Antonio Balmón (PSC): «Li demano a la Generalitat que afronti els problemes de vivenda i mobilitat»

Pregunta (P). Fa 19 anys que és alcalde de Cornellà. ¿Què li queda per fer?

Resposta (R). Sempre queden coses. Cada vegada que responem a una pregunta apareix un altre interrogant. L’important és sentir que estàs treballant conjuntament amb un equip per transformar la teva ciutat. I t’has de sentir motivat, útil. Crec que tots aquests ingredients a mi en aquests moments em motiven i em generen un camí d’esperança per a la ciutat.

P. Si és reelegit, ¿farà com altres càrrecs del PSC i deixarà pas al seu relleu a mig cicle?

R. No: tinc molt clar que quan un es presenta és per a quatre anys, tret que aparegui una situació que no depèn de tu. Evidentment, formo part d’un partit, però jo dic categòricament que em presento per a quatre anys.

P. ¿Troba a faltar més col·laboració de la Generalitat amb Cornellà i l’àmbit metropolità?

R. Mai he sigut crític amb el Govern de la Generalitat. He posat més l’accent en el fet que lamentava les absències perquè les seves agendes estaven ocupades amb altres finalitats. L’únic que li demano a la Generalitat és que es preocupi d’afrontar els problemes de les ciutats pel que fa a la mobilitat i la vivenda. Ara que parlem de la sequera, sense la feina que va fer l’últim govern tripartit i tot el que s’ha fet a l’Àrea Metropolitana d’actuar en temes de regenerar l’aigua, difícilment seríem avui en la situació que som.

P. Cornellà ha sigut un dels últims municipis a presentar el seu pla antisequera.

R. Bé, sembla que Catalunya tampoc ha presentat els deures: és irònic que qui ens vol controlar és el pitjor de la classe. El pla de sequera és molt senzill: aquesta és una de les ciutats on menys litres per habitant es consumeixen. Jo no soc crític, però no crec que un pugui estar sempre dient que la culpa o la té Madrid o la tenen els ajuntaments o els ciutadans.

P. Parlem del Llobregat Centre, un centre comercial de referència a Cornellà que ha tancat després de gairebé 30 anys. L’ajuntament va impulsar en els seus inicis els comerços locals. ¿Quina resposta els ofereix ara?

R. No se’ls pot donar perquè és un espai privat. Ja he manifestat la meva preocupació pel fet que un espai tan gran no tingui cap mena d’activitat, però és obvi que fins que els propietaris no es posin d’acord entre ells difícilment l’ajuntament hi pot intervenir. Esperem que els propietaris majoritaris i minoritaris es posin d’acord.

P. Cornellà es troba en els orígens de l’‘M7’, el sistema de seguretat de l’empresa cornellanenca Einsmer, la implantació metropolitana de la qual es planteja de cara al mandat vinent. ¿Quin balanç fa del sistema a la ciutat?

R. Les dades d’inseguretat continuen baixant. I les dades del que significa gestionar avui la seguretat a través de la tecnologia demostren que aquest sistema que tenim a la ciutat, compartit amb d’altres, resulta positiu. Crec que és important adaptar les noves tecnologies a la gestió de realitats com la seguretat, i que implica a més rebaixar-ne la percepció. Una de les coses que ens plantegem és una gestió de la seguretat a través de la tecnologia. Una combinació entre el mòbil, les càmeres de seguretat de la ciutat i la intervenció activa per part del ciutadà. Crec que això contribuirà a la prevenció.

P. Tenint en compte que l’AMB no té competència en seguretat i que la llei de l’AMB obliga a constituir una Comissió de Seguretat juntament amb la Generalitat, ¿com pretenen estendre el sistema ‘M7’ a l’àmbit metropolità [Balmón també és vicepresident de l’AMB]?

R. No parlem del sistema ‘M7’, sinó d’un sistema integral de seguretat. He posat un exemple del que hi ha, però això no implica que s’hagi de replicar a l’àrea metropolitana. El que sí que hi ha és una feina feta pels ajuntaments i l’AMB d’establir les bases per poder començar el mandat vinent la constitució d’aquest sistema. Que en cap cas té res a veure amb policies, té a veure amb tot allò que afecta la detecció i la percepció sobre les polítiques de seguretat.

P. Diu que les ciutats són segures i «el problemes és de percepció». ¿Al posar massa el focus en la seguretat no s’adopta l’argumentari de l’extrema dreta?

R. No, fa anys que faig aquestes polítiques de seguretat. Quan parlem de seguretat, parlem d’una convivència pacífica, de frenar conductes que degraden l’espai públic. Entenc que quan es parla de seguretat s’associa a policia o delinqüència. Per això nosaltres treballem en aquest àmbit més tecnològic i amb els serenos. No és per atendre una urgència, sinó perquè aquesta urgència mai arribi. En el que no volem caure és en el joc de generar notícies falses, estereotips o estigmes que no compartim.

P. També es traslladarà, com a mínim, al mandat vinent l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines, que entitats ecologistes titllen de «pla urbanístic obsolet». ¿Necessita Cornellà, cinquè municipi més dens de Catalunya, més vivenda?

R. Aquest no és un tema que sigui a l’agenda. Es va aprovar l’any 2010. Del 100% de l’espai, se n’edifica el 15% i el 85% són reserves. Ara, ¿si la gent de Cornellà necessita més vivenda? Tens una resposta òbvia. Els que s’oposen són els que tenen la vida resolta.

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

P. Més enllà de l’ARE, ¿és compatible?

R. El que no pot ser és que sigui incompatible viure amb dignitat. En aquesta ciutat hi ha 3.000 sol·licitants de vivenda. La vivenda es fabrica, es construeix. No és un núvol. Tenint en compte aquesta demanda, la ciutat ha de saber donar-hi resposta. Però repeteixo, en el que ocupa el Ribera-Salines, és el 15%. I el 80% d’aquest es dedica a vivenda assequible-social. Només espero que tots aquests que s’hi oposen no facin com en altres ocasions que s’oposaven i ara viuen en aquests barris.