El Sant Jordi 2025 vendrà encara 25.000 roses catalanes: l’últim productor del Maresme es resisteix a abandonar

Ha decidit que anirà abandonant l’activitat a mesura que els seus rosers deixin de ser productius. L’any passat, quan era ja l’únic productor català de roses de Sant Jordi, Pons va anunciar que es retirava. El 2023, la seva producció havia sigut de 50.000 flors. Aquest any, confia a poder arribar almenys a la meitat.

El cas de Joaquim Pons il·lustra l’ocàs d’un sector, el de la flor tallada del Maresme, que, malgrat la bona salut de tradicions com la Sant Jordi, no ha pogut resistir la dura competència estrangera, ni l’encariment dels costos de producció, ni la pressió urbanística, ni la falta de relleu generacional, ni el cada vegada més evident canvi climàtic.

«Ell, juntament amb una vintena més de pagesos de la zona, són els últims d’un negoci que va ser molt pròsper, amb cooperatives com la de Vilassar que van arribar a tenir associats a 500 cultivadors», recorda amb nostàlgia Genís Vinyals, agricultor a Cabrera de Mar. «Aquella gent va fer que les flors, i en particular els clavells, que van produir massivament i que exportaven tothom, es convertissin en tot un emblema d’aquesta comarca», destaca Vinyals, també responsable sectorial al sindicat Unió de Pagesos.

«Ara, tal com estan les coses, sobretot quant a costos, ningú està per la tasca de plantar nous rosers i muntar hivernacles», indica l’agricultor, que explica que un altre dels problemes de la flor és que requereix de moltes hores de treball i d’una mà d’obra especialitzada que no sempre és fàcil de trobar. Per això, des de fa ja uns anys, el sector s’ha reinventat i s’ha reorientat cap a la planta ornamental, «que ha trobat molt bona sortida».

Així, els qui aquest Sant Jordi vulguin regalar roses catalanes sempre tindran l’opció d’ adquirir un test amb un petit roser, «que a més té l’avantatge que és més durador, perquè la flor aguanta més dies sense assecar-se i la planta li donarà roses durant més temps», destaca l’agricultor.

Geranis i aromàtiques

Cultivar plantes ornamentals, cosa que inclou en el cas del Maresme sobretot geranis i plantes aromàtiques, «té un cost una mica més baix». I com que el seu transport és més car que el de la flor tallada, «la competència estrangera és menor», afegeix el producte de Cabrera. També han optat per aquesta alternativa cultivadors d’Alacant, Múrcia i Almeria, que combinen la planta ornamental amb l’horta. «Nosaltres, els productors catalans, tenim l’avantatge d’estar més a prop, a un dia menys de viatge amb camió, de França, que és una gran consumidora de planta viva i que és el nostre principal mercat a l’hora d’exportar», ressalta Vinyals.

Notícies relacionades

La inflació s’alenteix de cop a Catalunya i se situa en el 2,2%, la taxa més baixa des de la tardor

Els preus pugen una altra dècima a Catalunya i la inflació ja va pel 3,1%

En conjunt, a Espanya, la flor tallada i la planta viva conformen un sector que factura una mitjana anual de 780 milions d’euros, amb un augment progressiu de la superfície dedicada al cultiu de totes dues. A la flor tallada es dediquen unes 1.208 hectàrees de superfície (fonamentalment en hivernacle) i a la planta ornamental, unes 4.915 hectàrees. Això converteix Espanya és el cinquè productor de la Unió Europea d’aquests dos cultius, segons dades del Ministeri d’Agricultura.

I malgrat la gran entrada de roses que es produeix durant els dies previs a Sant Jordi, el cert és que la balança comercial espanyola del sector de flor i planta és positiva des de l’any 2016. El 2023 (l’últim exercici complet del qual hi ha dades) va ser el segon màxim de la sèrie històrica amb un total de 262 milions d’euros exportats (un augment del 2,5% respecte a l’any anterior i del 15,4% respecte al període 2018-2022). El principal destí de les exportacions espanyoles és la UE. Dins de la UE, el principal destí en valor és França amb el 27% del total exportat.