De districte bancari a avinguda del luxe: el 27% de les vendes exemptes d’impostos per a turistes a Espanya venen del passeig de Gràcia

Va néixer com una manera de connectar el que llavors era Barcelona amb la Vila de Gràcia. Es va desenvolupar com a espai temporal d’oci –amb cafeteries i restaurants fets de fusta per si s’havien de desmuntar ràpid en cas de guerra– perquè la gent que vivia entre les muralles de la ciutat pogués sortir a passejar lliurement. Va evolucionar a zona residencial de la burgesia catalana.

Es va convertir en un petit districte financer on regnaven les oficines i les sucursals bancàries. I ara, 200 anys després que es posés la seva primera pedra, el passeig de Gràcia és el carrer comercial més icònic, ric i singular de Catalunya, i hi ha qui s’atreveix a dir que també d’Espanya. De moment, és el que té les rendes de lloguer més altes per als comerços (de mitjana, 3.000 euros anuals per metre quadrat segons el rànquing ‘Main Streets Across the World’ de Cushman & Wakefield) i també la que genera un 27% de les vendes ‘tax free’ (lliures d’impostos) que es fan arreu del país.

El ‘tax free’ és un sistema d’incentiu de vendes i blindatge davant la doble imposició tributària, pel qual els turistes de països de fora de la Unió Europea (UE) poden comprar a determinades botigues sense haver de pagar els impostos associats als seus productes. La idea és respectar la premissa de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) sobre el fet que els impostos només s’haurien de pagar al país on es consumeix (o s’utilitza) un producte.

En aquest sentit, el que indiquen les dades que maneja l’Associació del Passeig de Gràcia és que aquesta avinguda representa el 60% de les compres ‘tax free’ que es fan a la província de Barcelona. I que aquesta demarcació concentra, al seu torn, el 40% de l’activitat d’aquest tipus a Espanya. D’aquí ve el càlcul de l’entitat presidida per Lluís Sans (propietari de la botiga Santa Eulalia), que atribueix directament a aquest passeig una mica més d’una quarta part de les vendes lliures d’impostos d’Espanya.

També és seva l’estimació que un 40% de l’oferta comercial que ofereix aquesta avinguda és marca de luxe, un percentatge que evidencia la importància que té aquest negoci per a aquest carrer, però que també mostra el que amb més insistència remarquen totes les fonts consultades: que el que fa únic el passeig de Gràcia és la varietat de la seva oferta.

Una avinguda molt «mestissa»

«El passeig de Gràcia és molt mestís», introdueix el mateix Sans, que apunta no només cap a la convivència de les marques d’alta gamma amb les ensenyes de l’univers Inditex i succedanis, sinó també cap a la combinació de restaurants d’estrella Michelin amb locals de tapes, o d’hotels 5 estrelles amb residències d’estudiants. «Té una singularitat molt característica: el gran comerç de luxe només és al passeig de Gràcia, però el passeig de Gràcia no és només això», coincideix el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené.

«A qualsevol altra ciutat, com funciona normalment és que hi ha un carrer per a les marques de masses (Oxford Street, la Gran Via de Madrid...) i el luxe és en un altre lloc de la ciutat, en canvi, el passeig de Gràcia ho combina tot», apunta, així mateix, el cap de la divisió de Retail de Cushman & Wakefield a Espanya, Domènec Casellas.

Segons dades d’aquesta immobiliària, un total de 134.000 metres quadrats del passeig de Gràcia estan ocupats per superfície comercial. A més, la demanda va a l’alça: la disponibilitat de locals està vorejant ja els mínims que registrava abans de la pandèmia. Si el tercer trimestre del 2021 la firma registrava un 10,8% d’establiments preparats per llogar, ara, amb dades d’aquest acabat de tancar tercer trimestre, la proporció ha descendit fins al 4,5%.

Al mig de tot això, el comerç de luxe ha sigut clau perquè ha sigut un dels revulsius que ha fet que aquest passeig adquireixi la fama que ha obtingut. «Al final, omplir un edifici amb oficines de bancs no té la mateixa repercussió que les grans botigues, els hotels... hi ha molta més capacitat intensiva de generació de negoci: quant a l’aportació a la generació de PIB [Producte Interior Brut], el canvi és brutal», explica Jené.

«Abans, Barcelona era coneguda per les Rambles i ara ho és pel passeig de Gràcia», sentencia Casellas, que assegura que l’arribada de marques de luxe en els últims 10 anys ha sigut molt important, però que encara hi ha una llarga llista de noms que podrien ser aquí i no hi són.

El futur comercial del Passeig

De fet, al preguntar pel futur, cap d’aquests tres professionals dubta que l’oferta d’alta gamma continuarà guanyant pes, però que haurà de conviure amb la barreja de negocis que fa única aquesta avinguda.

D’una banda, el que detecta l’expert immobiliari és que, com que no hi ha cap altre carrer que concentri aquesta oferta a Barcelona i funcionen tan bé els negocis que ja estan oberts (Louis Vuitton hi té la quarta botiga que més ven a Europa, i tant ells, com Hermes o Cartier han ampliat les seves botigues en els últims anys), difícilment pararà l’arribada d’ensenyes d’aquest tipus. «En el dia d’avui hi ha molta demanda insatisfeta de marques que hi volen entrar», confessa aquest mateix portaveu.

Notícies relacionades

Els plats preparats esquiven la caiguda del consum

"No és per no cuinar, és perquè així puc anar variant"

El que de moment frena aquesta allau és que l’espai és el que és, i que aquest tipus de marques són molt exigents amb qüestions com amb qui comparteixen illa. La seva aposta és que al final una d’elles obrirà una gran botiga més enllà del carrer que ara els fa de frontera amb el comerç de masses (el carrer de València) i la resta l’aniran seguint.

Però, fins i tot així, Sans té clar que el passeig de Gràcia no perdrà el seu mestissatge. «La varietat és aquí per quedar-se, perquè les marques de mercat més massiu també tenen molt interès en el passeig de Gràcia perquè els va molt bé», sentencia. «El passeig de Gràcia continuarà sent el que és», conclou. «Serà un dels principals eixos sobre els quals es produirà la transformació de la ciutat», remata Jené, que entreveu més verd, més digitalització, i millor relació de la ciutat amb el seu ciutadà.