¡Delicioses castanyes!

JULIO FERNÁNDEZ MUNTANER, 73 Origen gallec

Treballar al carrer en ple hivern no és fàcil per a ningú. «El més dur és el fred¿ ¡I no vendre! Les castanyes s'acaben assecant i les hem de llençar. He arribat a llençar-ne 30 quilos de cop perquè es podreixen», explica Julio Fernández, un entranyable venedor de castanyes de 77 anys i origen gallec que va heretar la parada d'«una tia catalana». Fa torns amb la seva dona, Concepción Valiño, que alterna a més la parada de venda de castanyes amb un negoci de gelats situat al carrer de Tamarit. Quan la seva generació desaparegui, «no existirà aquesta professió perquè no és rendible i, a més, és massa sacrificada», assegura Fernández.

ANTONIA NAVARRO PASSEIG DE SANT JOAN, 2 Tradició familiar

«Van estar a punt de parir-me en una parada de castanyes torrades», fa broma Antonia Navarro. No recorda amb exactitud quan va començar a vendre aquests fruits, perquè des que era «molt petitona» ajudava la seva mare. «A vegades no surten els números, però és una activitat que faig per tradició familiar. I el que més m'agrada és quan vénen els nens i em canten les cançons típiques de la Castanyada», explica aquesta botiguera que té la parada al passeig de Sant Joan. Aquest any, Navarro ha obert la parada la primera setmana d'octubre i tancarà la temporada al final de desembre «sempre que el gènere segueixi en perfecte estat».

SONIA PORTILLO GRAN VIA, 522 Marcada pel destí

Quan es té l'àvia i la mare castanyera, un té moltes paperetes per acabar seguint la tradició familiar. Però si a més a més es neix el 31 octubre, dia de la Castanyada, «l'ofici sembla ser el teu destí». És el cas de Sonia Portillo, que fa 10 anys que regenta el petit negoci familiar. Aquesta temporada, no obstant, ha preferit combinar la venda de castanyes amb una altra feina. «L'any passat va ser nefast. Tot van ser pèrdues», lamenta la castanyera, que defensa rotundament les qualitats del seu producte: «Les castanyes tenen molt de magnesi, potassi, calci, fòsfor, diferents vitamines¿ Són molt saludables», explica Portillo.

ENRIQUE PÉREZ PAU CLARIS, 68 Estudis de mercat

Enrique Pérez fa 12 anys que treballa a la parada del número 68 del carrer de Pau Claris i durant les seves llargues jornades d'11 hores seguides ha elaborat diferents teories sobre el consum, evolució i futur de les castanyes. «Són sensacions, perquè no les puc demostrar», explica l'observador Pérez. «No es perdrà el costum de menjar castanyes i moniatos, però el negoci pot arribar a desaparèixer perquè és temporal i gairebé no hi ha benefici. A més, és un negoci que depèn molt del temps, encara que sempre hi haurà aficionats a les castanyes faci fred o calor», explica.

EVA NAVARRO RAMBLA DE CATALUNYA, 9 Trencar estereotips

«Els nens se sorprenen al veure'm perquè no sóc la típica castanyera dels contes», fa broma la jove Eva Navarro. «Preparar les castanyes és molt senzill. S'han de deixar al foc durant 10 minuts aproximadament si hi ha flama, i una mica més si només hi ha brases», explica. Oberta de dilluns a diumenge, davant la plaça de Catalunya, la parada on treballa Navarro no pot ser més cèntrica: «Hi ha molta gent però no és una clientela fixa, i això encara que sembli mentida no hi ajuda gens». Amb una mica de sort i si el fred acompanya, pot servir entre 10 i 15 quilos de castanyes cada dia.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

MONTSERRAT IZQUIERDO ARIBAU, 2 Valors nutricionals

Montserrat Izquierdo fa 31 anys que ven a la mateixa parada, proporcionant una mica d'escalfor als transeünts i disfrutant del tracte amb el públic. «Per no passar fred has d'estar molt a prop de la torradora encara que després surtis fent pudor de carbó», explica Izquierdo, una venedora que malgrat tot disfruta de la seva feina. En ple centre de Barcelona, amb la seva petita caseta enganxada als cines Aribau i a la Universitat de Barcelona, el perfil dels seus clients «és molt variat». Afirma que podria vendre molt més «si la gent conegués els valors nutricionals de la castanya», sentencia.