2.400 milions de persones no tenen vàter

Despertar-se i no trobar el lavabo, per a qualsevol ciutadà occidental suposa un malson nocturn, que se soluciona en el moment en què un es desperta. Per a milions de persones, no és un malson, sinó el dia a dia. Una situació difícil de creure, i que té greus conseqüències en la salut i higiene, però també en l’economia o el medi ambient. 

El dia 19 de novembre se celebra el Dia Mundial del Vàter, amb l’objectiu de les Nacions Unides que es prenguin les mesures necessàries per arribar als 2.400 milions de persones que viuen sense accés a un vàter. El dia es va establir el juliol del 2013, a l’Assemblea General de les Nacions Unides, després d’adoptar-se la resolució Sanejament per a tots, en la qual els Estats Membres de l’ONU es comprometien a avançar en l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni en el qual menys s’havia avançat. Per això, aquell mateix any, el vicesecretari general de les Nacions Unides, Jan Eliasson, en nom del secretari general, va iniciar una campanya amb la qual conscienciar sobre la problemàtica de la defecació a l’aire lliure, i amb l’objectiu de trobar un diàleg com a fórmula per promocionar el sanejament. 

Els esforços de l’organització van continuar i, el 2015, el llavors secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, també va fer referència a la necessitat que el vàter s’estengués a tota la població mundial. “El Dia Mundial del Vàter té per objecte fomentar la consciència i estimular l’adopció de mesures per fer front a la crisi mundial del sanejament, tema que, sovint, és passat per alt o queda tapat de tabús”. En el mateix missatge, Ban Ki-moon feia èmfasi en els greus efectes que té la falta de sanejament en l’economia: “Els vàters desenvolupen un paper crucial en la creació d’una economia sòlida”.

Les dades l’avalen: aproximadament el 17% de totes les morts esdevingudes en els llocs de treball són causades per la transmissió de malalties en l’àmbit laboral. Però no només afecta la salut, com demostren les xifres econòmiques, cada any es perden uns 260.000 milions de dòlars a causa de les males condicions de sanejament i de l’aigua no apta per al consum. Cada dòlar invertit en aigua i sanejament genera 4 dòlars de rendiment econòmic. A més, la problemàtica té efectes socials negatius en els sectors més vulnerables. “La inversió en banys apropiats és especialment important perquè les dones i les nenes comptin amb instal·lacions privades, netes i segures, i siguin capaces de conviure amb la seva menstruació o embaràs en condicions de seguretat”, manifestava Ban Ki-moon en el seu missatge del 2015. 

Objectius per al 2030

El setembre del 2015, a Nova York, durant la 70a Assemblea General de l’ONU, caps d’Estat, dirigents governamentals, representants d’alt rang de les Nacions Unides i entitats de la societat civil, van aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). 

Entre aquests objectius, hi ha el número 6, que fa referència a la necessitat de garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tots els habitants de la Terra. Aquests compromisos tenen dues metes, que d’aquí al 2030 s’aconsegueixi l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable a un preu assequible per a tothom i que es posi fi a la defecació a l’aire lliure, prestant especial atenció a les necessitats de les dones, nenes i persones en situació de vulnerabilitat. 

Repartiment no adequat

S’ha de destacar, que existeix prou aigua dolça al planeta per proveir tots els humans; no obstant, el repartiment no és adequat, i les expectatives de futur no són bones: s’espera que l’any 2050, almenys un 25% de la població mundial visqui en un país afectat per escassetat crònica i reiterada d’aigua dolça. Actualment ja hi ha més de 2.000 milions de persones que viuen en països amb massa estrès per dèficit hídric, cosa que demostra que, les cada vegada més freqüents sequeres, conseqüents del canvi climàtic, seran un altre enemic a combatre per aconseguir l’objectiu d’una aigua lliure d’impureses i accessible per a tots. 

L’accés a l’aigua és un dret humà i s’enfronta a dades com la que més del 40% de la població mundial està en lluita contra l’escassetat d’aigua; que aproximadament 1.800 milions de persones a tot el món utilitzen una font hídrica que està contaminada per restes fecals; o que més del 80% de les aigües residuals resultants de l’activitat humana s’aboquen en rius i mars sense cap tractament, cosa que en provoca la contaminació i les malalties conseqüents. 

Costos  

Segons un estudi dut a terme pel Grup Banc Mundial, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) i l’Organització Mundial de la Salut, el cost d’ampliar els serveis bàsics d’aigua i sanejament a les poblacions desateses seria de 28.400 milions de dòlars a l’any entre el 2015 i el 2030. Poden semblar molts diners, però el cost de no corregir el problema és encara més gran, tant per a les persones com per a l’economia mundial. L’impacte econòmic de no invertir en aigua i sanejament és del 4,3% del PIB de tot l’Àfrica subsahariana. A l’Índia, el Banc Mundial ha calculat que el PIB es redueix a un 6,4% per culpa de l’escassetat de sanejament. Però és que, a més, la bona gestió dels recursos hídrics, permet millorar la producció d’aliments i energia, contribuir al treball decent i el creixement econòmic. Una qüestió d’urgència humanitària, però també d’aprofitament dels recursos. 

Afortunadament, hi ha motius per a l’esperança: segons l’informe de l’actual secretari general de les Nacions Unides, Antonio Gutierres, sobre els Progressos en l’èxit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible 2017, “l’ajuda oficial per al desenvolupament dedicada al capítol de l’aigua ha anat augmentant sense parar i s’ha mantingut relativament constant com a proporció del total del desemborsament d’aquesta ajuda, al voltant del 5% des del 2005. El 2015, el desemborsament d’aquesta ajuda en el sector de l’aigua va pujar a uns 8.600 milions de dòlars, cosa que representa un augment del 67% des del 2005”, i destacava l’efecte negatiu que tenen la falta d’accés a l’aigua potable i al sanejament en el progrés: “Si no s’inverteix, es veurà alentit el progrés en moltes altres àrees dels ODS, inclosa la salut, l’ensenyament i la disminució de la pobresa”.

Tots els agents socials tenen la responsabilitat de lluitar per garantir i gestionar el dret humà de l’aigua. La inversió en investigació, el desenvolupament dels recursos hídrics, la conscienciació i la inclusió són claus per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. 

Unitat 

Notícies relacionades

Objectiu: proporcionar una cadena de sanejament segura i higiènica

Una depuradora apta per assumir els reptes del futur

Però aquest compromís també ha d’integrar altres actors. La Fundació Aquae, per exemple, està participant en un projecte col·laboratiu amb Unicef a l’Amazònia peruana, Aigua per a l’Amazònia, amb el qual s’ha aconseguit portar aigua potable de qualitat a 5.000 famílies de 15 comunitats rurals. La inversió en infraestructures ha anat acompanyada d’una important missió pedagògica a la recerca de la millora del coneixement i les pràctiques de cura de la higiene en la llar i de la utilització per a la conservació de l’aigua amb el fi de prevenir malalties com ara diarrees i parasitosi.

Però sobretot, s’ha de destacar el compliment dels ODS en el que té a veure amb aliances: en el projecte hi han participat l’ONG Arkana Internacional, les autoritats locals i el Govern del Perú, cosa que demostra l’eficàcia del treball en comú.