Mirades feministes des de Cornellà: «La investigació sense perspectiva de gènere perd sentit»

«Soc feminista des que vaig néixer», diu amb determinació Carmen Martín Ruiz, de 71 anys i estudiant de la Universitat d’Estiu de les Dones de Cornellà de Llobregat (el Baix Llobregat). Ho té clar: «Tota la meva vida m’he sentit feminista, fins i tot quan no sabia el que significava.» Ella, com moltes altres dones de Cornellà, freqüenta el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) de la ciutat, un espai que opera com a lloc d’acollida, assessorament i suport a les dones del municipi.

Aquí hi treballen dones com Sonia Juan Abarca, que als 35 anys és educadora social i dona suport a dones que han passat per situacions de violència de gènere. O com Ángela Jiménez Jiménez, psicòloga de 29 anys que dona suport a qualsevol dona que entri a l’equipament. O com Núria Jiménez García, de 52 anys, tècnica de polítiques socials d’Igualtat del consistori cornellanenc.

«A ells els ensenyen que poden amb tot. A nosaltres ens posen límits des de petites», comenta la Carmen, que assegura que és un problema que des de la primera etapa de la vida s’inculquin estereotips marcats per la societat. «Quan vas a una escola només t’hi ensenyen científics, filòsofs i figures culturals masculines, que ja inconscientment marquen un camí. No hi ha perspectiva femenina en aquests àmbits».

És aquesta una de les moltes raons per les quals Núria Jiménez assegura que han impulsat des de Cornellà diferents projectes enfocats en aquesta línia. És el cas recent de la Càtedra UB sobre perspectiva de gènere i feminismes Ciutat de Cornellà, un projecte en el qual l’Ajuntament de Cornellà i la Universitat de Barcelona (UB) han unit forces amb l’objectiu de recolzar i donar visibilitat a la investigació amb perspectiva de gènere i feminista.

«Una investigació sense gènere perd sentit»

Aquest nou projecte va en línia de la Universitat d’Estiu de les Dones que, impulsat des del 2008, ha acollit milers d’estudiants dones de totes les edats com la Carmen i que és una de les primeres experiències a Catalunya de formació superior en igualtat de gènere (fora dels estudis dirigits a titulacions superiors).

Aquestes iniciatives municipals tenen l’objectiu d’afegir perspectiva de gènere i, en el cas de la nova càtedra, també pretén donar coneixement «perquè en qualsevol investigació, anàlisi, ja sigui científica, lingüística, sociològica, es tingui en compte la perspectiva de gènere, si no perd sentit», comenta la Núria.

A l’àrea metropolitana de Barcelona, el biaix de gènere durant el curs 2020-2021 es tradueix en el fet que més homes (el 52,3%) que dones van cursar una formació professional, mentre que els mòduls amb més concentració femenina corresponen a professions ’feminitzades’ com les relatives a la imatge personal i a la sanitat, mentre que en les relacionades amb la tecnologia hi ha domini masculí.

La Sonia té clar que això és perquè «des de petits es van marcant uns estereotips, tant per a les dones com per als homes», i entén que la solució és «tenir estereotips femenins positius que, tot i que els tinguem, moltes vegades no s’ensenyen».

Per la seva banda, una cosa que continua sorprenent gratament la Carmen és «veure homes professors». «[L’educació primària] sempre ha sigut una professió molt feminitzada, de tota la vida les professions que tenen a veure amb la cura han sigut de dones. Està bé que els nens i nenes de l’escola vegin aquests exemples positius i vegin que els homes també poden cuidar». Malgrat això, les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelen que els homes només representen el 2,3% de professors en l’educació primària a Espanya.

«És necessari ensenyar noves masculinitats»

«El feminisme no hauria d’estar enfocat només en les dones», comenta la Sonia; «és necessari ensenyar ‘noves masculinitats’», suggereix. Però ¿què són les ‘noves masculinitats’? Aquest terme replanteja la idea tradicional de la masculinitat i s’allunya de la idea de la ’masculinitat tòxica’. «Hi ha nois que també reben un tracte de violència: els han ensenyat que no poden plorar i no poden mostrar-se febles», afegeix la Sonia.

La Núria, l’Ángela i la Carmen, sota el mateix discurs, hi estan d’acord i lamenten «la polarització del feminisme». «Els homes amb el feminisme se senten atacats... Quan al final el que es busca és la igualtat».

«És normal que si creix el feminisme, al final també hi creixi l’oposició», apunta la Núria, que creu que no es parla prou dels «molts nois joves que actualment estan creixent amb mentalitat igualitària».

La Carmen, que comenta «que té molt camí darrere», està orgullosa de cap a on van les coses en la lluita feminista, tot i que moltes vegades «només s’enfoquen les dades negatives».

«Es necessita pressupost, programa i personal»

La institucionalització del feminisme en l’àmbit municipal té un recorregut de poc més de 20 anys a Espanya, quan el 1999 es va crear la primera Regidoria de Promoció de la Igualtat i Ocupació de l’Ajuntament de Madrid i, a partir d’aquest moment, van començar a sorgir en diferents municipis les diferents regidories i àrees d’igualtat com a Cornellà.

La Núria, responsable d’aquesta àrea al municipi, afirma que una ciutat «moderna» ha de tenir «polítiques igualitàries». Creu que «hi ha moltes ciutats que per inèrcia ho han fet, però que no han cobert la necessitat».

«Perquè un municipi pugui dir que està desenvolupant un programa municipal feminista n’ha de tenir almenys un pressupost, un programa i personal qualificat. Si no, tot queda en paraules buides», assegura la Núria.

Les dones que acudeixen o que treballen en el CIRD són signe inequívoc que els municipis avancen cap a la igualtat. La Carmen, en el seu cas, afirma que una ciutat com Cornellà, on hi ha recursos com el CIRD, és «un privilegi», ja que es tracta d’espais «on he après a posar-li nom a tots els meus problemes. És el millor que he vist en els meus 71 anys de vida».

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

Per la seva banda, la Sonia i l’Ángela, dones de la mateixa generació, agraeixen «tenir dones com la Carmen que ens ensenyin que tenim drets, que podem ser independents, que han encaminat la lluita feminista.» «Agraeixo que hi hagi hagut dones que, sense anomenar-ho feminisme, hagin lluitat per aquests valors», diu amb orgull la Sonia.

Llegeix totes les notícies de Cornellà de Llobregat a EL PERIÓDICO Cornellà