Esteve Camps: «La festa major té una salut extraordinària»

Del taulell d'una oficina de La Caixa va arribar a la subdirecció del Mont de Pietat. Però paral·lelament va desenvolupar una altra carrera en associacions de Gràcia, la majoria de caràcter religiós. Esteve Camps Sala (Barcelona, 1947) és el nou president de la Junta Constructora de la Sagrada Família. Ara prejubilat de la Caixa, en la visita del Papa al temple de Gaudí va ser el responsable del servei d'acreditacions. Com a gracienc compromès va rebre el premi Vila de Gràcia de recuperació històrica, pels seus llibres sobre Sant Medir, i el premi Ateneu 2008. Casat i amb tres fills, a més va presidir el Centre Moral de Gràcia.

—Als 10 anys ja va ingressar en una associació religiosa.

—Vivia a la Riera de Sant Miquel i un veí li va parlar al meu pare del Centre Moral i vaig entrar en la congregació mariana. Els dissabtes fèiem formació, i els diumenges cine i teatre.

—I així va començar a implicar-se en el barri que té més entitats.

—Quan als anys 60 es va fer la llei d'associacions vaig redactar els estatuts de les 18 colles de Sant Medir. Llavors el governador civil de Barcelona em va dir que la densitat d'associacions a Gràcia era la més gran de tot Espanya.

—Alguna explicació hi deu haver...

—Jo he arribat a la conclusió que el moviment veïnal neix de la classe obrera. Barcelona va treure la indústria perillosa del centre i la va portar a l'extraradi que antigament era Gràcia. Per això s'hi van instal·lar el Vapor Vell i el Vapor Nou. Fins al 1939, Gràcia era la zona d'Espanya amb més tallers gràfics i tenia tres fàbriques de mistos. I quan els obrers sortien de treballar s'agrupaven per fer força. El primer Cor de Clavé es va fundar a Gràcia i va treure els homes del bar per donar-los cultura a través de la cançó.

—I les places també van servir per reunir-se. A Gràcia n'hi ha moltes.

—Sí, sí. Ho explico en el meu llibreLes places de Gràcia. Quan els terrenys es venien, l'ajuntament obligava a fer-hi places arbrades. Es necessitava que fossin un pulmó per a les reunions dels veïns. I així van néixer les del Sol, Revolució, Llibertat, la Virreina... I els carrers dels voltants tenien els noms dels amos. Fins i tot les dones dels propietaris es van queixar que els noms fossin sempre d'ells, i així, per acontentar-les, es va crear el carrer de les Tres Senyores.

-Entre tanta plaça, i coneixent-les tan bé, ¿amb quina es queda?

—La que més m'agrada és la plaça Rovira. A la plaça del Sol s'han estès massa les terrasses, no hi ha arbres i hi toca massa el sol. La del Diamant per a mi és molt petita. En canvi, a la plaça Rovira hi ha arbres, no hi ha gaire trànsit, és tranquil·la i crec que és la més agradable. S'hi pot conversar tranquil·lament.

—Parla de terrasses. ¿Hi ha massa bars?

—No opinaré. Ho han de fer les autoritats. El que sí que crec és que s'hauria de vetllar per la qualitat dels bars, no per la quantitat. Hi ha d'haver bars dignes, nets, que produeixin pocs decibels i on prevalgui la qualitat del servei. I els restaurants sí que reuneixen les condicions, però és molt difícil trobar-ne entre tanta oferta un amb capacitat per a més de 100 persones.

—Una altra de les característiques del barri és la seva festa major.

—És el resultat de la feina de la Federació de Carrers, de la Federació de Colles de Sant Medir i de moltes altres entitats. Però la festa major s'ha transformat. Abans la feien els veïns del barri que, quan arribaven de treballar, es posaven a fer manualitats per decorar els seus carrers. Quan van arribar el 600 i les hores extres la gent va deixar de baixar al carrer i va optar per sortir de la ciutat en el seu temps lliure. Avui la festa major té una salut extraordinària gràcies al fet que es tornen a celebrar actes a les tardes, tallers, dinars… i es promou la festa familiar. S'organitzen sarsueles, concerts de música clàssica, castellers, cosa impensable fa 20 anys.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

—Encara que la Sagrada Família no és a Gràcia, presideix el seu patronat. ¿Què va canviar amb la visita del Papa?

—S'han disparat les visites, sobretot les de catalans. La retransmissió de TV-3 va tenir una ressonància extraordinària. I és bo per dues bandes. El turisme permet ingressos per continuar amb les obres. I en plena descristianització d'Europa la Sagrada Família uneix fe i cultura.