L'economia circular impulsa la regeneració de terres

No fa tant de temps, els residus que es generaven dins de la cadena productiva anaven a parar a abocadors, cosa que generava nocius efectes mediambientals i paisatgístics. 

El canvi climàtic intensifica els seus efectes, i l’enginy humà ha hagut de trobar noves formes de tractar els excedents per convertir-los en matèria primera. És el punt de partida de l’economia circular, que substitueix la finitud dels recursos, per la seva reincorporació després de ser utilitzats i tractats en sofisticades plantes. 

Habitualment, quan calia instal·lar noves canonades, la terra que resultava de l’excavació de les rases era transportada a un abocador, i el forat, per cobrir el buit, s’omplia amb sauló: un àrid noble que s’extreu de pedreres. Aquest modus operandi perjudica el medi ambient per dues causes: genera residus i degrada el paisatge. 

Aigües de Barcelona va més enllà en el seu compromís ecològic de regeneració d’aigües, i també participa en la reutilització de terres, una pràctica que fa servir les terres extretes de les rases. “Per a nosaltres no és un tema casual, ni una iniciativa que neixi aïlladament, està emmarcat en una estratègia de sostenibilitat. Des d’Aigües de Barcelona volem contribuir al desenvolupament sostenible dels llocs on treballem, per beneficiar l’usuari i el medi ambient”, diu Bernat Rovira, director de la zona Barcelona Nord d’Aigües de Barcelona. 

El tractament

A Cerdanyola del Vallès s’hi ubica una planta destinada al tractament d’àrids. És el lloc que avui substitueix l’abocador tradicional, recollint la terra que ha sigut extreta de la rasa. “Una vegada arriba a la fàbrica, es filtra i se selecciona per garantir que compleixi els criteris per ser utilitzada a la via pública. Aspectes com la mida del gra, o que no hi hagi segons quins components, com l’excés de guix, són claus per passar els controls de qualitat que exigeixen els tècnics dels ajuntaments. És important, perquè l’excés de guix pot fer que el sòl s’enfonsi”, explica Bernat Rovira. 

S’ha de destacar que la terra reutilitzada se sotmet a Barcelona a controls exigents de qualitat, en els quals es calcula la composició, la granulometria, la compactació i les humitats. Estan supervisades pel departament d’infraestructures de l’Ajuntament, i la coordinació d’infraestructures de servei públic (Acefat). 

Increment de l'ús 

La reutilització de terres va començar el seu funcionament el 2013: després d’una prova pilot amb accions puntuals, i després de demostrar-se l’eficàcia, se n’ha anat incrementant l’ús i s’aplica progressivament en diversos districtes de Barcelona. “L’objectiu és aplicar-lo als 23 municipis de l’Àrea Metropolitana on presta servei Aigües de Barcelona. S’ha de tenir en compte que després dels processos adequats, la qualitat és la mateixa que la terra extreta a les pedreres”, afegeix Bernat Rovira. Altres municipis del Vallès Occidental, Baix Llobregat, Alt i Baix Penedès, Garraf, Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà, també estan immersos en el tractament de terres, per part de Sorea, empresa que també forma part d’Agbar. 

Actualment, Aigües de Barcelona fa servir unes 40.000 tones anuals de terres reutilitzades en els 23 municipis de l’àrea metropolitana en els quals participa. Això incideix directament en l’extracció de les pedreres i en l’abocament de terres, ja que es deixa una empremta mediambiental més sostenible. “Es redueix l’emissió de CO2, ja que el transport de terra és més eficient que en el sistema tradicional”, expressa Rovira.

El procés

Notícies relacionades

"Som uns porcs"

Més eficiència mitigaria els efectes de les sequeres

Tot comença amb els treballadors de l’obra, els quals fan el primer cribratge retirant manualment els materials més grans, com els trossos d’asfalt. D’aquí, la terra extreta es transporta cap a la planta de tractament, on es realitza un procés de selecció, retirant tot allò que sigui nociu per a la seva reutilització posterior. Llavors, la terra es tritura, s’hi afegeix aigua per donar consistència i s’aconsegueix evitar la pols. El material resultant, si compleix amb tots els criteris, estarà llest per ser utilitzat en el futur i serà transportat pels camions que acudeixen a la planta a deixar més terra acabada d’extreure. 

Un procés que confirma l’objectiu eficient de generar les mínimes emissions i tenir la menor afectació en el medi ambient. Són noves formes del segle XXI, que han de ser tingudes en compte per evitar els efectes del canvi climàtic i, a la vegada, utilitzar les possibilitats sostenibles existents.