La ‘ghiblimania’ desfermada per ChatGPT escalfa el Còmic Barcelona: "Sense els nostres dibuixos, la IA no és res"

L’última jugada d’efecte de ChatGPT ha fet que en deu dies milions d’usuaris hagin recreat fotografies personals, familiars, de mascotes, històriques i de tota mena amb l’estil de Ghibli. La nova actualització de la intel·ligència artificial generativa (IAG) de l’empresa OpenAI permet altres transformacions d’imatges "a l’estil de", però és l’"look" de l’estudi japonès d’animació responsable de ‘El viatge de Chihiro’ i ‘El noi i la garça’ el que s’ha fet ultraviral, entre altres motius perquè OpenAI ha potenciat aquesta opció. Les dues pel·lícules esmentades van guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació i van ser dirigides per Hayao Miyazaki, ferm detractor de l’ús de la IA en l’animació.

No falta qui interpreta la ‘ghiblimania’ desfermada per ChatGPT, sense cap permís de Ghibli, com una mostra de poder i impunitat per part d’OpenAI.

En qualsevol cas, l’episodi reflecteix dos punts clau del debat actual sobre la IAG en la creació en general i en la creació gràfica en particular: la barra lliure d’obres protegides per drets d’autor amb què han estat entrenades les IAG fins ara, i la llacuna reguladora al voltant dels productes fets amb IAG (per exemple, una obra pot estar protegida, però ja és més difusa la protecció d’un estil, i es especula que potser per això Ghibli no ha mogut fitxa).

“Se’ns trenca el cor en veure que un estil i una feina tan personal i especial com la de Ghibli es converteix en un mem o una imatge sense ofici ni ànima”, diu el Col·lectiu d’Autores de Còmic (AC). “No som ingènues, sabem que hi ha molts interessos darrere d’aquestes tecnologies. És precisament per això que exigim protecció normativa.”

El cas Ghibli ha pujat la temperatura d’un debat ja candent, al qual el Còmic Barcelona ha dedicat aquest divendres dues activitats dins les seves Jornades Professionals: el taller ‘IA generativa des de les bones pràctiques i perspectiva jurídica’ i la taula rodona ‘Creativitat humana vs. intel·ligència artificial?’

Decret retirat

El Ministeri de Cultura va aturar la tramitació del reial decret de llicències per a les IAG el passat gener davant el rebuig de les organitzacions de creadors de totes les disciplines. “Formalment, creiem que no ha de ser un reial decret sinó una llei, que ofereix més garanties”, exposa Albert Martínez, membre de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC). “Però sobretot, el decret proposava acceptar com a punt de partida que tot l’entrenament rebut i tot el que han fet fins ara les IAG, amb materials sobre els quals no s’ha demanat autorització ni s’ha pagat, quedava legitimat i sense remuneració. Era un principi que no resolia els problemes de propietat intel·lectual del passat.”

L’AC i l’APIC assumeixen que les IAG “han vingut per quedar-se” i tenen “un potencial creatiu estimable”. Tanmateix, consideren que no és moment del debat creatiu, sinó de la regulació. “S’han creat a partir de la nostra feina i reclamem un retorn econòmic per això i de cara al futur, així com una protecció, perquè poden arribar a substituir-nos”, explica Xavi Ramiro, president de l’APIC.

Els historicistes i il·lustradors reclamen centralitat en el diàleg actual amb el ministeri. Hi ha cert descontentament amb les entitats de gestió col·lectiva i l’editorial patronal. “Les autores i autors som qui aportem el talent, l’originalitat i l’esforç més gran –indica l’AC–. Som, en definitiva, la base i la raó de ser d’una indústria amb 130 anys d’història. Sense la nostra imaginació i els nostres dibuixos, sense les persones creatives, la IA no és res.” A més d’una compensació pel passat i d’un sistema compensatori pel futur ús del seu treball, probablement mitjançant llicències col·lectives per a l’explotació massiva d’obres, els artistes exigeixen que la regulació inclogui sancions per incompliment i que s’aposti per la fórmula de l’‘opt-in’ o consentiment previ i informat de cada artista.

Pessimisme

A títol individual, els autors expressen pessimisme. “Molts estem en shock per com s’està utilitzant la IAG en la il·lustració i el còmic, i perquè no sabem com pot acabar tot això –explica Teresa Valero, que presenta ‘Contrapaso 2’ al Còmic Barcelona–. Hi ha un buit legal i no s’està reaccionant bé. Hem d’afrontar-ho des de l’ètica. Pensar per què fem el que fem i quin sentit té voler un món on les màquines facin art.” Per la seva banda, Albert Monteys, autor del recent ‘¡Universo! 2’, apunta a la part del tàndem còmic + il·lustració que ja es veu més afectada. “La IAG és directament un robatori, però sembla que molta gent no ho veu així –diu–. No crec que posi en perill el còmic d’autor, però sí feines d’il·lustració que ajuden molts a completar ingressos, cosa que significa encara més precarització.”

Meitat Kirby, meitat Buscema

Ivan Pintor, professor d’Història del Còmic a la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, comparteix el diagnòstic sobre la il·lustració. “I patirà més com menys personal sigui", afegeix. També està d’acord que el còmic d’autor resistirà, tant perquè és un mercat madur com perquè la "seqüencialitat" distintiva del mitjà, i de cada artista, es fa difícil de pair per la "supercomputació", com prefereix dir-ne ell a la IA, almenys per ara.

Notícies relacionades

La música en directe aconsegueix un altre rècord de facturació i Madrid destrona Barcelona com a principal motor

Lliure i sense culpa

Assenyala, tanmateix, que el còmic comercial és un territori vast, amb formats com els ‘webtoons’ d’origen sud-coreà. I allà pot passar qualsevol cosa. Sense anar més lluny, posa com a exemple que Marvel podria crear la seva pròpia base de dades i generar historietes a la manera de Jack Kirby, John Buscema o el clàssic que el lector tingui al cap, fins i tot híbrids.

Òscar Valiente, director de Norma Editorial i coordinador del Llibre Blanc del Còmic a Espanya, considera urgent la regulació, tot i que afegeix: “Encara que es reguli a Europa, el risc continuarà existint perquè no es farà a altres llocs del món.” Segons ell, la IA "afectarà molt a traductors, dissenyadors, rotulistes... i potser no tant als creadors". “Crec que prevaldran la qualitat i l’autenticitat –afegeix–, perquè en el còmic ens dirigim a un públic lector exigent que valora la feina artística.”