Escòcia: 'in' o 'out'

Les eleccions europees a Escòcia estan marcades pel referèndum per la independència del setembre. Una Escòcia com a part d'Europa, i/o una Escòcia com a part del Regne Unit comporten ineludiblement diversos debats que es barregen entre ells i en els quals els aliats en un tema són adversaris en un altre. Malgrat les diverses opinions dels candidats a representants europeus respecte de la relació entre el resultat de les eleccions europees i el futur referèndum, no hi ha dubte que la consulta del 18 de setembre té un pes important en la campanya de les eleccions europees i que pot influir en el percentatge de participació i, per descomptat, en el resultat.

Per una banda, hi ha els partits que recolzen el sí a una Escòcia independent: l'SNP (Partit Nacionalista Escocès) i els verds. A l'altra banda, trobem el Partit Laborista, els conservadors, els liberaldemòcrates i UKIP. A partir d'aquesta premissa, els partits es divideixen en les seves idees respecte de pertànyer o no a la UE. L'SNP defensa una Escòcia independent dins la Unió Europea sense plantejar-se un cop de porta en cas que guanyi el sí. En aquesta creença in l'acompanyen, amb diferències d'intensitat, els verds, el Partit Laborista i els liberaldemòcrates. Això sí, difereixen en què passarà si al referèndum guanya el sí: mentre que l'SNP mostra la ferma convicció que Escòcia podrà formar part de la Unió Europea basant-se en la premissa que fa més de 40 anys que coopera amb Europa i per tant la seva petició no es consideraria com una petició d'un país completament nou, els altres partits mostren la seva preocupació pel possible futur procés al qual haurà de ser sotmesa la nació escocesa en el cas que es proclami independent.

Cameron i Salmond

Notícies relacionades

Codi europeista

L'illa que s'aïlla

A l'altra banda, a les files de l'out, s'ubiquen els dos partits que rivalitzen pels vots dels ciutadans contraris a pertànyer a la Unió Europea. Els conservadors, capitanejats pel primer ministre britànic, David Cameron, donen suport a una reforma en les relacions amb Europa per la «dubtosa» gestió que aquesta executa en diversos aspectes econòmics i d'immigració. Així, parlen d'un referèndum l'any 2017 per donar als ciutadans l'opció de decidir si pertànyer o no a la Unió Europea. Data en la qual el partit ja haurà guanyat, o no, les eleccions generals del 2015. L'UKIP defensa un no rotund a la Unió Europea criticant amb duresa l'actuació dels conservadors i, en concret, del primer ministre.

L'antieuropeista UKIP no només té en el seu punt de mira Cameron, sinó també Alex Salmond, a qui acusa de ser un fanàtic federalista europeu que defensa la incongruència de voler ser una nació independent i pertànyer a un club en el qual les lleis són superiors a les de la seva nació. L'UKIP insisteix que el Regne Unit ha de ser independent retornant el seu poder a cada part, i a cada ciutadà, propostes amb les quals defensa les seves dures postures contràries a la immigració i als immigrants. L'UKIP argumenta que la Unió Europea permet que la immigració entri de manera incontrolada al Regne Unit i copi llocs de treball, danyant els serveis públics i contribuint a fer que baixin els salaris. Es dóna la paradoxa que a Escòcia s'han organitzat protestes contra l'UKIP però que les enquestes diuen que es mou amb seguretat en territori escocès.