CRÒNICA EUROPEA
Ja és Nadal a Berlín
Els grans partits alemanys exhibeixen un catàleg de bones intencions oposat a les polítiques europees que han impulsat Espanya i el sud passen d'oblidats a utilitzats
Veig la cara d'una dona gran amb expressió de por i sobreimprès el lema Diners per a l'àvia en lloc de per a gitanos. Del següent fanal penja un cartell amb els mateixos colors corporatius i la imatge idíl·lica d'un llac alpí en les aigües del qual es reflecteix l'imponent mont Cerví. El titular és Model Suïssa, aturar la immigració massiva, en al·lusió a la futura llei suïssa que preveu restringir la llibertat de circulació de la ciutadania de la Unió Europea. Així es va despertar Berlín un matí ventós d'abril, assenyalant l'inici de la precampanya europea.
Però no només l'extrema dreta alemanya recorre a la por. La pauperització d'Europa està present en el grafisme de l'arc iris polític alemany: Perquè Europa aconsegueixi més ocupació i desenvolupament (cristianodemòcrates), Per una Europa en què ningú s'enfonsi (verds), Una Europa de la democràcia, no de la tutela (socialdemòcrates), ¡Més salari, més pensió, combatre la pobresa! (L'Esquerra). La campanya electoral sembla Nadal, tothom té bones intencions. Resulta curiós que es persuadeixi amb promeses polítiques diametralment oposades al que s'ha portat a terme des de les institucions comunitàries en aquest últim mandat. ¿Què els ha impedit posar-les en marxa? ¿Per què els hem de creure ara quan han tingut l'oportunitat de fer una política més respectuosa, humana i democràtica i no ho han fet?
Els missatges d'empatia i solidaritat també se senten als mítings i duels televisats dels dos grans partits alemanys, aparentment enfrontats entre si però difícils de distingir. Parlen dels anys més difícils de la UE, de l'inevitable sacrifici per sanejar les economies nacionals, dels sis milions de joves aturats a tot Europa, i posen Espanya i el sud del continent com a exemple de catàstrofe humana. Però, ¿per què ens utilitzen en campanya? ¿Per què no han pensat en nosaltres en els últims cinc anys? ¿Potser creuen que l'onada d'immigració procedent del sud és un reconeixement a les seves polítiques socials i econòmiques?
Armes d'un sol ús
El patiment meridional ha estat silenciat entre comicis per convertir-se ara en un recurs demagògic. Al capdavall, som la personificació de l'oblit, un punt cardinal llunyà, banal i aliè, encara que persones com jo visquem a la mateixa ciutat que aquests polítics que es preocupen o ens ignoren segons els convé.
Notícies relacionadesLa campanya electoral que arriba d'Espanya no és gaire més esperançadora. Els partits tradicionals segueixen embrancats en les seves disputes històriques, fent campanya en clau nacional, més preocupats per la immigració que per l'emigració de la seva ciutadania. Em pregunto si se'n recorden de mi o ni tan sols saben que sóc aquí. ¿També volen que els entregui el meu vot perquè després em tornin a oblidar?
I, malgrat tot, recorren a nosaltres perquè tenim el poder de canviar les coses. L'enfilall de problemes no s'acaba el 25 de maig: la xifra d'aturats, els desnonaments, l'exili, la reducció de beques, les llistes d'espera a la sanitat... Els menjadors socials no podran tancar el 25 de maig. Les víctimes de la crisi no pretenem fer llàstima a ningú ni ser una arma partidista d'un sol ús, però el que menys desitgem és rebre la caritat dels privilegiats que ens han portat a la misèria absoluta.
- Primeres paraules de Cristina Serra després de la seva separació de Pep Guardiola
- Les clarisses abandonaran al febrer el monestir de Pedralbes
- Primeres operacions policials contra els migrants
- La primera ofensiva de Trump fulmina l’herència de Biden
- Pimec celebra mig segle amb els expresidents de la Generalitat
- Una lluita diària per superar barreres arquitectòniques a Berga
- Aritmètica parlamentària Junts votarà ‘no’ al decret que apuja les pensions i deixa el Govern en mans del PP
- Infraestructures El segon gran tall de 10 mesos a l’R3 de Rodalies entre Parets i la Garriga començarà després de Sant Joan
- Educació a Catalunya Professors de català fan una crida a no corregir la selectivitat per mostrar el seu malestar amb el Departament
- Noves relacions afectives Parelles sèniors que viuen separades, el model LAT en auge: «Conservo la meva llibertat i no discuteixo pel comandament de la tele»