GRÀCIA

Rere els passos de Marsé

Una ruta a peu permet conèixer els racons on ha viscut el novel·lista barceloní i on passegen els seus personatges La torre d''El embrujo de Shanghái' està al carrer del Llorer

Rovira i Trias 8 Carles Sanz explica la relació d’aquesta plaça de l’arquitecte (l’estàtua, asseguda) amb Marsé.

Rovira i Trias 8 Carles Sanz explica la relació d’aquesta plaça de l’arquitecte (l’estàtua, asseguda) amb Marsé. / EL PERIÓDICO

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

El novel·lista Juan Marsé, autor entre moltes altres d'El embrujo de Shanghái i Últimas tardes con Teresa, viu a l'Eixample, però va passar bona part de la infància i la joventut a Gràcia. En un radi d'uns quants centenars de metres va conviure amb els seus pares adoptius, de qui porta els seus cognoms, va anar a un odiat i desaparegut col·legi franquista i va trobar la primera feina. Aquests escenaris, disseminats des de la plaça de Joanic fins a la ronda del Guinardó, el parc Güell i el Carmel, flueixen a les seves pàgines. Ara, l'historiador Carles Sanz, amic de l'escriptor, ha elaborat una ruta per recrear aquests indrets i els personatges de novel·la.

Cinc hores en pujada

El Pou, Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, va organitzar la sortida. A les 9 del matí del 17 de març 40 persones desafien la pluja a la plaça de Joanic, a tocar del carrer Escorial, on Sanz comença a explicar la relació de Marsé amb aquesta zona de Gràcia adjacent amb el Guinardó.

En un passeig de cinc hores, en pujada, els assistents descobreixen que Marsé va ser donat en adopció pel pare, al morir la mare en el part, a una família del carrer de Martí, on va viure fins a l'adolescència. A pocs metres d'allà, al carrer del Llorer, hi ha l'escola Divino Maestro i la casa de la nena malalta d' El embrujo de Shanghái, amb la lluminosa galeria a la part del darrere.

Molt a prop, a la plaça de Rovira i Trias, molt present a les seves novel·les i centre neuràlgic del barri, hi havia el cine on Marsé entrava gratis, ja que el seu pare era l'encarregat de desratitzar-lo, i el bar Comolada, ara tancat, que va freqüentar en la seva doble vida, real i literària. La ruta segueix per la part alta de Gràcia, on va treballar en un taller de joieria, fins a la Salut i el Carmel, per acabar a les cases verdes, antic assentament de barraques del Pijoaparte, el seu més carismàtic personatges i alter ego de Marsé. L'historiador Sanz i els seus 40 seguidors acaben, com el Pijoaparte, al Mesón Delicias.

Notícies relacionades

«Havia llegit Últimas tardes con Teresa i aquesta ruta és una altra forma de rellegir-la amb llocs que no sabia que eren reals», explica Jordi Camps, administratiu de 54 anys, veí de la ronda del Guinardó. Una altra participant de l'excursió, Victoria Vives, ha vingut per la seva germana. «Fa anys que vaig llegir novel·les de Marsé, però ara tornaré a fer-ho», diu entusiasmada.

El guia aclareix que la idea de la ruta va ser de la Biblioteca Juan Marsé-El Carmel. «La gent l'associa amb aquest barri, però el territori Marsé és més ampli», afirma. No en va, aquest passeig historicoliterari, que segurament no es repetirà, inclou 16 escenaris reals i novel·lescos.

Temes:

Juan Marsé