L’estrena a mig gas del ‘bicing’ metropolità: «Espero que arribi a Barcelona»

Les estacions d’AMBici, nou servei de bicicleta elèctrica compartida que agafa el relleu de Bicibox i que ha sigut creat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i està gestionat per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), porten poc més d’una setmana lluint en punts neuràlgics municipals, la majoria pròxims a estacions de metro o ferrocarrils, de Cornellà, Esplugues, Sant Boi i el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.

Un total de gairebé 350.000 ciutadans tenen ja a la seva disposició aquesta alternativa de mobilitat metropolitana, tot i que la seva connexió amb Barcelona encara no està disponible a causa que les set ‘estacions-transbord’ previstes per saltar del ‘bicing’ metropolità al barceloní i viceversa encara no són operatives i es posaran en marxa durant els pròxims mesos, apunten fonts de l’AMB.

Aquestes mateixes fonts de l’administració metropolitana puntualitzen, en el mateix sentit en què ja es va pronunciar el president de Mobilitat de l’ens, Antonio Poveda, que la integració completa del servei –a la pràctica, agafar una bici a Barcelona i deixar-la en qualsevol parada de l’Hospitalet– no ha sigut possible perquè el contracte de ‘bicing’ barceloní ja estava adjudicat i «cal esperar que finalitzi», afegeixen des de l’AMB, que incideixen en la previsió que els dos contractes puguin finalitzar a l’uníson –el metropolità, cap a principis del 2031–, cosa que en el seu cas facilitaria la unificació del servei.

«Acabo d’agafar l’AMBici per primera vegada: vinc de Sant Joan Despí i m’està semblant còmode, com a mínim més que la meva moto». Parla Arturo Monroy (48 anys), osteòpata que treballa a Cornellà i que és interceptat per aquest diari al passeig dels Ferrocarrils Catalans de la ciutat d’Estopa.

De moment, Monroy ha optat per l’abonament bàsic (25 euros a l’any) mentre arriba la connexió barcelonina. «El meu principal objectiu és anar de casa a la feina, però espero que el servei arribi a Barcelona: m’interessa i probablement estudiaria algun abonament metropolità [53 €/any en la tarifa per ús i 65 €/any en la tarifa plana], que fins al març no són operatius».

En la dotzena d’usuaris del nou ‘bicing’ metropolità entrevistats per EL PERIÓDICO aquest pluvisquejós 8 de febrer, dia en què les estacions de ciutats del Baix Llobregat no van mostrar una activitat especialment frenètica, hi ha un denominador comú: d’entrada tots prioritzen els desplaçaments puntuals en el si de les seves ciutats, habitualment per feina, però al seu torn també tots es mostren oberts als trasllats entre municipis limítrofs, una voluntat que remet a la idea d’un continu urbà al llarg de tota la Gran Barcelona dels 3,3 milions d’habitants.

És el cas de Daniel (41 anys), un operador en una empresa de telecomunicacions que aquest 8 de febrer utilitza per primera vegada el ‘bicing’ metropolità per anar del seu domicili al Prat fins al seu lloc de treball, a Sant Just Desvern.

O el cas de Miguel Vicente (71 anys), veí del barri de la Gavarra, a Cornellà, que, havent-se jubilat ell, explica haver jubilat també la seva pesant bici elèctrica per començar a utilitzar el ‘bicing’ metropolità.

«¡La bona notícia és que amb aquestes bicis tan còmodes no suo!: això no és per fer esport, sinó per a desplaçaments puntuals», afirma Vicente, a qui li agradaria poder anar en bici a l’Hospitalet de Llobregat [una de les ciutats que acolliran pròximament el servei] i que critica «la falta d’estacions en punts de Cornellà més enllà del transport públic».

«¿Com s’aparca aquesta bici?»

Al procedir a aparcar la bici, Vicente té un problema: no aconsegueix encaixar-la a l’engranatge i el temps del seu viatge –i els seus diners, a partir del minut 31– continua corrent. Per comunicar la incidència truca al telèfon d’Atenció al Client d’AMBici, que té una oficina precisament a Cornellà. «Ha d’accionar una palanca sota el seient», li diuen telefònicament. «Hauríeu d’indicar-ho millor», contesta el jubilat.

A Esplugues, l’estació situada just davant el gran edifici de l’empresa Nestlé, a l’avinguda Països Catalans, és la que més activitat registra durant aquests primers dies de ‘bicing’ metropolità, asseguren fonts municipals d’Esplugues. Allà, Max Suriol i Marc Olivé (16 anys tots dos) pugen a la bici metropolitana per prendre el gran carril bici que recorre el bulevard, que els porta al domicili a Sant Just Desvern i a l’entrenament de futbol a Cornellà, respectivament.

«Ens hem animat amb el nou ‘bicing’ perquè el bus ens costava 40 euros al trimestre i això ens costa 25 euros a l’any», comenten els nanos, a qui de moment el servei els resulta «molt còmode».

Consultes: de l’abonament a les ciutats

Segons fonts de l’AMB, que després d’ajornar en dues ocasions la posada de llarg davant la premsa encara no ha presentat oficialment el servei en actiu, durant el poc temps que fa que està en marxa l’AMBici les principals consultes dels usuaris estan vinculades amb l’abonament metropolità; amb les ‘estacions-transbord’ del ‘bicing’ barceloní que estan per arribar; amb els desplaçaments a altres municipis –principalment l’Hospitalet de Llobregat; i amb la tarifació de l’ús de les bicicletes.

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

«Per a Esplugues és molt important l’arribada de l’AMBici», assegura a aquest diari Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, ciutat clau en la connexió amb Barcelona perquè estarà al límit entre els dos municipis, concretament al carrer John Maynard Keynes número 25 (Zona Universitària), on s’ubicarà una de les estacions que faran de pont entre ‘bicings’.

En aquest mateix sentit es pronuncien Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, i Emilia Briones, tinenta d’alcaldia de Cornellà, dues més de les grans ciutats implicades en l’activació del servei. «L’AMBici és una oportunitat per potenciar la mobilitat sostenible de les ciutats i fomentar la intermodalitat amb el transport públic», conclouen les dues responsables polítiques.