Estònia en estat pur: el Regne de Setomaa i Kihnu, l’illa de les dones

El molt poc conegut poble seto, minoria ètnica a cavall del sud-est d’Estònia i el nord-oest de Rússia, és admirat pel seu impressionant patrimoni cultural, idioma propi, característics vestits i fins i tot un cant polifònic Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Tres quartes parts del seu territori és en terra rus i només una quarta part és a Estònia, on viuen uns 12.000 habitants, la majoria. Durant el convuls segle XX, la frontera de Setomaa va canviar nombroses vegades fins a la dissolució de la Unió Soviètica el 1991. Acceptant el seu destí, els setos van ser declarats com una nova entitat, el Regne de Setomaa, el 1994. 

Dit tot això, no s’ha de deixar escapar l’oportunitat d’acostar-se a aquest petit regne de conte de fades per entendre aquesta cultura indígena europea (de les poques que queden). Parada obligatòria és el Museu a l’aire lliure de la Granja Värska, on mostren per què són diferents. També és imprescindible el Museu Obinitsa, on veure la seva tradicional i acolorida vestimenta, o la meravellosa i minúscula capella ortodoxa Serga, on la dona que la manté impol·luta és font d’informació sobre la vida local i la història del seu poble.

Llocs sagrats

És una regió amb un misticisme especial ple de llocs sagrats on la natura i la tradició s’enllacen amb la creativitat, sent font constant d’inspiració per a escriptors, músics i artistes. Les seves tradicions es reflecteixen amb freqüència en els dissenys estonians contemporanis. El blanc, el vermell i el negre són colors tradicionalment atàvics que porten els vestits locals, però també omplen les passarel·les de moda. 

Per aprendre més sobre tèxtils i joies de plata, característiques d’aquesta cultura, es pot visitar Seto Atelier a Obinitsa i xerrar amb un dels més importants argenters, Evar Riitsaar. Al taller, un també pot fabricar el seu propi record, imprimint una samarreta amb un patró tradicional. 

I s’ha d’escoltar el seu cant Leelo, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, colpidor i profund, cantat només per dones i autèntica pedra angular de la seva identitat.

Patrimoni matriarcal

Kihnu, coneguda com l’illa de les dones, és una petita illa de pescadors. El seu patrimoni cultural, la roba, la música són a la Llista del Patrimoni Immaterial.

Durant segles, les dones han mantingut les granges en funcionament i el seu patrimoni cultural intacte, mentre els homes continuen sortint al mar llargues temporades fent de pescadors o enrolats en flotes comercials. És un lloc insòlit on sorprèn tal configuració matriarcal dins els confins de la Unió Europea.

Mare Mätas, experta en cultura tradicional de Kihnu, assegura que allà «les dones són les guardianes de la llar, de les granges, de la cultura. Construeixen, reparen, cuiden i eduquen. Manegen els naixements i enterren els morts. Durant els casaments, passen tant temps cantant que els convidats es cansen d’esperar que comenci la festa». I continua: «La nostra cultura fins i tot es podria considerar igualitària, ja que els rols tradicionals d’homes i dones són essencials per a la supervivència de la cultura única de l’illa».

Notícies relacionades

Descobreix la Côte Méditerranée a Occitània, la costa mediterrània del sud de França

Barcelona tindrà vols directes amb aquesta ciutat europea a partir del 4 d'abril: dues hores de viatge per a gaudir d'una destinació única

Veure les dones Kihnu amb les seves acolorides faldilles de ratlles és un espectacle, fins i tot algunes van amb moto amb sidecar. Depenent del color la faldilla indica si estan casades o solteres, o si estan de dol.

Es pot fer un recorregut de 23 quilòmetres per l’illa travessant els seus 4 pobles. Arrenca al pintoresc port i el seu mercat ambulant local, travessa l’illa de punta a punta fins a arribar al solitari far parant al Museu Kihnu, en granges i botigues d’artesania, petites cafeteries amb deliciosos pastissos i acaba amb l’assistència a un apassionant concert, no en va les seves cançons de boda rúniques es remunten a més de 2.000 anys de tradició oral. Els recorreguts es poden fer amb cotxe, bicicleta o a peu, fins i tot en camioneta.