El ‘qui és qui’ de Cornellà: així són els alcaldables de les municipals del 28M

Antonio Balmón es postula per revalidar l’alcaldia de Cornellà de Llobregat encarnant una significativa plusmarca que defineix eloqüentment la seva figura política: és l’alcalde que porta més anys (19) en el càrrec de tot l’àrea metropolitana de Barcelona. 

El regidor socialista, que a més de Cornellà també maneja els fils de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a través de la seva vicepresidència executiva, va aconseguir en les municipals del 2019 el segon millor resultat metropolità per al PSC (47,45% del vot), per darrere de Santa Coloma. Aquest èxit li va servir per articular un govern local amb majoria absoluta que, tot i això, ha comptat amb la presència –habitual en els ‘governs Balmón’– dels Comuns.

La seguretat des d’una perspectiva digital, la promoció del comerç local o les polítiques socials –àmbit en què sempre destaca el barri de l’alcaldable, Sant Ildefons– són alguns dels focus electorals del candidat, que fa de la seva indiscutible experiència en el camp de la gestió política la seva principal bandera.

De cara al 28M, Balmón preveu «sortir a guanyar» amb una sòlida superioritat respecte al líder de l’oposició, ERC, formació que el PSC avantatja en l’actual ple municipal ni més ni menys que en 10 regidors.

La republicana Raquel Albiol, tècnica audiovisual d’imatge de formació, és l’actual líder de l’oposició de Cornellà de Llobregat i ara es torna a presentar com alcaldable el 28M (en una coalició d’ERC amb EUiA) perquè «després de 37 anys deixin de governar els mateixos a la ciutat», assegura. 

Tot i que assumeix que Balmón tornarà a guanyar i probablement a governar –titlla els Comuns de «crossa» de l’històric alcalde–, Albiol confia que ERC engrandeixi el seu múscul en el ple municipal cornellatenc, un repte gens petit, tenint en compte que el 2019 van sumar 4 regidors, el seu millor registre al municipi. En aquest sentit, els republicans treballen per evitar una nova majoria absoluta de Balmón refermant-se com a segona força a Cornellà. 

Per aconseguir-ho posa el focus en la vivenda, àmbit en què destaca l’oposició republicana al Pla Ribera-Salines –2.500 de noves en una Àrea de Residència Estratègica–, que consideren «contraproduent» a la ciutat amb més densitat poblacional del Baix Llobregat. «Fa falta vivenda, però en altres espais de la ciutat i sobretot possibilitant per a la ciutadania els 200 pisos buits dels grans tenidors», afirma Albiol.

La republicana també esmenta com elements essencials del programa d’ERC la millora de la neteja i recollida selectiva; la potenciació del Pla Estratègic Comercial; o la creació d’una cooperativa energètica local, a més de remarcar la necessitat –compartida per formacions i entitats d’altres ciutats metropolitanes– de facilitar l’empadronament a la ciutadania vulnerable.

Daniel Martínez repeteix com a candidat de Ciutadans amb la desintegració general del partit taronja trepitjant-li els talons. Va irrompre al consistori cornellatenc per primer cop el 2015. Abans d’això, no s’havia dedicat a la política i la seva carrera havia girat al voltant del món de l’audiovisual i el protocol institucional. 

Amb tot, Martínez, que ja acumula vuit anys d’experiència en la política local, es torna a presentar a l’alcaldia amb la neteja, la seguretat i la mobilitat, tres de les principals preocupacions dels ciutadans al llarg de l’àrea metropolitana de Barcelona, en el punt de mira. A més, en un moviment cap a les polítiques de dretes, també aposta per una baixada generalitzada dels impostos directes municipals i de les taxes municipals.

No obstant, Martínez i Ciutadans no són els únics grups que centren la seva campanya en aquestes matèries. Així, les seccions locals de dos partits actualment sense representació en el ple i que, al contrari que Ciutadans, preveuen créixer en aquestes municipals, el PP i Vox, busquen obtenir el vot dels taronges del 2019 amb les mateixes armes polítiques. A més, Martínez haurà de lidiar amb un contratemps afegit; i és que el seu número tres en les municipals del 2019 es presenta com a candidat de Valents a la ciutat.

Conscient d’on es juguen els vots, el número dos de Martínez, Ismael Ciurana, criticava en les xarxes el paper de les altres formacions de dretes en el debat electoral organitzat per la ràdio local –en què va participar Daniel Martínez–: «El PP i Vox prometen tres quarts del mateix i Valents ni es presenta». «Ciutadans llança una sèrie de mesures i es compromet a portar-les a terme. Dreta i ultradreta o centre i liberal, tu tries», va dir Ciurana.

El 2015 l’espai a l’esquerra del PSC va començar a reformular-se amb l’aparició de Podem en el panorama polític espanyol. També va ser aquell any que María Carmen López, actual candidata de Podem a Cornellà, va aterrar a l’ajuntament del Baix Llobregat com a número quatre de la llista Cornellà En Comú-Crida per Cornellà, una coalició de partits que llavors va liderar l’exdiputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonés.

Per la seva banda, López va acabar el mandat 2015-2019 com a regidora no adscrita després de desvincular-se del grup i es va tornar a presentar als comicis municipals el 2019; aquest cop com a candidata i sota el paraigua de la marca Podem. Així, la seva formació va aconseguir dos regidors, però, a mig mandat, es va quedar com a única representant del grup després que Podem expulsés de la formació la seva número dos, Elisabeth García, per «infraccions greus» i «incompliment del codi ètic».

Malgrat que en l’àmbit català els Comuns i Podem van pactar presentar-se junts a les eleccions municipals a tots els municipis, a Cornellà, el Podem de María Carmen López tornarà a anar per separat, com el 2019, després que no fructifiqués un acord amb els Comuns. Per la seva banda, López centra la seva política, sobretot, en l’accés a la vivenda, la crítica a un urbanisme basat en la construcció de més vivenda –per exemple, el cas de l’ARE Ribera Salinas– a la ciutat amb més densitat de població del Baix Llobregat, la memòria històrica i el benestar animal.

L’altra part dels morats a Cornellà és Claudio Carmona, candidat d’En Comú Podem. Carmona ja va sortir elegit com a regidor el 2019 per En Comú Movem, quedant-se llavors pocs vots per sota de Podem. Just després de les eleccions, Carmona, que llavors no tenia experiència com a representant públic, va entrar en el govern d’Antonio Balmón (PSC), que va pactar amb els Comuns malgrat tenir majoria absoluta.

Així, ara destaca la seva experiència dins l’executiu municipal com a valor per tornar a sortir elegit després dels comicis del 28M. A més, des del grup defensen el seu paper com hereus del PSUC que va aconseguir la victòria a la ciutat en les primeres municipals, d’ICV-EUiA i dels avanços en equipaments, serveis públics, protecció del medi ambient, activitat cultural i econòmica i cohesió social que al llarg de les dècades han promogut aquestes formacions.

Tot i que en la seva llista Claudio Carmona incorpora Podem en el nom, finalment aquest grup es presenta per separat d’En Comú –un dels pocs municipis de Catalunya on passa això–. L’alcaldable defensa els intents per arribar a acords abans de les municipals, tot i que ja pensa en una possible entesa en les negociacions que vinguin després del 28 de maig.