Oliva Artés posa la directa per explicar la història urbana

Sota la lona que la cobreix s'hi acumulen les empremtes d'un passat llarg i difícil. Molts anys d'abandonament que, no obstant, aviat quedaran enrere. En tot just dos mesos, la nau Oliva Artés, una fàbrica de motors del segle XIX que va cessar la seva activitat a finals dels 90, es traurà la pols de sobre per convertir-se en la nova seu del Museu d'Història de Barcelona (Muhba). El pròxim mes de febrer començaran les obres de remodelació i, si tot va segons el que està previst, el 2012 el Parc Central del barri del Poblenou, on està ubicada aquesta nau, obrirà una finestra a la cultura a través de la Barcelona ­contemporània.

La temàtica del museu girarà al voltant de la història més recent de la ciutat, entre els segles XVIII i XX, i complementarà la resta de centres culturals on també es recupera la història contemporània de la ­ciutat, com el centre d'interpretació que s'instal·larà a la Fabra i Coats, a Sant Andreu, o Vil·la Joana, que es ­convertirà en la Casa Verdaguer. En el cas d'Oliva Artés, l'objectiu és

que el visitant entengui com Bar­celona s'ha transformat en el que és avui.

EL PASSAT INDUSTRIAL / «En una època postindustrial hem d'explicar l'anterior era industrial». Així defensa aquest ambiciós projecte el director del Muhba, Joan Roca, que afegeix que «està molt bé explicar aquesta part de la història des d'una antiga perifèria industrial que avui ja és part del centre urbà de la ciutat». I és que hi ha una relació molt simbòlica entre el contingut i el continent. El fet que una fàbrica com aquesta, que és un referent de l'època d'expansió industrial barcelonina, aculli un museu on s'explicarà precisament aquesta part de la història de la ciutat crea una sinergia molt significativa.

«No és un museu tancat, sinó obert, extravertit». Amb aquestes paraules, Joan Roca explica la filosofia d'aquest museu. Un espai que connectarà amb el visitant a través d'un recorregut històric però, sobretot, humà. A la primera planta es podrà veure un flaix de la ciutat actual per situar el visitant, que després serà espectador d'un recorregut per la Barcelona dels últims dos segles, la Barcelona industrial.

DATES IMPORTANTS // Sovint, el que marca la història que després serà explicada són una sèrie de moments clau, com aquells instants de la vida de cadascú que ens converteixen en el que som. Per això, al Muhba Oliva Artés hi haurà un espai dedicat a aquestes dates tan importants, com la Setmana Tràgica o la dècada del 1850, quan es va impulsar el Pla Cerdà. Moments significatius que han contribuït a fer de Barcelona la ciutat que avui coneixem.

Al pis superior, el visitant del museu construirà la seva pròpia mirada històrica. La ciutat vista des de diferents entorns contemporanis, com l'escola, una fàbrica o un parc, farà que l'espectador confronti la vida personal i la de la ciutat. Un espai que connecta també amb visitants de tot el món, que comprovaran en què s'assembla o es diferencia Barcelona de la seva ciutat d'origen. «Una ciutat que se sap explicar bé es converteix en una cosa interessant per comparar-la amb altres ciutats», diu ­Roca.

INTERIOR BEN CONSERVAT / I si la relació entre l'espai i el museu és tan estreta i delicada, el projecte arquitectònic no podia ser menys. Per això, un dels aspectes més característics de la reconstrucció d'aquesta nau és la conservació de l'interior.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Segons explica el seu arquitecte, Jordi Badia, «la majoria d'experiències d'aquest tipus, fins i tot a escala europea, mantenen les façanes i reformen els interiors». No obstant, en aquest cas es va trobar un interior de planta basilical «extremadament interessant i ben conservat». El mate­rial amb què es va construir reme-

tia a l'època de la revolució industrial. Per aquesta raó, l'equip de Badia