«Estic enamorat del lloc on visc, una monada»

No hi ha res com trobar-se a gust allà on s'està. És una cosa que el dissenyador de moda Javier Simorra (Barcelona, 1953) practica diàriament, al barri del Putxet. També ho fa a Sant Quirze del Vallès, perquè és on té la seva fàbrica aquest creador de peces per a dona. Simorra adora la feina que va començar a conèixer en el taller de costura que el seu pare tenia al carrer de la Canuda, a Ciutat Vella. Aquell va ser el seu barri d'infància. I, després de molts anys de residir a Valldoreix, ara ho fa al Putxet. Amb vistes a la plaça de Joaquim Folguera, el pis que va trobar en aquest trosset de Sarrià-Sant Gervasi ha sigut una benedicció per a ell. Li encanta. «Estic enamorat del lloc on visc», expressa. «És una monada, sobretot perquè té molta vida veïnal», precisa.

No fa gaire que s'hi va instal·lar. Va ser l'estiu del 2015. Arribava de Valldoreix, on havia viscut envoltat de naturalesa, disfrutant del privilegi d'una gran casa, però en una ubicació en la qual no podia disfrutar del que ara tant valora. «Vinc d'on no existeix el barri», diu el dissenyador. Avui, en canvi, sí que el té, i molt singular.

'Farmacia de guardia'

Des del primer minut d'instal·lar-se al barri, Simorra va percebre una cosa que li encanta: «Baixo al carrer, i tinc la parada de taxis; el cine [Balmes Multicines]; el quiosc de flors; la pastisseria, que és també cafeteria; la farmàcia; el mercat; l'estació de ferrocarril... i tota la vida que es mou entre aquests establiments em recorda, calcat, el plató de la sèrie Farmacia de guardia (emesa a Antena 3)», explica el veí del Putxet.

«Viure a Barcelona ja em sembla un privilegi, però això és la guinda del pastís. He tingut una sort enorme de venir a parar aquí. ¡Fixa't quanta vida hi ha -exclama-. Estic en un barri amb serveis per a les persones, tranquil i relaxat, on et sents protegit i envoltat, és fantàstic».

¿I com va anar a parar Simorra a aquest racó del Putxet? «Curiosament, jo havia vingut durant molts anys a jugar a tennis al barri, al Club Tennis Bàrcino, aquí al costat, fins que em vaig trencar el menisc», explica. «Mai vaig pensar que acabaria vivint aquí. Això sí, al barri ja hi tenia molts amics, i gràcies a un d'ells, vaig trobar el pis en el qual ara visc encantat», afirma el dissenyador d'una firma que ara apunta als països àrabs i a Mèxic com a nous mercats.

Una botiga al districte

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Entre botigues pròpies, El Corte Inglés i franquícies, els dissenys ideats per aquest veí del Putxet es despatxen en 60 punts de venda a Espanya (www.javiersimorra.com). I una de les seves botigues està al districte on viu, al número 7 del carrer del Tenor Viñas. Per tant, Sarrià-Sant Gervasi també compta amb un aparador de les seves creacions, això que fa tan feliç el dissenyador, artífex d'aquest llenguatge que és vestir. «Jo visc per treballar. M'encanta el que faig», afirma des de la pastisseria-cafeteria on esmorza cada dia.

«Quan em vaig instal·lar al Putxet, acostumava a esmorzar a casa. Però un dia, una veïna em va preguntar si no havia provat el cafè de la pastisseria Serra, i des que ho vaig fer, cada matí baixo a prendre'l aquí», explica l'amant de cada petit detall quotidià que el fa sentir bé. «Són aquelles petites coses que t'alegren la vida. Al capdavall, el món el mouen les emocions, per això posar l'accent en les diferències de la gent és absurd, perquè les emocions ens igualen a tots», conclou Simorra.