"La nostra feina consisteix a generar estats d'ànim"

Alfredo Gazpio Irujo (Pamplona, 1984) ajuda a incrementar la capacitat d'influència dels seus clients. És el que es coneix comunament com fer 'lobby'. Encara que es va llicenciar en Periodisme a la Universitat de Navarra, l'apassionava la política, potser, com ell mateix reconeix, pel fet de "provenir d'una terra tan políticament agitada". Durant una estada a Londres, va començar a estudiar Ciències Polítiques, fins que li va sorgir l'oportunitat de fer un màster de Comunicació Política i Corporativa. A partir d'unes pràctiques, va conèixer "gairebé de mala gana" el món del 'lobby' i des d'aleshores s'ha consolidat com a consultor d'assumptes públics. Avui, tot i ser tan jove, és director del departament de Public Affairs de la consultora sueca Kreab. La capacitat d'influència, l'opacitat i la falta de transparència de què a vegades s'acusa la indústria del 'lobby' al nostre país, i les diferències amb altres països del nostre entorn on aquest està més desenvolupat, són qüestions que un expert com ell ens ajuda a comprendre en aquesta breu però profitosa entrevista.

Ets llicenciat en Periodisme, ¿què et va fer entrar en el món de la consultoria i dels assumptes públics?

Als 18 anys tens clares molt poques coses. M'agradava escriure i la inèrcia em va portar a estudiar periodisme, encara que sempre vaig tenir interès per la política. A l'acabar la carrera vaig anar a Londres per un temps i des d'allà vaig començar a cursar Ciències Polítiques a distància. Vaig tenir la sort de fer el màster i des d'aleshores em dedico a una tasca apassionant, encara que desconeguda per a molta gent. El cert és que vaig arribar a aquest món gairebé per casualitat. I amb el temps vaig començar a trobar-lo tremendament divertit, perquè et permet observar i viure una cosa tan apassionant com la política ‘des de la barrera’; prou a prop del debat públic però sense l'exposició i el desgast que pateixen els seus protagonistes.

Comenta'ns una mica en què consisteix la teva feina com a consultor d'assumptes públics.

Crec que a la consultoria d'Assumptes Públics l'acompanya un halo de misteri i sospita que supera de molt una realitat bastant més senzilla. A Kreab ajudem els nostres clients --grans corporacions, organitzacions sectorials i fins i tot governs estrangers-- a llegir i traduir la realitat política, a interpretar els seus codis i construir un posicionament que els permeti una millor defensa dels seus interessos. Punt. L'actual situació a Espanya desperta un gran interès a l'exterior i això suposa més feina per a aquest sector. Recordo que el mes de febrer passat vam celebrar el primer esmorzar amb empresaris i representants de Podem. I, l'endemà, aquella cita minoritària va sortir publicada ¡al 'Financial Times'! La nostra feina passa per saber qui i com es prenen les decisions i, més enllà de la cobertura que ofereixen els mitjans, aprofundir en assumptes més tècnics i anticipar, en la mesura que sigui possible, el curs dels esdeveniments.

¿Fins a quin punt està desenvolupat el 'lobby' a Espanya? ¿Quines diferències hi ha amb llocs com Brussel·les, on es prenen les decisions més rellevants sobre polítiques i regulacions a Europa?

Es tracta d'una qüestió fonamentalment cultural. Perquè te'n facis una idea, davant les 11 persones que componen l'equip de Public Affairs a Madrid, la nostra oficina a Brussel·les compta amb 60 persones que treballen en contacte permanent amb les institucions europees. Com tot, és una qüestió de dimensió i temps. Durant molts anys, el que a Espanya s'entenia com a 'lobby' es limitava a l'activitat de persones ‘influents’, en molts casos sortides de l'administració i amb una agenda telefònica molt sucosa. Ara, no obstant, aquesta professió és molt diferent i aborda el procés legislatiu des d'una òptica multidisciplinària. Avui el contacte ja no és important --tothom té accés a les institucions-- i el valor afegit passa per la capacitat d'anàlisi i, sobretot, la creativitat. És cert que en el cas espanyol l'absència d'una llei que defineixi el terreny de joc contribueix a alimentar una certa presumpció de culpabilitat. A Brussel·les, en canvi, van crear un registre de transparència fa uns quants anys i la figura del lobbista com a especialista en assumptes regulatoris està molt més reconeguda i valorada.

¿Què els dius a aquelles persones que recelen del 'lobby' i que el veuen com una manera d'incidir per sota la taula i de manera poc transparent?

Els diria que, més enllà de les etiquetes que acompanyen el sector, són els professionals del 'lobby' els primers interessats a promoure que hi hagi més transparència. Com en qualsevol altre sector, la nostra premissa hauria de ser: “No facis res que no puguis explicar a un periodista”. I això em fa pensar que són altres --polítics, empresaris, etc.-- els menys interessats a transparentar i normalitzar aquesta pràctica. Als que pensen malament els diria que no conec una sola professió que, de manera individual o organitzada, renunciï a defensar els seus interessos: professors, oenagés, metges, toreros o la mateixa Església. El 'lobby' no deixa de ser una eina de participació democràtica i el seu accés és tristament asimètric. Una empresa pot contractar els millors advocats i consultors, mentre que una persona corrent ho té més difícil per elevar les seves inquietuds davant l'Administració. Però això passa en el 'lobby', en el futbol i en qualsevol altre sector. El 'lobby' és un exercici de comunicació que, a través d'informació, persegueix influir en el procés de presa de decisions públiques. Es tracta d'una activitat legítima i, lluny de restringir-la, seria positiu estendre-la a altres col·lectius; democratitzar el seu accés.

¿Per què molts exministres o alts càrrecs del Govern acaben de consellers en grans empreses?

No hi ha dubte que, tal com ha passat fa poc, les males pràctiques d'alguns només han servit per aprofundir en el divorci entre ciutadans i institucions. No obstant, una aproximació més freda a l'assumpte em porta a pensar que un sistema democràtic madur no hauria de renunciar al capital humà i relacional que atresora una persona que ha sortit de l'administració. I més en un escenari globalitzat i competitiu com l'actual. En qualsevol cas, coincideixo amb aquells que defensen que s'han de respectar uns temps estipulats per llei. I fins i tot convindria plantejar-se estendre els períodes d'incompatibilitat que hi ha actualment.

Ets especialista en relacions governamentals i anàlisi legislativa ¿Creus que el 'lobby' ajuda la política?

Kreab compta amb oficines en 25 països, cosa que ens ofereix una visió una mica privilegiada del món; tant des d'un punt de vista polític ('politics') com legislatiu ('policy'). L'experiència ens diu que les mesures adoptades en altres mercats aviat aterren a Espanya, o viceversa, en una mena d'efecte papallona. En aquest sentit, quan un tema no ha arribat a Espanya, tenim l'oportunitat de mirar a l'exterior i importar experiències d'èxit. Passa que l'Administració no té capacitat ni recursos per desenvolupar estudis d'aquest perfil i, com qualsevol institució, valora noves fonts d'informació. Aquesta és sens dubte la millor porta d'entrada per als nostres clients en la seva aproximació al regulador. El treball del lobbista s'acaba aquí i, a partir d'aquí, Executiu i Legislatiu són els responsables de contrastar la informació dels grups d'interès i de prendre decisions equilibrades i independents.

El dimecres 30 de setembre tindrà lloc la I Conferència Internacional de Comunicació Política Digital

Notícies relacionades

L'assemblea de Llach

La palla a l'ull aliè

La societat és cada vegada més conscient que la seva responsabilitat política va més enllà d'unes eleccions. Crec que estem en moment de canvi, encara en formació, en què plataformes com Change o Kuorum.org aconseguiran que la veu dels ciutadans se senti cada vegada més forta. Com diu Daniel Innerarity en el seu últim llibre: "Mai en la història hi ha hagut tantes possibilitats d'accedir, vigilar i desafiar l'autoritat". Per a un consultor és imprescindible entendre i adaptar-se a aquest fenomen perquè, a més de construir argumentaris, avui la nostra feina consisteix a generar estats d'ànim.

(Germán Pacheco és periodista i treballa per a Kuorum.org)