Parla un «supervivent» del Llobregat Centre de Cornellà: «Vaig perdre 80.000 € i ara ressorgeixo de les meves cendres»

Per després de Nadal de l’any passat es va produir el tancament del Llobregat Centre, històric centre comercial de Cornellà, després de gairebé 30 anys, un tancament que EL PERIÓDICO continua cobrint, batalla judicial i milionaris deutes inclosos.

Mig any després, Pérez rep aquest diari al nou El Coto, paradoxalment nou i alhora experimentadíssim restaurant que des del 29 de juny se situa al número 140 del asseig Comte de Vilardaga de Sant Feliu de Llobregat, per sincerar-se sobre la pitjor època de la seva vida i donar la seva visió sobre un ombrívol tancament que ha ferit de bala una quarantena de negocis locals com el seu.

«M’han fotut molt. Però molt. Amb el tancament he perdut entre uns 60.000 i 80.000 euros tranquil·lament. M’he estat medicant per depressió i ansietat i he tingut problemes matrimonials. Ara, per sort, amb la reobertura del nou El Coto estic començant a ressorgir de les meves cendres i torno a sobreviure», afirma Fernando Pérez durant la trobada amb aquest diari.

Quan parla en tercera persona es refereix explícitament a Comercial Inversora Cornellà Sur SL, el fons d’inversió immobiliària al qual, com a propietari majoritari (50,05%) del Llobregat Centre, els comerços van portar als tribunals i que té un deute amb la Comunitat de Propietaris del centre que ascendeix a 2,5 milions d’euros.

Pérez, com altres comerciants amb qui ha contactat aquest diari, considera que els recurrents impagaments responen a una estratègia del fons per depreciar els locals de propietaris minoritaris, comprar-los a preu de saldo i anar sumant quota de propietat per, en darrer terme, requalificar els terrenys i emprendre-hi una promoció immobiliària. Des de l’Ajuntament de Cornellà neguen que s’hagi fet cap pas en aquest sentit fins ara.

«Tot va començar quan van decidir cobrar a 3,5 euros l’hora al pàrquing, que fins aleshores era gratuït: llavors vaig perdre més de la meitat de la clientela, que va començar a enfadar-se molt. Després van començar a deixar de pagar a la Comunitat perquè se’ns anessin esgotant els fons», comenta Pérez sobre el fons Comercial Inversora.

El negoci del nou El Coto pinta bé, diu, sobretot a les nits. «He de pensar què faré a l’hivern, perquè no tindré terrassa i hauré de fidelitzar una clientela per a dinars i sopars a l’interior». Centenars de clients li van deixar els seus números perquè els truqués quan reobrís. «Els aniré contactant a poc a poc», explica Pérez.

De 3.000 a 800 euros el metre quadrat

Una eloqüent dada per contextualitzar la caiguda en picat dels comerços del Llobregat Centre és la del valor pel qual cotitza el metre quadrat al centre comercial. En el cas d’El Coto, Pérez el va comprar l’any 1993 per 45 milions de pessetes, que equivalia a uns 3.000 euros per metre quadrat. «Allò era una mina. Fa vuit anys, el vell El Coto va estar valorat en uns 400.000 euros», assenyala Pérez.

La taxació de fa una dècada, no obstant, es veu avui reduïda a pràcticament una tercera part. «A la junta de propietaris del Llobregat Centre ens va arribar que Comercial Inversora havia ofert uns 800 euros per metre quadrat, una vergonya tenint en compte que a nosaltres ens va costar uns 3.000 euros el metre quadrat», incideix Pérez.

El restaurador emfatitza que després del tancament del Llobregat Centre no ha cobrat «res» ni ha rebut cap oferta pel seu local, motiu que el va impulsar a sumar-se a la reclamació de deute que els comerços exigeixen al propietari majoritari als tribunals.

«Abans de fer qualsevol moviment [es refereix a una potencial requalificació], l’Ajuntament de Cornellà ha de ser caut i prioritzar que els petits propietaris puguem cobrar», reclama Pérez.

«Gràcies a Déu vaig trobar aquest local»

Molt a desgrat, perquè assegura que està habituat a treballar com a autònom cada dia de 9 del matí a 12 de la nit, Pérez ha estat a l’atur els últims cinc mesos, temps durant el qual s’ha vist obligat a acomiadar els sis treballadors del vell El Coto i buscar un nou local.

«Només els acomiadaments ja em van costar uns 20.000 euros... Em va saber molt greu, però no tenia cap més remei», reconeix Pérez, que assegura que va deixar de pagar el local al Llobregat Centre, que «se’l quedarà el banc, a canvi de salvar la hipoteca de casa meva».

Aquest últim mig any va buscar local incessantment fins que va trobar el de Sant Feliu. «Vaig començar per Cornellà i després Sant Joan Despí, que és la ciutat on visc, però no me n’agradava cap perquè estaven molt deteriorats. Gràcies a Déu, al final vaig trobar aquest local a Sant Feliu gràcies a un amic i a l’amo, amb qui vaig poder arribar a un acord econòmic per al lloguer», rubrica Pérez.

Notícies relacionades

Els Mossos demanen ajuda per localitzar la Paula, una jove de 19 anys desapareguda a Cornellà

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

Malgrat el canvi de local, el restaurador vol mantenir la tradició de la marca El Coto: carta, menú i moltes tapes i carns a la brasa. «Alguns clients de Sant Feliu m’han dit que tenen molta sort, perquè abans m’anaven a buscar a Cornellà i ara em tenen al costat de casa. Mentre no es resolgui l’embolic al Llobregat Centre no tinc més remei que intentar seguir cap endavant», conclou Fernando Pérez.

Llegeix totes les notícies de Cornellà de Llobregat a EL PERIÓDICO Cornellà de Llobregat