Les casetes hereves de Ramon Casas

«El passatge és fabulós. S'hi viu molt bé i tots els veïns ens coneixem», comenta Pilar Orozco, de 80 anys, que resideix en una de les casetes que es troben al passatge de Santa Eulàlia. Una altra veïna, Glòria Benaque, afegeix després de les paraules de la seva companya: «Abans fèiem festes a peu de carrer, ens reuníem». Totes dues han participat, aportant material fotogràfic i documentació, en una exposició de caràcter reivindicatiu sobre el seu carrer que ha organitzat un altre dels seus veïns, Jordi Sánchez,

L'illa de cases que conforma el passatge està composta pels carrers de Pardo, Riera d'Horta, Antoni Costa, Escòcia i el mateix passatge. En aquests carrers se succeeixen fileres de casetes unifamiliars de dues plantes estil britànic, cadascuna amb la seva respectiva tanca i les seves petites parcel·les de jardí tant davant com darrere.

Casat amb una musa

Les primeres d'aquestes singulars vivendes van ser construïdes el 1929, un any després que un dels referents del modernisme català i amo de les propietats, el pintor Ramon Casas, fes testament i atorgués la majoria dels seus terrenys a la seva germana petita, Elisa Casas. Aquesta va ordenar l'edificació de les construccions que idearien arquitectes de renom com ara Josep Maria Ros Vila i Antoni Fisas.

«El pintor Casas va contraure matrimoni amb una de les seves muses, i ella no va ser mai ben vista per la seva família per ser massa jove», explica Jordi Sánchez, que és veí del passatge i autor de l'exposició Can Garrigó i el pintor Casas. Sánchez, que s'ha documentat durant més d'any i mig sobre la història del singular passatge, apunta: «Aquí es concentren les construccions més antigues de tot el districte, a les quals l'Ajuntament va atorgar una afectació urbanística el 1976». Sánchez explica que la construcció d'aquestes vivendes va dependre d'una única família i en recalca el valor històric. «El 1947 l'Ajuntament ja va establir que era una construcció que s'havia de mantenir i per això volem que avui també es reconegui, més enllà dels propietaris i arquitectes que han tingut», explica.

Actualment el sòl del passatge és de terra i això, tal com explica Sánchez, es deu al fet que l'Ajuntament no se'n fa càrrec perquè aquest està considerat propietat privada i no s'hi poden fer obres de millora si no es retira l'afectació urbanística que es va atorgar a l'illa el 1976.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Qui passi per aquesta singular via, si no ho ha fet mai abans, deurà pensar que la història s'ha aturat als anys 30, quan el nucli urbà de Santa Eulàlia de Vilapicina, al districte de Nou Barris, començava a expandir-se, encara que seguia envoltat de camps de conreu. Maria Dolores Millán, una veïna que fa 53 anys que viu a la zona, apunta: «Amb aquest passatge podem disfrutar d'un trosset d'història, d'un recés de pau que connecta amb el passat».

Els veïns i amants del passatge, que sempre han defensat el seu component històric i el seu valor urbanístic, han volgut homenatjar l'origen d'aquest carreret i les seves cases amb la col·locació d'una placa que diu: «El 10 de novembre del 1912 els terrenys d'aquesta illa de cases van passar a ser propietat del pintor Ramon Casas i Carbó i les seves germanes Montserrat i Elisa. Els veïns els volem agrair la construcció de les nostres cases unifamiliars. Barcelona, 10 de novembre de 2012».