«Sant Gervasi té tot el que necessito en un barri»

Un parell de mesos abans que li oferissin la direcció artística del teatre Romea, Julio Manrique estrenava barri. Era l'estiu del 2010. Ell i la seva família arribaven a Sant Gervasi-Galvany, un nou barri en un nou districte, però un lloc molt pròxim als racons de la veïna Gràcia que l'actor coneix bé i continua disfrutant.«He viscut a diversos llocs dins del districte de Gràcia. És el barri on em vaig independitzar, als 21 o 22 anys, i ara a Sant Gervasi em sento superveí de Gràcia», afirma l'actor i director teatral.«És com tenir dos barris en un»,diu.

Aquesta proximitat amb el terreny conegut se suma a molts altres avantatges que Manrique valora al seu actual barri de Sant Gervasi.«Aquest és un bon lloc per viure-hi. Aquí hi tinc tot el que jo necessito en un barri: botigues que donen molta vida, un mercat, quioscos, parcs, col·legis i bones comunicacions amb transport públic». Amb totes aquestes peces del puzle ell construeix el seu «minimón», que és com resumeix l'actor el concepte de barri.«Jo no podria viure en una zona residencial, on has d'encarregar el menjar perquè no hi ha botigues a prop. Aquí a Sant Gervasi hi estic molt a gust».

L'actor va viure fins als 2 anys a Santa Coloma de Gramenet, abans que la seva família es traslladés al barri de la Sagrada Família, a l'Eixample.«Quan no hi havia ni de bon tros els turistes que hi ha ara», comenta.«Les obres del temple estaven molt parades»,recorda.

Construir records

Després de la Sagrada Família, Julio Manrique va viure al barri de Gràcia, però també ha residit al Poble-sec i el Clot. Ara és a Sant Gervasi on construeix records, que és una de les seves maneres de fer-se seu un barri.«Te'l fas teu barrejant-te amb la seva gent, creant relacions, fas servir tot el que el barri et dóna, el vius, com qui es fa seva la platja, banyant-s'hi, creant records». Així l'actor va teixint la seva particular vida de veïnat.

Esmorzars al Tris Tras de la plaça de Molina i dinars a Casa Varela o La Bodegueta, a la mateixa plaça, formen part dels seus hàbits en aquest barri. Malgrat que no es reconeix«cap gran cuiner, sortir a comprar menjar m'agrada molt», confessa l'actor. El director va iniciar dissabte una gira amb l'obra Incendis, el drama de Wajdi Mouawad, dirigit per Oriol Broggi que, després d'haver-se escenificat en un total de 31 destins entre Catalunya i les Illes, tornarà al Romea, a partir del 5 de desembre.

Al mercat i al carrer, l'aturen alguns per explicar-li que l'han anat a veure.«Això ens fa molt feliços als actors i no perquè t'han vist a la tele, sinó al teatre»,diferencia Manrique, que reconeix com un bon aprenentatge la seva immersió en la direcció del Romea com a programador de les temporades teatrals.«Aprens que tot es pot contemplar des de diversos punts de vista. Creixen la teva empatia i la teva paciència, i també t'adones del que costen les coses, al mateix temps que valores la necessitat d'arriscar, de ser valent. De ser generós», puntualitza.«I estimes molt més les obres dels altres, perquè, d'alguna manera, són també criatures teves», afegeix. Ara, està a punt d'estrenar-se al Romea, concretament el 6 d'octubre, Oleanna, amb Ramon Madaula i Carlota Olcina, dirigits per David Selvas.

Entre el Raval i Sant Gervasi

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

En poc més de vint minuts, el veí de Sant Gervasi arriba des del seu barri fins al Romea (Hospital, 51), en ple Raval.«Agafo els Ferrocarrils de la Generalitat a la plaça de Molina, fins a la plaça de Catalunya, i baixo per la Rambla fins al teatre»,explica.«Alguna vegada hi he baixat a peu. M'agrada molt caminar i el passeig va molt bé per pensar, però sempre depèn del temps que tinguis per arribar als llocs»,diu.

Un cop de tornada a casa, Manrique deixa el bullici del cor de la Rambla per retornar a casa, cap a un barri de Sant Gervasi habitualment tranquil; de nit ho és encara molt més.«Com canvia el paisatge urbà, d'un barri a un altre»,expressa el veí de Galvany, que sap apreciar les qualitats del barri que ha escollit per viure.«Als jardins de Moragas, al costat mateix de casa, ens vam asseure -amb Cristina Genebat, la seva parella-, i allà vam decidir que ens quedàvem amb el pis que havíem vist»,rememora. Tal com explica, en aquell instant van construir el record en un jardí al qual, des d'aleshores, ell guarda«un carinyo especial»,assegura el director, que ja pensa en la pròxima obra que dirigirà, Roberto Zucco, de Bernard-Marie Koltès, «un Hamlet modern d'un autor que em fascina»,avança. S'estrenarà al mes de febrer.