Experiències en família al ritme de l’aigua al sud-oest d’Occitània

Port Lauragais, a unes quatre hores de Barcelona, és una de les portes d’entrada al sud-oest occità. Situat al caire del canal du Midi, i a peu d’autopista, posseeix una zona de turisme de l’Alta Garona, amb venda de productes i una zona expositiva, on s’explica tot sobre el canal del Midi, que és Patrimoni de la Humanitat. Es poden llogar barcos per navegar pel canal i bicicletes.

El canal recorre bona part de l’Alta Garona en la seva direcció cap al Mediterrani i passa pel Lauragais, una zona de camp plena de senders i gira-sols que donen un aire de la Toscana a la regió. S’ha de visitar Montgeard o Loubens-Lauragais per conèixer la història de la planta pastís, que va enriquir la zona a l’Edat Mitjana. Les fonts del canal són a la Montagne Noire, al Tarn. A Cammazes, les aigües possibiliten passejos a l’ombra; passen sota la volta de Vauban i segueixen el seu curs fins al canal de la Rigole de la Plaine, que les porta al llac de Saint-Férreol, l’enorme reservori del canal del Midi.

L’aigua és omnipresent a quatre departaments del sud-oest occità: L’Alta Garona (capital Tolosa); el Tarn (capital Albi); Tarn i Garona (Montalban) i el Gers, cor de la Gascunya, amb la seva capital Aush. Els seus rius possibiliten moltes experiències, començant per la imponent Garona, que baixant des de la Vall d’Aran i el Pirineu passa per Montréjeau, Sent Gaudenç, Martres-Tolosane, Rieux-Volvestre, Muret... i arriba solemne a Tolosa.

Connexió amb el canal dels dos Mars

Al Gers, el petit i salvatge riu Baïse és navegable amb barques que no necessiten permís des de Valence-sud-Baïse, amb la seva esplèndida abadia cistercenca de Flaran –seu d’una exposició d’obres d’art europeu dels segles XVI el XXI– fins a Moncrabeau, passant per Condom, antiga ciutat episcopal anomenada «la ciutat de les set esglésies». Antigament el Baïse servia el comerç de l’Armanyac. Connecta amb el canal dels dos Mars, continuació del canal del Midi que possibilita la unió del Mediterrani amb l’Atlàntic.

Aquest canal s’endinsa en el Tarn i Garona, els dos rius del qual també es deixen navegar i teixeixen un ric patrimoni. La prova més palpable és Moissac, l’abadia del qual té un claustre romànic que és Patrimoni de la Humanitat en el títol dels Camins de Santiago. Aquí el canal dels dos Mars és molt amable amb els ciclistes que en recorren les vores. Un altre riu, l’Avairon, mostra els seus colls amb orgull i possibilita coves habitades des del Paleolític a Bruniquel. L’aigua també és un reclam per a les aus a Saint-Nicolas de la Grave, on s’uneixen els rius Tarn i l’Avairon creant una zona aquàtica reserva d’aus que entretenen els ornitòlegs.

Al Tarn, el riu del mateix nom llaura una vall amb terrasses al·luvials a la zona albigesa; paratges geològics d’interès; pedres i menhirs del neolític o caigudes naturals. A l’apaivagar-se possibilita practicar el piragüisme i rem nocturn a Ambialet. En gavarra es pot navegar pel Tarn i contemplar Albi des del fil de l’aigua.

Als quatre departaments els canals, rius, vies navegables, llacs, centres d’oci per al bany (alguns amb bandera blava), etc. són llocs on es poden fer moltes activitats, aptes per a totes les edats, com piragüisme, vela, pesca, bany...

Plaers simples

Plaers simplesEls amants dels road trips tenen aquí un destí ideal. Recórrer carreteres secundàries entre suaus i relaxants paisatges, vinyes i pobles encantadors...

Al Gers l’agricultura esquitxa paisatges plens d’història. Estem al cor de la Gascunya, un nom que ens transporta a l’època dels mosqueters. I és que com els agrada dir aquí, «és terra occitana, però el cor és gascó». El Gers té moltes rutes de senderisme, de ciclisme o eqüestres.

Destaquen dos GR que formen part de les rutes compostel·lanes i deixen al seu pas tres edificis inscrits en la llista de la Unesco dins dels Camins de Santiago: la catedral d’Aush, el pont de l’Artigues i la col·legiata de La Romieu. Un altre GR recorre el cor de la Gascunya; un itinerari circular forma part de la gran ruta europea de D’Artagnan i també hi ha una ruta ciclista per la vall del riu Baïse. Per descomptat que no hi falten els pobles amb encant com La Romieu, Fourcès, Larressingle, Montréal-du-Gers, Lavardens i Sarrant. Els amants de Roma no s’han de perdre la villa galoromana de Séviac i el pol arqueològic d’Elusa.

Ciutat episcopal

Al Tarn destaca Albi, amb la seva impressionant catedral i la ciutat episcopal, Patrimoni de la Humanitat. Aquest any el Museu Toulouse-Lautrec celebra el seu centenari amb l’exposició «Quan Toulouse-Lautrec observa Degas», (fins al 4 de setembre) i un mapping que ens trasllada a Montmarte. 

S’han de visitar les bastides o pobles medievals, alguns d’enfilats a dalt, record de la vida dels càtars. La ruta passa per Cordes-sur-Ciel, Puycelsi, Castelnau-de-Montmiral, Rabastens, Mazamet o Castres. I, així, seguint el riu Avairon, s’arriba al Tarn i Garona. Saint-Antonin-Noble-Val és una ciutat medieval al cor dels colls de l’Avairon. La capital, Montalban, va ser l’última casa de Manuel Azaña, que està enterrat aquí. La trobada amb aquesta ciutat ens porta a la seva Plaça Nacional, porticada. També és la ciutat d’Ingres i de l’escultor Bourdelle. Un molt ben renovat museu dedicat a tots dos és visita obligada.

I clar, aquí també hi ha una ruta de pobles medievals: Auvillar, Bruniquel, Lauzerte, Moissac... Per finalitzar el road trip es pot tornar a Tolosa, i resseguir la Garona, per pujar al Pirineu central. No s’han de perdre Saint-Bertrand-de-Comminges, antiga ciutat en ple Camí de Santiago, la catedral del qual mira les muntanyes, ni la pròxima basílica romànica de Valcabrère. Totes dues són Patrimoni de la Humanitat.

Destí gurmet entre vinyes

Destí gurmet entre vinyesAls pobles trobem llocs tranquils, plens d’encant, de botigues amb producte local o artesania, on el saber fer ancestral es respira a l’entrar. Petits restaurants, terrasses i racons on perdre’s, fotografiar, respirar... ¡i menjar! Hi ha un element que encara fa més desitjables aquests pobles: els seus mercats. Aquí es disfruta de productes autèntics i es parla amb viticultors, ramaders i grangers.

Molts productes tenen segells de qualitat. L’all violeta de Cadours, el porc negre de Bigòrra, el be del Pirineu, la salsitxa de Tolosa... L’ànec i l’oca regnen a la cuina de la Gascunya, al costat de l’all blanc de Lomagne, el meló de Lectoure, la vedella Mirandaise o els ocells de corral. Al Tarn sobresurt la xarcuteria: el pernil, la bougnette (bola de carn de porc, ou i molla de pa) i el melsat (botifarró) de Lacaune. Destaca l’all rosa de Lautrec, el safrà i els deliciosos croquants de Cordes-sur-Ciel. A Tarn i Garona també l’ànec és molt apreciat, però hi sobresurten les fruites que possibiliten bones postres o els macarons de Lauzerte... ¡I la xocolata!

Impossible no esmentar el raïm ‘chasselas’ de Moissac, que combina amb moltes postres i dolços. Però és al vi on es pot apreciar millor la qualitat d’aquest raïm únic, amb D.O. El Quercy des Îles és una barreja de ‘chasselas’, rom, vainilla i pebre vermell. El vi de Fronton té en el raïm négrette, que es cultiva a cavall del Tarn-et-Garonne i de l’Haute Garonne, el seu cep principal. També són bons negres i rosats els que produeixen les D.O. Coteaux du Quercy i Brulhois. Cal acostar-se al Gers i rendir homenatge a un dels aiguardents més apreciats del món: l’Armanyac. La sorpresa arriba amb els aperitius Floc de Gascogne, Pacherenc i altres vins dolços.

Notícies relacionades

Descobreix la Côte Méditerranée a Occitània, la costa mediterrània del sud de França

Barcelona tindrà vols directes amb aquesta ciutat europea a partir del 4 d'abril: dues hores de viatge per a gaudir d'una destinació única

Altres denominacions són Côtes de Gascogne, Saint Mont, Madiran i el Pacherenc du Vic-Bilh.  Més vinyes ancestrals: la de Galhac al Tarn, amb els seus ceps autòctons loin de l’oeil, mauzac o prunelart i el de Fronton.

No deixeu de fer rutes entre vinyes i visitar els cellers que formen part d’aquesta cultura tan occitana de compartir i degustar. No en va aquí hi ha la marca Vignobles & Découvertes que certifica un destí amb vocació vitícola i turística.