una veïna QUE ES DIU... Núria Feliu, cantant i actriu
«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»
A punt de celebrar, el 9 d'octubre, les noces d'or de la seva carrera professional al Palau de la Música, la cantant Núria Feliu té abans una altra cita ineludible. Per primera vegada, li correspon a ella convidar la ciutadania a les festes del seu barri, Sants, el 20 d'agost.
Aquesta informació es va publicar el dia 22/07/2022. El contingut fa referència a aquesta data.
Al campanar de l'església de Sant Medir, amb una espectacular vista de la muntanya de Montjuïc, del Palau Nacional i de la torre de Calatrava, la cantant Núria Feliu comença el seu particular itinerari pel districte on va néixer i on ha viscut sempre: Sants-Montjuïc.
Sota les dues petites campanes de la torre, que a més a més del magnífic mirador acull la seu de Sants3 Ràdio, Feliu contempla i conversa sobre Can Batlló, una vasta extensió de velles naus fabrils, històrica reivindicació dels veïns que hi voldrien veure equipaments socials per al barri. Una biblioteca ja l'han aconseguit.
Als peus de la torre, a l'entrada dels locals de la parròquia, es parla clar sobre la crisi econòmica. Avui és dia de repartiment d'aliments i els carrets en surten plens. Sant Medir és una de les esglésies de la ciutat on l'esperança que es resa a l'altar es tradueix en quilos d'arròs i de llenties.«Abans aquí venia sobretot gent que acabava d'arribar a Catalunya. Ara, també hi vénen veïns que han viscut tota la vida al barri», lamenta Feliu.
Curses de sacs
La implicació que Núria Feliu sent amb el seu barri, potser té alguna cosa de genètic.«El meu pare va presidir, durant molts anys, la comissió de festes de la plaça d'Osca, on vivíem», explica la pregonera d'aquest any a Sants.«Recordo que preparàvem els jocs infantils, com el de trencar l'olla, o les curses de sacs, i la xocolatada. Estrenàvem vestit i sabates. La rivalitat entre els carrers estava a veure qui portava la millor orquestra», detalla Feliu, que ja té el seu vestit a punt per a la festa d'aquest any.
«El moment clau era sempre el disc sol·licitat. Pagaves 10 cèntims a la comissió de festes i dedicaven una cançó a qui tu escollies. Era l'ocasió, per quan t'agradava un noi...»,comenta la cantant.
Avui, no només la festa major aglutina la gent del barri.«Majorets, castellers, geganters, artesans, hi ha moltíssima gent involucrada en diferents grups d'activitats», afirma Núria Feliu.
Per a ells, per a tot aquest motor humà de la festa major, serà el pregó d'aquesta veïna, famosa molt més enllà de Sants.«Un pregó és per a això. Igual que els carnavals són per a la crítica, l'obertura de la festa és una invitació a participar-hi i, sobretot, és el moment d'agrair la seva aportació a totes les persones que la fan possible»,comenta satisfeta de poder ser ella qui ho faci aquest any.
En aquest barri de Sants,«on tanta vida s'havia fet, també, als balcons», i tan ben enllaçat per les places, que eren els punts de concentració del comerç i els balls de les festes, la cantant ho ha tingut sempre tot a mà.«Només sortia del barri per anar a la casa Beethoven (Rambla, 97) a comprar partitures»,afirma.«¿Avui?, bé, la feina t'obliga a sortir, però sempre que puc procuro anar i tornar, per dormir a casa»,explica Feliu.
«La plaça de Can Mantega, on jo visc, és un poble dins del poble de Sants. Tinc, a prop, una merceria i fins i tot una botiga de pesca salada. Ja em diràs on en queden encara d'aquesta classe de comerços», planteja la cantant.
Horts, fàbriques i comerç
«Tres vitralls ho remarquen, a l'Alcaldia del districte: Agricultura, Indústria i Comerç». Aquests són els tres eixos vitals de la història de Sants, que el periodista Albert Torras recalca en els itineraris d'interpretació històrica que aquest veí, amic i biògraf de la cantant guia pel districte --a través del Centre Cívic de Les Cotxeres (www.cotxeres.org).
En la ruta triada per ella, també la història hi és molt present. Al carrer de Cros, s'atura a mostrar l'edifici del vell Ateneu. Sobre la seva façana hi ha una inscripció que recorda que allà,«el 17 de març de 1931, es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya». Uns metres abans, a la plaça d'Ibèria, Feliu destaca un altre edifici. La casa catalogada, al número 4, és la seu de l'Associació d'Intèrprets i Executants (AIE) -l'equivalent a la SGAE dels autors-, amb 7.000 socis a Catalunya. L'equivalent estatal el presideix el músic Luis Cobos.
Notícies relacionadesLa música tanca una passejada pel Sants de Núria Feliu i obrirà, dissabte que ve, set dies de festa al carrer, d'envelats i xocolatades i de vestits i sabates noves. A les vuit del vespre: el pregó.
Vídeo del recorregut amb Núria Feliu, a www.elperiodico.cat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia
- Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim