El PSC, Junts, els Comuns i ERC exhibeixen govern metropolità a quatre: «L’AMB transcendeix colors polítics»

Un mes després de la constitució dels nous ajuntaments catalans després de les eleccions municipals del 28 de maig (28M), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja té govern per coordinar durant el mandat 2023-2027 les polítiques metropolitanes en els 36 municipis de la conurbació de l’entorn de Barcelona, inclosa la capital catalana.

PSC, Junts, els Comuns i ERC, per ordre de proporció de vot metropolità el 28M, han exhibit aquest 25 de juliol el pacte de govern quadripartit de la nova AMB, que tal com va avançar EL PERIÓDICO revalida la coalició ja vigent fins ara i que gestionarà el tercer pressupost més elevat del sector públic català, uns 2.470 milions d’euros en total.

El nou acord de govern ha sigut presentat davant la premsa pels signants de cada partit: Antonio Balmón (PSC), vicepresident executiu de l’AMB i alcalde de Cornellà de Llobregat, que ha liderat les negociacions durant les últimes setmanes; Isidre Sierra (Junts), vicepresident de l’AMB i alcalde de Sant Climent de Llobregat; Lluís Mijoler (Comuns), vicepresident de l’AMB i alcalde del Prat de Llobregat; i Oriol López (ERC), vicesecretari general de Coordinació Interna republicà i fins al juny regidor a Mollet del Vallès.

«Des de l’any 2011 hem estat construint aquest consens perquè les competències que exercim necessiten una mirada àmplia independentment dels resultats de cada força política», ha afirmat Balmón, que ha emfatitzat que aquest pròxim mandat serà la primera vegada que un socialista, en aquest cas l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni (PSC), com ja va avançar aquest diari, presidirà la institució des del naixement de la nova AMB el 2010.

A la idea que l’AMB transcendeix els colors polítics han apel·lat també la resta de signants en el sentit d’unir forces per configurar una administració sòlida amb capacitat d’interlocució amb altres grans administracions com la Generalitat, el mateix Estat o institucions europees.

«L’acord sobretot és respecte», ha incidit Balmón allunyant-se de «les polèmiques i la confrontació innecessària», que alhora ha admès el gran pes socialista (el PSC va obtenir el 28M el 26% del vot metropolità, unes 335.000 paperetes, 140.000 més que Junts com a segona força metropolitana) entre els nous 90 consellers metropolitans.

«El pacte és natural en el municipalisme»

«Independentment del nostre color polític, hem de treballar conjuntament des del municipalisme», ha exposat Sierra, que s’ha atrevit a posar d’exemple l’AMB «a altres administracions» sobre com forces d’ideologia dispar arriben a consensos amplis.

«Els alcaldes no podem fer sols polítiques conjuntes amb una perspectiva metropolitana», ha ratificat Mijoler, que ha exigit «més competències i finançament» a la Generalitat i l’Estat per a l’AMB. «Hem de consolidar l’AMB com a institució de referència a Catalunya», ha rematat López.

Consultat pels periodistes sobre per què el consens a l’AMB no s’ha donat també en altres administracions com per exemple les diputacions (en la de Barcelona, aquest mateix 25 de juliol s’ha sumat ERC al govern de PSC, els Comuns i díscols de Junts, informa Sara González), Balmón ha fet broma comentant que «això és l’AMB, aquí no veig cap diputació».

Tant l’alcalde de Cornellà com el del Prat i el de Sant Climent han insistit que «el pacte és natural en el municipalisme», vinculant la idiosincràsia local amb el consens polític. De fet, el mateix Balmón ja va avançar a aquest diari haver-se posat en contacte amb l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol (PP), perquè, malgrat no integrar l’executiu metropolità, els populars –amb alcaldies tan rellevants com Badalona o Castelldefels– s’impliquin en la «governança institucional» de l’AMB a través de la comissió que haurà de redactar el Pla d’Actuació Metropolità (PAM), el full de ruta del Govern metropolità.

Seguretat, igualtat i el desenvolupament del PDU metropolità

El mandat 2023-2027 de l’AMB estarà marcat per reptes entorn de la coordinació metropolitana de polítiques com la seguretat, la igualtat, el canvi climàtic, la renovació del cicle de l’aigua i la digitalització, tal com ha prioritzat Balmón.

També serà el mandat en el qual s’hagi d’aprovar provisionalment i desenvolupar el Pla director urbanístic (PDU) metropolità, aprovat inicialment a finals del març passat, que marca el full de ruta de la conurbació barcelonina de cara al pròxim quart de segle.

Així mateix, es reprendrà el denominat Pla estratègic metropolità (PEMB), amb l’etern debat sobre governança de fins on ha d’arribar la sobirania de l’AMB: si limitar-se als actuals 36 municipis o expandir-se a la regió metropolitana, on fa anys que grans ciutats com les cocapitals del Vallès, Sabadell i Terrassa, o Mataró demanen el seu lloc.

Notícies relacionades

Arrenquen les obres del nou CUAP de Cornellà

El trenet de Can Mercader renova el circuit pel parc de Cornellà

Durant l’últim mandat ja es va escenificar el desacord entorn d’aquesta qüestió entre els Comuns de Colau, que advocaven per la via àmplia, i el PSC, que no l’acaba de veure. La conversa tornarà a ser a sobre de la taula d’una AMB en la qual, això sí, després de les últimes eleccions municipals del 28M, els socialistes guanyen encara més pes.

A la presentació del nou acord de govern de l’AMB també s’han deixat veure personalitats vinculades a l’àmbit polític barceloní com Elisenda Alamany (ERC), que es postula al relleu d’Ernest Maragall (ERC) a l’Ajuntament de Barcelona; Jaume Graells, regidor d’ERC a l’Ajuntament de l’Hospitalet.