confirmat que es tracta del virus A(H1N2)v, una soca que provoca símptomes similars als de la grip i que ha sigut trobat per primera vegada en un ésser humà al Regne Unit.

La pesta porcina, una vella coneguda dels ramaders espanyols, ha rebrotat amb força en els últims temps al sud d’Europa, per on s’ha propagat a certa velocitat, gràcies, entre altres factors, a la transmissió a través de senglars salvatges. L’últim gran brot que hi va haver a Catalunya va obligar a sacrificar gairebé 300.000 animals de granges de Lleida i de Barcelona.

El virus que avança per Europa és el de la denominada pesta porcina africana. Només a la Xina ha obligat a sacrificar gairebé 200 milions de caps de bestiar. Com la pesta porcina clàssica, és una malaltia vírica molt contagiosa, que afecta els porcs domèstics i els senglars. I tot i que clínicament les dues patologies són idèntiques, la pesta clàssica està causada per un pestivirus de la família ‘Flaviviridae’, mentre que l’africana la provoca un altre virus de la família ‘Asfarviridae’. Totes dues són malalties que els veterinaris consideren greus i provoquen una mortalitat molt elevada en els animals infectats, que arriba al 90% en els animals joves.

Segons expliquen veterinaris de la Unió Europea en una nota informativa, la malaltia es propaga principalment per contacte amb porcs infectats. No obstant, també es pot transmetre d’una explotació a una altra per contacte indirecte a través de visitants de les granges, vehicles contaminats, equips de ramaderia, vestimenta o per l’instrumental utilitzat. Com que no té tractament, l’única solució que donen al problema les autoritats sanitàries és el sacrifici dels animals quan es produeix un brot d’aquest tipus.

 Al no existir ni cura ni vacuna contra la pesta porcina, l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) ordena «el sacrifici i eliminació de tots els animals de les explotacions infectades i una neteja i desinfecció completes», com a única possibilitat per erradicar el virus. Això significa que la pèrdua per al ramader afectat és pràcticament total i l’impacte per a tot el sector carni pot ser majúscul. Països com França han fet càlculs sobre què pot suposar que el virus entri a les seves explotacions, en vista de l’impacte que ja ha tingut a la veïna Alemanya.

Així, després del descobriment del virus en senglars al país germànic, diversos països van decidir suspendre les seves importacions de productes alemanys. Les exportacions als tercers mercats habituals es van reorientar cap a altres productors europeus. Després de la pèrdua de l’exportació, es va produir una important caiguda dels preus del porc i dels talls de carn. Segons aquestes estimacions, a França, la pesta porcina provocaria una caiguda dels preus del porc d’entorn del 14%, l’equivalent a una pèrdua estimada d’entre 21 i 23 cèntims el quilo en funció de la situació econòmica. Per peces, la caiguda seria del 27% per a les cansalades viades, el 19% per als lloms, el 17% per als pernils i el 7% per a les paletes.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els virus de la grip porcina, en general, no infecten els humans, tot i que ocasionalment s’ha informat de brots en persones que han tingut un contacte directe amb porcs. Els símptomes que presenten els afectats són compatibles amb els de la grip, tot i que de vegades poden tenir complicacions respiratòries una mica més severes. En el cas britànic, la directora d’incidències de l’Agència de Seguretat Sanitària del Regne Unit, Meera Chand, ha mostrat la seva sorpresa pel contagi del veí de Yorkshire i ha assegurat que l’organisme «treballa per rastrejar contactes pròxims i reduir qualsevol possible propagació. D’acord amb els protocols establerts, es realitzen investigacions per conèixer com l’individu va adquirir la infecció i avaluar si existeixen més casos associats». La veterinària cap de l’UKHSA, Christine Middlemiss, ha remarcat que s’estan proporcionant «coneixements científics i veterinaris especialitzats» per reforçar la investigació sobre aquest primer cas detectat al Regne Unit.

La possibilitat que la pesta porcina africana arribi a Espanya preocupa seriosament la indústria, que tem les conseqüències que un únic contagi en una granja podria tenir per a tot el sector. El virus va entrar a Europa el 2014 per Geòrgia i des d’aleshores hi ha hagut casos aïllats a diversos països. A Espanya, no ha arribat encara, no obstant, preocupa i molt el ràpid avenç dels últims mesos, sobretot des que l’estiu passat se’n van registrar diversos casos al nord d’Itàlia. Des d’allà, no seria estrany que passés a França i, a continuació, a Espanya. 

Catalunya ha intensificat la vigilància i els controls, així com les mesures de bioseguretat a les granges porcines. Des de l’1 de gener del 2021, el Govern català ha intensificat les proves de sang i PCR a porcs domèstics, a més d’analitzar els cossos de senglars trobats morts per causes alienes a un accident. Tots els resultats han sigut negatius fins ara. 

Notícies relacionades

Els plats preparats esquiven la caiguda del consum

"No és per no cuinar, és perquè així puc anar variant"

Durant gairebé un any, entre el 14 de juny del 2001 i el 7 de maig del 2002, es va produir un brot de pesta porcina clàssica a Espanya que va infectar 49 granges. Aquest brot va afectar especialment Catalunya, on un total de 39 explotacions en van resultar afectades. El brot es va propagar en dues onades, començant per la província de Lleida per després continuar per la província de Barcelona, fonamentalment la comarca d’Osona. Van ser sacrificats un total de 291.058 animals, dels quals 59.595 provenien directament de les granges infectades. La resta van morir de forma preventiva.

Segons un estudi que va realitzar posteriorment la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la transmissió es va atribuir al desplaçament de persones en un 23% dels casos; d’animals en un 13%; de vehicles en un 10%. La proximitat entre una granja i una altra d’infectada va ser el motiu del contagi en el 18% dels casos; pel vehicle de transport de cadàvers en el 8% i pels purins en un 5%. La manera amb què el virus va entrar al país no va poder ser establerta, però l’impacte econòmic i social que va tenir l’epidèmia va ser molt elevat.